Hi ha una cosa que tots tenim en comú…

bombollas

Hi ha una cosa que tots tenim en comú. Tots els que llegiu aquest text. Tots sense excepció. Aquesta “cosa” en comú és que volem ser feliços, i desitjar el contrari és impossible. Però la qüestió és com ho hem de fer per a ser-ho; de fet aquí és on comencen els problemes.

En primer lloc perquè no tots tenim el mateix concepte de felicitat; però si ara prescindim d’això i d’altres conceptes teòrics al voltant de la felicitat i ens centrem en la pràctica segur que també tots coincidim ens acceptar que no totes les nostres decisions i opcions ens apropen de la mateixa manera a la nostra idea de felicitat. I no només això, sinó que algunes de les nostres decisions de fet ens allunyen.

Un primera pregunta que ens podem fer seguint el fil del que comentem és si les nostres estratègies són les més adients a l’hora de decidir coses. Ens centrem en la immediatesa? Sabem valorar el que ens convé més tenint presents els nostres principis i valors? Sabem agafar distància per tenir sempre una perspectiva més rica? Sabem discernir els diversos elements i emocions que intervenen en les nostres decisions? Reflexionem sobre allò que fem i sobre com podem millorar-ho?

No és cap secret que avui en dia vivim en una contínua superficialitat i que si un es despista una mica és molt fàcil centrar-se en el tenir abans que ens el ser. Per això, una última recomanació en la reflexió d’avui: posem tot l’esforç en el ser, en la vida interior, en la maduresa emocional i en la fortalesa d’ànim. Mirem endins i escoltem què ens diu el cor (atenció: el cor! no els sentiments a flor de pell), la nostra consciència, allò més sagrat de la persona… Estarem posant els fonaments de la nostra felicitat i facilitarem la dels que tenim al nostre costat.

Anuncis

Conflictes del dia a dia

caminoHi ha un conflicte que sovint es dóna en la nostra vida i que no ens pot estranyar gens. El conflicte és que no sempre és fàcil fer el que ens proposem. Volem viure d’una manera concreta segons uns principis i uns valors personals però mantenir-se en aquests principis i valors a vegades és feixuc. Però això és ben normal. L’important és saber superar aquesta primera tendència de perfil baix i fer el que cal en cada moment fins el final.

Posar la primera pedra no requereix gaire esforç, perseverar fins el final i posar l’última pedra és el que costa. Les bones intencions, els bons desitjos i els objectius s’han de fer realitat amb esforç, amb dedicació i amb estratègia (planificant, dividint en etapes, marcant subobjectius que ens apropen a la meta final, etc.), sinó les paraules com tots sabem se les emporta el vent. Per això cal distingir entre el dir i el fer.

En aquests moments és quan el compromís personal es posa en joc. Començar i recomençar, intentar-ho i tornar-ho a intentar posant tot l’esforç necessari i tota la intel·ligència possible per superar resistències, obstacles i contratemps. Les coses es fan no perquè siguin fàcils sinó perquè les considerem bones i valuoses per a nosaltres, i ens fan créixer com a persones.

Mantenir els valors i el veritable compromís ens fa estar orientats i no anar a la deriva sent víctimes del moment, de les modes, del gust superficial, de la pressió social o de la mandra existencial.

Mirada profunda

ojos-verdes2“Tengo la sensación de que vivimos en una sociedad que observa las cosas de una manera muy superficial. Nuestra mirada revolotea de aquí para allá y normalmente sólo se para ante lo que nos parece sorprendente. Hoy falta alcance para ver más allá de lo aparente, falta profundidad para reflexionar sobre las realidades más importantes de la vida y, falta amplitud para descubrir la manera en la que todo está interconectado. Esta forma tan peculiar y limitada de mirar, impide que nos demos cuenta de que aquello que muchas veces tomamos como verdades absolutas y completas, son sólo aproximaciones parciales e incompletas de la realidad. Por eso, es importante mantener una actitud de humildad y fascinación ante los grandes misterios de la vida, ya que si tomamos una actitud dogmática y arrogante, la verdad se nos escapará como el agua entre los dedos.

Es fácil confundir el bienestar subjetivo con la felicidad y sin embargo, no son para nada lo mismo. El bienestar subjetivo me puede proporcionar euforia y goce, mientras que la felicidad me hace sentir alegría y gozo. Tienen algún parecido, pero no son lo mismo.

Si queremos un mundo más humano, más justo y más inspirador, cada uno de nosotros, ha de hacer un gran trabajo en su propio interior, porque lo que hay dentro de nosotros, también se manifiesta fuera de nosotros. Este trabajo exige valor, compromiso, fe, persistencia, disciplina y paciencia” (Dr. MARIO ALONSO PUIG, Madera de líder).

Mirada superficial o profunda

felizHi ha moltes maneres de valorar la realitat. Podríem dir que tantes com persones. Però posat a fer distincions, avui voldria fixar-me en dues maneres de veure les coses: una manera profunda i una altra de superficial. Per tant estem davant d’un problema d’òptica.

I la pregunta és: perquè algunes persones es fixen en la façana i en la carcassa? I altres sense menysprear aquesta façana van una mica més a fons o una mica més enllà? Per il·lustrar el que estic dient utilitzaré una comparació automobilística per explicar com veig jo les dues postures. Una seria com conduir mirant justament al davant; i l’altra conduir mirant el que ha de venir sense oblidar-se del que hi ha just al davant.

La mirada i els nostres ulls són finestres obertes al món. I el món és el que és, però el que veiem no és sempre exactament el mateix perquè depèn de moltes coses: estats d’ànim, emocions, sentiments, prejudicis, bon humor o mal humor, cor ferit o curat, cansament, estètica, alegria, amistat, sintonia, experiències personals, el que pensem o desitgem veure…

Cal entrenar una mirada que superi les foscors, una mirada lluminosa, que doni pau, que ajudi a créixer, una mirada oberta i amb perspectiva; no una mirada petita que s’aferri a falses seguretats, o una mirada parcial que elimini els problemes fent veure que no existeixen.

La mirada més profunda i essencial és que la plenitud de la nostra vida només la trobarem si ens esforcem per viure estimant als altres i a nosaltres mateixos. Aquesta mirada pot traspassar barreres, obstacles, creences limitants, façanes i carcasses. I si és persistent arriba al fons del cor.