Fets consumats

L’estratègia dels fets consumats és aquella que primer fa i després pensa, primer dispara i després apunta; i clar, a vegades això ens juga males passades perquè la gran majoria de nosaltres no som genis i necessitem pensar les coses, veure les conseqüències personals, les conseqüències en el nostre entorn, conseqüències ètiques, etc. i llavors decidir i fer el que considerem més adient.

L’estratègia dels fets consumats va deixant “víctimes” pel camí, arrasa amb tot el que es posa per davant i en el fons mostra poca maduresa personal, almenys en aquella situació. I a vegades fins i tot, i ja posant-se en “mal plan”, l’estratègia de fets consumats pot ser una manera d’aconseguir el que es vol peti qui peti i sense importar gens ni mica les conseqüències.

En les coses importants de la vida no podem jugar als fets consumats perquè prendrem mal o perquè farem mal a les persones que ens estimen. Tot requereix el seu procés; en les coses petites de cada dia potser aquest procés és instantani, ràpid i ben bé immediat però en les coses importants i grans cal aturar-se, cal pensar, discernir, esperar, i veure si allò que volem, realment ho volem amb totes les seves conseqüències, i si demà al matí ho tornarem a voler…

Potser a algú això li semblarà una bestiesa, però les persones podem arribar a ser molt obcecades i a vegades l’autoengany ens pot arribar a jugar males passades i a negar l’evidència. I si no, pensem quantes vegades ens ha passat que buscant algun objecte l’hem tingut als nassos i no l’hem vist simplement perquè estàvem “convençuts” que allà no hi era?

Anuncis

“Estamos rodeados”

img_1145

Avui he pensat ens aquella frase que surt en tantes pel·lícules d’acció: “Estamos rodeados”. Pel·lícules com les de James Bond en les que està envoltat del dolents que el persegueixen i en les que sempre se n’acaba sortint. Jo ho he pensat però en un altre sentit que ara t’explico…

He anat a fer una mica d’esport i a suar la samarreta i m’he trobat amb una gent meravellosa que també feien esport, hem intercanviat dues paraules, ens hem somrigut i hem continuat la nostra activitat…

Després he rebut una trucada d’una persona que aprecio molt, d’una grandíssima persona. Hem parlat, ens hem posat al dia d’alguns temes i a través del telèfon he notat l’afecte i la proximitat. Quina sort conèixer persones així!

A l’hora de dinar he pogut gaudir de la companyia de persones que feia temps que no estaven juntes, persones molt bones, persones amb grans valors. Persones que per a mi són referents per molts motius.

A la tarda he parlat pel whatsapp amb uns companys de la feina que són més que companys. Companys que se’n recorden de les coses i que et tenen present en la seva memòria i en el seu cor. Persones amb un gran esperit de servei i d’equip.

A la nit he passejat per una ciutat que m’encanta i he saludat a molta gent que només amb la mirada m’han fer sentir com a casa.

Sé que demà serà un altre dia, i em trobaré a les persones que més estimo i amb les que comparteixo la meva història personal. Externament no sempre passen coses extraordinàries però en l’interior serà una nova festa…

Algunes d’aquestes persones les conec força i altres d’algunes coincidències de la vida. Són persones amb les seves històries personals, fills dels seus pares i de les seves mares, amb virtuts i amb defectes, són les persones que ens envolten…

Potser no són perfectes, com jo tampoc no ho sóc, però són excepcionals! I la veritat és que em sento molt afortunat i molt agraït de tenir tan a prop persones així… Com deia al principi “estamos rodeados”…

Vivències interiors i exteriors

anochecer“La felicitat, entesa com a vivència interior de l’ànima, s’esdevé en la interioritat de la persona. No depèn, en sentit estricte, dels sentits externs, ni del que veiem, ni del que olorem, si bé la interioritat no és autosuficient ni subsisteix independentment de l’exterioritat. La felicitat brolla de dins, però emergeix cap enfora. I si brolla de l’interior, és perquè és allí on es produeix l’experiència d’haver realitzat el bé, però el bé l’hem vist realitzat a l’exterior (…). La veritable felicitat no es troba solament en l’ànima, sinó que irradia fins al cos.

Entre exterioritat i interioritat es poden establir diverses relacions, però no totes ens fan igualment feliços. Solament l’home que assoleix una concordança entre la seva vida interior i la seva vida exterior és un home feliç. La felicitat seria com una espècie de transparència entre exterioritat i interioritat. Tot i que aquesta transparència total mai no existeix en la vida humana, sí que pot erigir-se com allò a que podem aspirar.

Generalment, la relació que es produeix entre exterioritat i interioritat és de caràcter translúcid. Manifestem cap a l’exterioritat alguns pensaments del cor, però n’hi ha d’altres que preferim guardar secretament dins de nosaltres per vergonya, per pudor o bé per no ferir els altres. La vida humana no és ni totalment fosca, ni totalment lluminosa, sinó, més aviat, clarobscura, i així són també les relacions interpersonals.

La vida social ens porta de vegades a practicar una doble moral, que ens causa tristesa. Seria insostenible una existència constantment intal·lada en aquesta contradicció; tard o d’hora acabaria explotant, perquè l’ésser humà no pot romandre permanentment en la falsedat i la hipocresia, i menys encara quan un s’endinsa en el seu propi ésser i experimenta la lletjor de la falsedat en la pròpia carn.

Hi ha situacions vitals on hom experimenta la foscor, però sortosament també n’hi ha d’altres, en què la comunicació entre persones és totalment lluminosa. Quan la comunicació interpersonal assoleix els nivells màxims de plenitud, l’exterioritat no és cap barrera per a entrar en la interioritat de l’altre, sinó tot al contrari. En aquest nivell de plena comunicació, ja no calen paraules, ni gestos, ni obres, perquè les dues persones es coneixen tan bé l’una a l’altra que sense dir-se res ja saben el que volen, el que senten, el que desitgen” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

M’agradaria ser…

_MG_2493Al llarg de la nostra vida hi ha hagut moltíssimes persones que ens han donat la mà, en sentit literal o en sentit figurat. Els nostres pares, els germans, amics, companys de feina, persones que ens hem trobat, familiars, professors… Han sigut persones que han estat a prop nostre en un moment donat o en molts moments i que han suposat un punt fort on construir la nostra vida personal o professional. Fins i tot a vegades han sigut persones “anònimes” que sense saber-ho ens han fet un gran favor.

Persones que amb el seu exemple, la seva paraula, la seva estimació han estat al nostre costat de manera decisiva perquè som el que som, en gran part, gràcies a totes aquestes persones. Formen part de la nostra història personal i a vegades els tenim molt presents però moltes altres queden com emmagatzemades de manera innegable en el nostre disc dur. Són allà presents com la pinya d’un castell que passa desapercebuda però que és absolutament necessària.

A mi personalment, m’agradaria ser una persona d’aquestes. Una persona que hagi influït positivament en molts d’altres. Una persona que sense coses massa extraordinàries hagi fet el bé a aquells que s’hagi trobat en el camí. Que hagi animat, que hagi donat esperança, alegria, sentit de la vida. Algú que hagi donat la mà, en sentit literal o figurat, ajudant a molts a tirar endavant i a viure amb més plenitud.