Autoconeixement

L’autoconeixement és segurament una de les habilitats més importants que pot tenir una persona. Conèixer el propi estar vital, els pensaments i els nostres sentiments és una d’aquelles coses que ens pot ajudar a relacionar-nos millor amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Saber el que passa en el nostre interior no sempre és fàcil però és un aspecte al que no podem renunciar perquè és una font de creixement personal i de prevenció de moltes angoixes i problemes. Ser conscients d’aquests factors és imprescindible per canviar, gestionar i canalitzar el que va venint.

El mateix succeeix amb el coneixement dels nostres gustos i preferències, del que ens agrada i del que ens desagrada. Conèixer-ho i saber expressar-ho amb tranquil·litat és fonamental en les nostres relaciones personals per a què siguin saludables, serenes i lleials.

En la mateixa línia podem posar els punts forts i punts febles, les actituds i els valors que cadascú pot tenir, a més a més de conèixer els recursos personals i socials amb els que podem comptar. Ser conscients de tot això ens situa en una posició realista, objectiva i ens evita embrancar-nos en aventures impossibles de realitzar.

Conèixer què volem a la vida i poder identificar els camins i les decisions que ens hi apropen ens posa en camí d’aconseguir-ho.

Busquem per tant moments de reflexió per a conèixer-nos mirant sense por al nostre interior. Descobrirem grans tresors i potser alguna part més fosca. No passa res, perquè si volem, la llum s’escola fins i tot per l’escletxa més petita.

Anuncis

Pensament crític

Si una cosa brilla per la seva absència en els nostres dies és el pensament crític. Però l’autèntic pensament crític, no un pensament crític que té aparença de ser-ho però que en el fons és una manera de pensar canalitzada, dirigida i estandarditzada.

Pensament crític és la capacitat d’anar més enllà de l’evidència, és l’habilitat per a qüestionar i replantejar noves preguntes sobre la realitat que ens envolta de la manera més objectiva i àmplia possible. Fugint d’anàlisis simplistes i reduïts, evitant la temptació de ser tan originals que en el fons diem bajanades o la originalitat de la majoria.

El pensament crític no es fonamenta només en els coneixements sinó que també les emocions hi són presents però emocions controlades, emocions ben gestionades i emocions que ajuden a veure-hi clar i no a enterbolir la realitat. Si ens veiem molt implicats emocionalment en algun tema tinguem molta cura en les nostres emocions, prenem distància, deixem-les reposar, tinguem pensament crític amb totes les postures i sobretot amb nosaltres mateixos.

El dominio de nuestra conversación interior es una necesidad si queremos gestionar nuestra vida

Ptolomeo, Rafael y Sodoma detalle

Las personas que se quedan inmóviles cuando miran el peligro o que no paran de tener pensamientos negativos del tipo “no voy a poder”, “es demasiado difícil”, “me voy a equivocar”, “no lo voy a superar” acaban arruinando todas sus posibilidades, no por carencia de recursos, sino por falta de confianza (…).

Es esencial afrontar los retos lo mejor preparado que se pueda y si por una u otra razón se tienen que afrontar con menor preparación, hay que hacerlo con confianza.

Cuando seamos conscientes de nuestra capacidad para dar pasos firmes, comprobaremos que muchas de las sensaciones que tenemos de falta de capacidad y que nos llevan a desconfiar y perder la esperanza han sido condicionadas. Nos hemos creído que no teníamos lo necesario y que lo que de verdad queríamos era inaccesible para nosotros.

En pocos terrenos se ve tan claro cómo lo que creemos se convierte en lo que creamos. El dominio de nuestra conversación interior es una necesidad si queremos gestionar nuestra vida y para eso convirtámonos en esas personas que dan seguridad, apoyo y confianza en lugar de sembrar la gran duda en nuestro corazón.

No menos importante es saber apoyar a otra persona cuando tiene que enfrentarse a un desafío. Qué diferencia más grande existe cuando junto a nosotros camina un compañero al que respetamos y que nos da ánimo, a cuando quien nos acompaña es un juez implacable.

Por ello ante los desafíos, concentrémonos en lo que queremos, no en lo que tenemos. Si queremos cambiar algo que no nos gusta, cerremos los ojos y utilicemos nuestros sentidos internos, veamos, oigamos, toquemos, sintamos cómo serían las cosas si sucedieran como nosotros queremos. Las tecnologías de neuroimagen nos muestran cómo en un ejercicio de visualización se movilizan las mismas áreas en el cerebro que se activarían si la experiencia ocurriese en realidad. Este sistema accesible para todos lo utilizan muchos atletas del mundo de la competición.

Abrámonos a la posibilidad de que, ante los desafíos, si confiamos se pueden abrir puertas en la mente que desde la desconfianza permanecen cerradas (Dr. MARIO ALONSO PUIG, Vivir es un asunto urgente).