Viure el que no som

mascaras

A vegades succeeix en les persones que ens anem fabricant cuirasses i caretes per sobreviure als cops que ens dona la vida o per adaptar-nos a les diverses situacions que ens anem trobant.

No valoro aquest fet ni com a positiu ni com a negatiu, perquè a més a més ho fem amb la millor de les intencions; simplement constato la nostra gran capacitat de resistència i d’adaptació.

Sabem de sobres que en aquesta vida no tot són flors i violes i que cada persona és un món… o dos, com diu algú a qui estimo molt. I sovint no tenim més remei que viure d’aquesta manera: amb caretes i cuirasses. I torno a insistir en que això no ho dic pejorativament perquè estic parlant des d’una perspectiva de rectitud d’intenció. Cosa diferent seria que aquestes cartes i cuirasses fossin les estratègies d’una actitud hipòcrita i mentidera.

El que sí voldria fer és tres reflexions sobre aquestes caretes i cuirasses que ens “regala” la vida. Primera reflexió: procurem que les caretes i cuirasses que portem siguin les mínimes? És a dir, intentem sempre ser i mostrar el nostre jo més autèntic i profund alliberant-nos de càrregues mentals i emocionals pesades i immobilitzadores? Carregues que en el fons no ens deixen créixer com a persones…

Segona reflexió: aquestes caretes i cuirasses que ens ha “regalat” la vida són d’acord amb els nostres principis i valors? Són el que volem ser i viure? Són el que ens fa més humans, més autèntics, més reals?

I tercera i última reflexió: tenim temps i valentia per fer-nos aquestes preguntes i treballar interiorment allà on calgui? O vivim immersos en un món de sorolls, d’activisme i de no parar ni un segon que ens impossibilita veure més enllà de l’immediatesa?

Anuncis

Valores, virtudes, influencia y responsabilidad

lograr-metas

Los valores se descubren y orientan nuestra forma de caminar. Las virtudes son el resultado de un entrenamiento constante en los valores, hasta que esos valores se convierten, por así decirlo, en una especie de segunda naturaleza. Exige por tanto un compromiso, una enorme persistencia y una extraordinaria paciencia el entrenamiento en virtudes.

Un entorno inspirador puede hacer mucho más sencillo que descubramos aquellos valores que dirigen nuestra vida en un sentido correcto. Observar a personas que son un ejemplo de virtudes nos mueve a imitarlas y aprender de ellas. La influencia del entorno en las personas, sabemos por experiencia que puede ser muy grande.

Por eso, todas aquellas personas que tienen mayor notoriedad y relevancia social han de ser plenamente conscientes de la responsabilidad que tienen con sus palabras y su conducta. Su influencia sobre otras personas puede ser mucho mayor de lo que se imaginan.

Pensad en alguien que para vosotros sea un punto de referencia, porque os transmite alegría, ilusión o confianza. Si ese alguien dijera, por ejemplo, que todo da igual, que lo importante es sólo pasarlo bien…, resultaría más sencillo que muchas personas, las que lo admiran, tomaran sus declaraciones como un punto de referencia para sus vidas. Por eso hay un alto grado de responsabilidad asociado con la notoriedad (La respuesta, Dr. MARIO ALONSO PUIG).

Hi ha una cosa que tots tenim en comú…

bombollas

Hi ha una cosa que tots tenim en comú. Tots els que llegiu aquest text. Tots sense excepció. Aquesta “cosa” en comú és que volem ser feliços, i desitjar el contrari és impossible. Però la qüestió és com ho hem de fer per a ser-ho; de fet aquí és on comencen els problemes.

En primer lloc perquè no tots tenim el mateix concepte de felicitat; però si ara prescindim d’això i d’altres conceptes teòrics al voltant de la felicitat i ens centrem en la pràctica segur que també tots coincidim ens acceptar que no totes les nostres decisions i opcions ens apropen de la mateixa manera a la nostra idea de felicitat. I no només això, sinó que algunes de les nostres decisions de fet ens allunyen.

Un primera pregunta que ens podem fer seguint el fil del que comentem és si les nostres estratègies són les més adients a l’hora de decidir coses. Ens centrem en la immediatesa? Sabem valorar el que ens convé més tenint presents els nostres principis i valors? Sabem agafar distància per tenir sempre una perspectiva més rica? Sabem discernir els diversos elements i emocions que intervenen en les nostres decisions? Reflexionem sobre allò que fem i sobre com podem millorar-ho?

No és cap secret que avui en dia vivim en una contínua superficialitat i que si un es despista una mica és molt fàcil centrar-se en el tenir abans que ens el ser. Per això, una última recomanació en la reflexió d’avui: posem tot l’esforç en el ser, en la vida interior, en la maduresa emocional i en la fortalesa d’ànim. Mirem endins i escoltem què ens diu el cor (atenció: el cor! no els sentiments a flor de pell), la nostra consciència, allò més sagrat de la persona… Estarem posant els fonaments de la nostra felicitat i facilitarem la dels que tenim al nostre costat.

Nosaltres som els temps

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Tots veiem que el nostre món té les seves inquietuds i les seves esperances. També veiem que la societat està plena de valors i de coses positives, i que al mateix temps hi ha deficiències i corrupció. El mateix passa en la nostra vida personal i professional, en les nostres famílies, en els amics… Coses positives i coses negatives.

I és en aquesta situació i en aquestes circumstàncies on hem de desplegar les nostres capacitats personals, on hem de fer rendir allò que hem rebut. No valen excuses, ni nostàlgies d’altres temps o situacions. Les dificultats personals són les que són, i és ara i aquí que hem de donar la nostra resposta. Confiem i no ens deixem aclaparar per aquests temps que vivim perquè nosaltres som els temps.

Instal·lar-se en el món de la queixa no serveix de res, no ajuda, torna agre el caràcter i desanima. Cal centrar les forces i les energies en allò que depèn de nosaltres, en allò que nosaltres podem canviar. Buscar culpables sol ser la postura còmode; implicar-se i encara més, comprometre’s en les solucions és el més difícil.

De cap manera vull dir que actuem com si portéssim una vena als ulls. Si tenim els ulls oberts i una mica de sentit comú, veiem les coses que passen i les veiem claríssimament. El tema està en si les volem solucionar o no; i en si les diem allà on s’han de dir o ens dediquem a l’esport de comentar i no fer res. Està a les nostres mans!

Conflictes del dia a dia

caminoHi ha un conflicte que sovint es dóna en la nostra vida i que no ens pot estranyar gens. El conflicte és que no sempre és fàcil fer el que ens proposem. Volem viure d’una manera concreta segons uns principis i uns valors personals però mantenir-se en aquests principis i valors a vegades és feixuc. Però això és ben normal. L’important és saber superar aquesta primera tendència de perfil baix i fer el que cal en cada moment fins el final.

Posar la primera pedra no requereix gaire esforç, perseverar fins el final i posar l’última pedra és el que costa. Les bones intencions, els bons desitjos i els objectius s’han de fer realitat amb esforç, amb dedicació i amb estratègia (planificant, dividint en etapes, marcant subobjectius que ens apropen a la meta final, etc.), sinó les paraules com tots sabem se les emporta el vent. Per això cal distingir entre el dir i el fer.

En aquests moments és quan el compromís personal es posa en joc. Començar i recomençar, intentar-ho i tornar-ho a intentar posant tot l’esforç necessari i tota la intel·ligència possible per superar resistències, obstacles i contratemps. Les coses es fan no perquè siguin fàcils sinó perquè les considerem bones i valuoses per a nosaltres, i ens fan créixer com a persones.

Mantenir els valors i el veritable compromís ens fa estar orientats i no anar a la deriva sent víctimes del moment, de les modes, del gust superficial, de la pressió social o de la mandra existencial.

Sigueu feliços, però feliços de veritat!

FUEGOS ARTIFICIALESVull que els altres siguin feliços? Me n’alegro quan veig una persona feliç? Em preocupo per col·laborar en la felicitat dels altres? Intento fer la vida més feliç i agradable a les persones que m’envolten? Quina felicitat desitjo pels altres?

Totes les coses ens fan feliços de la mateixa manera? Sabem de sobres que no! A vegades trobem succedanis de la felicitat; altres vegades passatemps que ens entretenen un ratet; altres, coses que calen fins al fons; i altres, equivocacions que ens aporten experiència i humanitat.

M’ho dic sobretot a mi mateix i a qui li pugui servir: Desitjo que siguis feliç. Però feliç de veritat. No vagis a buscar la felicitat allà on no la pots trobar: en ambients superficials que sols ofereixen consumisme, però no alimenten l’interior ni donen raons per viure. No oblidis que l’alegria és el premi que obtenen aquells que, encara que hagin d’anar a contracorrent, tenen la valentia de ser conseqüents amb els seus propis valors.