Víctimas de lo que pasa a nuestro alrededor

Me gusta mucho el lema de san Francisco de Asís, adoptado por los AA (Alcohólicos Anónimos), que dice así: “Señor, concédeme la serenidad para aceptar las cosas que no puedo cambiar, el valor para cambiar las cosas que puedo cambiar, y la sabiduría para reconocer la diferencia”. Como ya te he comentado, hay personas que están peleadas con el mundo, y siempre se quejan de cosas que no pueden cambiar. Sienten dolor y culpan de ello a su entorno. Sólo son víctimas de los sucesos que pasan a su alrededor (El arte de conseguir lo imposible. Cómo convertirte en héroe de tu propia vida. XAVIER PIRLA LLORENS).

Anuncis

Eliminar les molèsties provocades per la ment

El mètode per eliminar les molèsties provocades per la ment també implica el que jo en dic “donar el millor” d’un mateix o bé fer una cosa bonica dins de les nostres possibilitats. Per perdre la por del dolor, de l’ansietat o de la tristesa, ens hem d’adonar que podem ser feliços amb això i tot. Això vol dir que podem fer molt malgrat les limitacions. Potser més que mai. O, si més no, uns actes d’un valor enorme.

(…)

Cada cop que en un erm, en un desert de l’ànima, hi fem alguna cosa bella, hi surt una flor. I aquestes flors exhalen les aromes més extraordinàries de la vida. Això és donar el millor d’un mateix o fer una cosa bonica dins de les nostres possibilitats, cosa que podem practicar sempre i a cada lloc. Aquesta actitud ens situa automàticament per damunt de qualsevol malestar i, si és psicològic, aquest desapareixerà. Això és perdre la por del dolor sense lluitar. Això és combatre sense batallar (Les ulleres de la felicitat. Descobreix la teva fortalesa emocional, RAFAEL SANTANDREU).

Viure lliure de pesos innecessaris

mochiEn la nostra motxilla personal hi podem carregar molt tipus de coses. Diria que és ben bé impossible viure sense aquesta motxilla però no és menys cert que a vegades aquesta motxilla la carreguem massa i llavors costa molt més créixer i avançar.

Hi ha aspectes de la vida que realment són irrenunciables, necessaris, imprescindibles… Si féssim una enquesta de seguida trobaríem quatre o cinc dimensions personals que són de gran valor per a tothom. Podríem dir que en aquest sentit coincidiríem bastant.

Però també amb tota seguretat dins de la motxilla també hi trobarem moltes altres coses que en un moment donat ens han servit però que en l’actualitat actuen més aviat de pes innecessari. I quan dic “coses” em refereixo al ventall més ampli possible: coses materials, actituds, records, sentiments, prejudicis, culpabilitats, relacions, converses pendents, pors, vergonyes, paraules, cercles viciosos, etc.

Podríem allargar la llista tant com volguéssim. De què ens serveix tot això que arrosseguem? Podem alleugerir una mica aquest pes? Què podem fer? Com ho podem fer? Valorem viure amb més pau i llibertat? Què fem per aconseguir-ho? Quins mitjans que depenguin de nosaltres podem posar?

El respeto

banco“Yo creo que el respeto se basa en lo siguiente. ¿Creéis que en todo ser humano hay algo de extraordinario valor y dignidad? Tal vez no todos estéis de acuerdo con esto. Para quien piensa que sí es así, que en toda persona hay algo maravilloso, el respeto consiste en reconocer que, pese a todas las conductas negativas, injustas, incómodas que realice una persona y que son absolutamente rechazables, en ella, en su interior, sigue habiendo algo de un extraordinario valor” (Dr. MARIO ALONSO PUIG, La respuesta).

Únics, originals i irrepetibles

????????????????????????????????????????????????????En la vida de cada persona trobem un munt d’aspectes que ens condicionen: educació, família, genètica, salut, circumstàncies… però malgrat això, al cap i a la fi, som nosaltres els constructors de la nostra història personal.

Coneixements, actituds, valors, habilitats, fe, voluntat, emocions i llibertat es conjuguen de manera que el resultat és el que som. I encara que trobéssim dues persones molt semblants (o fins i tot bessones) cada persona és única, original i irrepetible. Ocupem un lloc que ningú més pot ocupar de la mateixa manera.

I això cal dir-ho i repetir-ho tantes vegades com sigui possible: cada persona és única, original i irrepetible; i té tot el valor en sí mateixa, per ser qui és, per ser el que és. Independentment de si té més o menys diners; de si es troba més o menys guapa, més o menys intel·ligent, més o menys feliç; de si és de tal família o del tal altra; de si es dedica a una professió o a una altra; de si passa un bon o un mal moment…

Aquestes consideracions cal tenir-les sempre presents de cara enfora, en relació amb els altres; però també de cara endins, sobretot quan algú comença a pensar que no val res, que no pot, que sempre té mala sort, que és un desastre, que ningú l’estima o que tot plegat no té sentit.

Cada persona és única, original i irrepetible… Cada persona pot ser una gran font de bondat, bellesa i veritat… I ningú més pot viure i estimar com nosaltres ho faríem…

Fer grans els problemes

_MG_2609Hi ha una tendència bastant freqüent que és la d’utilitzar prismàtics d’augment per mirar els problemes i els conflictes. Fer-ho tot gros, magnificar-ho, fer-nos les víctimes, dramatitzar tot el que passa…

Deixant de banda situacions que realment són molt doloroses, molt! I sobre les que cal tenir un gran respecte; la majoria de les situacions en les que ens trobem no són tan dramàtiques com ens pensem: un canvi de plans inesperat, un dinar que no ens ha sortit tan bé com haguéssim desitjat, una averia al cotxe, un oblit que ens ha fet quedar malament, algú que no ens ha prestat tota l’atenció que esperàvem, una petita frustració, indecisions que s’allarguen, un dit trencat…

Tot això és la vida! Una gran font d’experiències que ens fan créixer; un entrenament gratuït que ens fa forts, que ens enriqueix i que ens ajuda a valorar el que tenim; una inspiració constant de la nostra creativitat i una ocasió de posar en pràctica el millor del nostre sentit de l’humor i de la nostra paciència.

I no diguem quan en aquests “grans problemes” hi ha algun responsable!

Tenim dues opcions: una, girar els prismàtics i ho veurem tot més petit. I una altra per si aquesta no ens convenç, mirar les coses tal com són en la seva justa mesura. És qüestió de perspectives!