Autoconeixement

L’autoconeixement és segurament una de les habilitats més importants que pot tenir una persona. Conèixer el propi estar vital, els pensaments i els nostres sentiments és una d’aquelles coses que ens pot ajudar a relacionar-nos millor amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Saber el que passa en el nostre interior no sempre és fàcil però és un aspecte al que no podem renunciar perquè és una font de creixement personal i de prevenció de moltes angoixes i problemes. Ser conscients d’aquests factors és imprescindible per canviar, gestionar i canalitzar el que va venint.

El mateix succeeix amb el coneixement dels nostres gustos i preferències, del que ens agrada i del que ens desagrada. Conèixer-ho i saber expressar-ho amb tranquil·litat és fonamental en les nostres relaciones personals per a què siguin saludables, serenes i lleials.

En la mateixa línia podem posar els punts forts i punts febles, les actituds i els valors que cadascú pot tenir, a més a més de conèixer els recursos personals i socials amb els que podem comptar. Ser conscients de tot això ens situa en una posició realista, objectiva i ens evita embrancar-nos en aventures impossibles de realitzar.

Conèixer què volem a la vida i poder identificar els camins i les decisions que ens hi apropen ens posa en camí d’aconseguir-ho.

Busquem per tant moments de reflexió per a conèixer-nos mirant sense por al nostre interior. Descobrirem grans tresors i potser alguna part més fosca. No passa res, perquè si volem, la llum s’escola fins i tot per l’escletxa més petita.

Anuncis

Desposseir-se i descentrar-se

noticias_corazon-copia“La felicitat plena no és, doncs, solament fruit d’un caràcter alegre, d’un temperament optimista, de la vitalitat o de la confiança en la vida. No és, tampoc, cosa de temperament. La felicitat és compatible amb les penes i les preocupacions, però se situa sempre en l’esfera de la relació amb l’altre.

La felicitat es relaciona directament amb l’experiència d’estimar, ja sigui en un sentit actiu o en un sentit passiu, i estimar sempre és un moviment de despossessió i de descentrament. Estimar consisteix a deixar de posseir-se a si mateix, per ser posseït per l’altre, i també significa abandonar el jo com a centre del propi pensament per posar-hi l’altre. La mare que estima el seu fill té com a centre el fill i es desposseeix de si mateixa a favor del fill.

L’amor de possessió no és desinteressat, sinó que, en el fons, és l’amor cap a un mateix, ja que retorna cap al subjecte del qual parteix. L’amor de possessió dibuixa, doncs, una figura circular, perquè emergeix del jo i torna cap al jo; mentre que l’amor de donació trenca el cercle i és un desig que va del jo cap a l’altre. (…)

Tant l’amistat com l’amor exigeixen la capacitat de desposseir-se, de descentrar-se per a l’altre i a favor de l’altre. Estimar significa, en part, deixar de posseir-se a si mateix, per obrir el propi ésser a l’altre i regalar-l’hi; però també implica deixar de considerar-se el centre, per saber-se posar en la perifèria, en els marges, i situar en el centre de la pròpia vida l’altre: l’espòs/a, fill/a, pare/mare, amic/ga” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Consumir, ser i estimar

ahorro“De vegades, la felicitat es converteix en un ham publicitari. Els dissenyadors i creadors publicitaris ens volen fer creure que el consum de determinats objectes ens portarà la felicitat. No és estrany veure en les tanques publicitàries de la via pública la paraula felicitat al costat d’un vehicle, d’un viatge o d’un ordinador personal. És evident que un mínim discerniment intel·lectual posa fora de joc aquesta estratègia publicitària, però el fet que la paraula felicitat sigui tan usada vol dir que, molt probablement, té efectes beneficiosos per a les esmentades campanyes.

La felicitat, però, no depèn del consum d’objectes, sinó que és un tipus de vivència interior que transcendeix l’acte de consumir. No és senzill desprendre’s d’aquesta idea, perquè està molt arrelada en la mentalitat de l’home consumista, però l’ésser humà no està fet per als objectes, sinó per al trobament interpersonal. Els objectes estan al servei d’una vida digna i pròspera, però la persona no ha de viure mai al servei dels objectes i dependre’n per assolir cotes de plenitud.

Sovint ens volen fer creure que, pel fet de consumir determinats productes, assolirem la vivència de la felicitat. Tanmateix aquesta vivència no depèn dels objectes que devorem, sinó que (…) està estretament lligada a dos altres verbs més fonamentals que el consumir: el ser i l’estimar” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).