La diferencia entre decir “quiero ser feliz” y …

(…) Existe una gran diferencia entre decir “quiero ser feliz” e imaginarte viéndote feliz, rodeado de las personas, de las situaciones, escuchando, sintiéndote realmente feliz (…).

¿Has perdido alguna vez a un ser querido o a algún animal de compañía al que realmente querías mucho? ¿Tuviste al amor de tu vida y se escapó? ¿Qué pasa cuando lo recuerdas? Seguramente te sientes mal, ¿verdad? Lo interesante es que te sientes mal por algo que ya ha pasado, pero el cerebro sigue reaccionando como si pasara ahora.

Las razones por lo que esto ocurre responden al hecho de que el cerebro está diseñado precisamente para reaccionar a imágenes, sonidos, sensaciones, etc., y le cuesta mucho diferenciar entre lo que se representa en él (nuestros recuerdos, aquello que pensamos que va a pasar) y lo que sucede fuera.

Cuanto más claro se muestra en el cerebro, más recursos vas a tener disponibles, pero además también tendrás más emoción, es decir, más motivación. Porque cuando pienses en el objetivo, y dado que es algo que quieres, te vas a emocionar, aunque todavía no lo hayas conseguido (El arte de conseguir lo imposible. Cómo convertirte en héroe de tu propia vida. XAVIER PIRLA LLORENS).

Anuncis

Generosidad o intercambio comercial

Servicio1

Hay que distinguir entre lo que es la generosidad y lo que es un simple intercambio comercial. El lenguaje con frecuencia genera confusión y es importante matizar. Vamos a imaginarnos que esta botella de agua es mía. Supongamos que tú no tienes agua y yo te sirvo. Hace calor, tienes sed, no tienes agua. Sonríes. Estás contenta porque tienes más agua. Yo también estoy feliz. Poco después, han cambiado las cosas. El agua la tienes tú. Yo no. Estoy esperando pero tú no me das agua. Así que yo me enfado. Eso no fue generosidad, fue un intercambio comercial. Yo di porque esperaba en algún momento recibir.

¿Quiere eso decir que si me das un poquito de agua no me va a gustar? Todo lo contrario, me va a encantar. Pero lo que importa es si compartí mi agua contigo porque esperaba que en un futuro también tú lo hicieras o porque con mi gesto esperaba poderte ayudar, aunque fuera mínimamente, a ser más feliz. La segunda actitud la mayor parte de las veces, no siempre, provoca en el beneficiado por mis actos, de manera natural, el deseo de hacer lo mismo. El deseo de ayudarme a mí.

Del mismo modo, la verdadera generosidad en una pareja, algo muy difícil pero a lo que uno debe tender, si es verdad que ama, es estar dispuesto a dar el 100% de su cariño aunque el amado dé un 0%. Quiero pensar que lo más bello ante tu pareja no es estar con ella porque la quieres, sino estar con ella para quererla. Es tal ver el momento de recordar las palabras de Paolo Coelho: ”Quiéreme cuando menos lo merezca porque es cuando más lo necesito”. En ese momento en el que somos como un fuego, las otras personas pueden echar agua o echar gasolina (Dr. MARIO ALONSO PUIG, La respuesta).

Únics, originals i irrepetibles

????????????????????????????????????????????????????En la vida de cada persona trobem un munt d’aspectes que ens condicionen: educació, família, genètica, salut, circumstàncies… però malgrat això, al cap i a la fi, som nosaltres els constructors de la nostra història personal.

Coneixements, actituds, valors, habilitats, fe, voluntat, emocions i llibertat es conjuguen de manera que el resultat és el que som. I encara que trobéssim dues persones molt semblants (o fins i tot bessones) cada persona és única, original i irrepetible. Ocupem un lloc que ningú més pot ocupar de la mateixa manera.

I això cal dir-ho i repetir-ho tantes vegades com sigui possible: cada persona és única, original i irrepetible; i té tot el valor en sí mateixa, per ser qui és, per ser el que és. Independentment de si té més o menys diners; de si es troba més o menys guapa, més o menys intel·ligent, més o menys feliç; de si és de tal família o del tal altra; de si es dedica a una professió o a una altra; de si passa un bon o un mal moment…

Aquestes consideracions cal tenir-les sempre presents de cara enfora, en relació amb els altres; però també de cara endins, sobretot quan algú comença a pensar que no val res, que no pot, que sempre té mala sort, que és un desastre, que ningú l’estima o que tot plegat no té sentit.

Cada persona és única, original i irrepetible… Cada persona pot ser una gran font de bondat, bellesa i veritat… I ningú més pot viure i estimar com nosaltres ho faríem…

Quin tipus de persones som?

_MG_2669Hi ha persones que creen unió i cohesió allà on es troben: família, veïns, companys de feina, grups… I quan ens trobem una persona així és un goig tractar amb ella. Hi estaríem parlant hores i hores perquè ens fan estar bé, còmodes, tranquils… Altres en canvi sempre creen divisió i enfrontaments.

Voldria fixar-me en les que uneixen. Són persones que valoren a cada persona, que es preocupen perquè ningú quedi aïllat i sol. Respecten, estimen, van de cara, accepten les diferències, tenen una il·lusió que es contagia i saben elogiar els èxits dels altres.

Les persones que uneixen es fixen en l’important i passen per alt detalls que podrien suposar conflicte; van al nucli de les qüestions i s’alegren amb els altres perquè tenen el convenciment que quan creix el bé, tots hi guanyem.

La crítica no és el seu fort i menys a les esquenes de ningú. El seu interès és millorar, però millorar tots i en seu llenguatge hi ha paraules que quasi estan desterrades: odi, enveja, mentida, llistes negres…

Les persones que uneixen no et parlen des d’una posició superior i saben reconèixer els propis errors. No tenen pressa per escoltar-te, no imposen, no criden per tenir més raó, no dramatitzen, respecten sempre, accepten idees diferents a les seves, no volen vèncer sinó convèncer, són equilibrades, sense “fílies” ni “fòbies” irracionals. Per això tenen molts amics que els aprecien sincerament.

Una frase de la Mare Teresa de Calcuta pot resumir el que practiquen aquestes persones: “Que ningú no s’acosti a vosaltres sense que se’n torni millor i més feliç”.