Acceptació alegre

El primer pas per superar aquests mals inventats per la ment és el que jo en dic “acceptació alegre”. Consisteix a comprendre que podem estar bé amb dolor, cansament o ansietat i tot.

Aquest tipus d’acceptació és alegre en contraposició al que podríem anomenar “acceptació abatuda” o resignació.

Si la persona que pateix aquest malestar psicogen experimenta que es pot ser feliç amb el símptoma, suprimirà la por i la seva lluita en contra. En això consisteix l’acceptació alegre: ser feliç amb el símptoma i tot (Les ulleres de la felicitat. Descobreix la teva fortalesa emocional, RAFAEL SANTANDREU).

Anuncis

La pregunta pel sentit

elsentidodelavidaLa pregunta pel sentit és, segons el nostre punt de vista, consubstancial a l’ésser humà, i encara que pot romandre, provisionalment, amagada en el cor de l’home, tard o d’hora aflora a la superfície i exigeix una resposta.

Felicitat i sentit formen un binomi indestriable, tan indestriable com infelicitat i absurd. Quan hom experimenta que el seu esforç té sentit, que la seva lluita té raó de ser i que la seva existència no és en debades, sinó que acompleix una funció en el món, sent en el seu interior la vivència de la felicitat.

Quan experimenta, en canvi, que allò que fa és absurd, que la seva lluita és inútil, que la seva presència en el món és completament irrellevant i que no interessa ningú, experimenta la infelicitat.

Cercar la felicitat, és, per tant, cercar una vida plena de sentit i això exigeix formular-se preguntes en la soledat més dolorosa de totes i assajar una resposta, ni que sigui provisional. Cadascú ha d’afrontar el sentit de la seva existència i ningú no pot substituir l’altre en aquesta comesa (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Un món de desgraciats

sufrimiento“Només un ésser individualista i tancat sobre si mateix podria ser feliç en un món de desgraciats, però un ésser que s’obre a la perspectiva dels altres i viu en pròpia pell el seu sofriment no pot restar indiferent al seu patiment. En aquest sentit, la felicitat personal no pot anar deslligada de la felicitat dels altres. Només puc ser feliç si veig els altres feliços o, dient-ho d’una manera més suau, si tinc consciència que m’he esforçat tant com he pogut, perquè els altres, els propers i els llunyans, els que conec i els que desconec, siguin més feliços del que són.

Si la pròpia felicitat està tan lligada a la felicitat dels altres, l’objecció que es presenta és immensa, perquè hom es plantejarà si hom pot ser feliç en un món on hi ha tant de sofriment, on hi ha tantes calamitats, injustícies, crueltats i violència. En més d’una ocasió hem sentit a dir que, per a poder ser mínimament feliç, cal apagar el televisor i deixar de llegir el diari, perquè, en entrar en contacte amb els mitjans de comunicació de masses, hom s’assabenta de la immensa ferida del món i, en interioritzar el patiment dels altres, experimenta una profunda tristesa en el cor. (…)

No podem excusar-nos en la ignorància, perquè en som coneixedors des del nostre petit regne de confort occidental. És evident que no tenim un accés neutral al que passa, però sabem que el que passa no és bo per a moltes persones, sabem que hi ha milers de persones que pateixen diàriament i que no podem aspirar a una felicitat que impliqui la indiferència davant del patiment que hi ha en el món. No fóra una autèntica felicitat, sinó un estat d’ànim prefabricat de manera fictícia des d’interessos egocèntrics i individualistes.

La felicitat no és incompatible amb la compassió; ans tot al contrari, la felicitat està íntimament relacionada amb l’experiència de la compassió i de l’acció a favor de l’altre.

La ignorància no ens fa feliços, sinó estúpids. No podem tancar els ulls davant de la misèria, no podem mirar a una altra banda i fer veure que aquell immens oceà de patiment no existeix. La felicitat és un estat que es conquereix mitjançant la lluita, però no amb la lluita individual per a ser més, per a tenir més, per aparentar més, per ocupar la punta de la piràmide social, sinó amb la lluita comuna a favor de l’altre, de la justícia i del bé” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Treballar amb el cor (conferència a DHU amb TREIC Events)

P1020184 - copiaPer arribar a l’excel·lència cal formar-se, per traspassar-la cal transformar-se. El talent produeix admiració. La lluita i l’entrega identificació. Talent i cor són dos cares d’una mateixa moneda per la grandesa.