Pensament crític

Si una cosa brilla per la seva absència en els nostres dies és el pensament crític. Però l’autèntic pensament crític, no un pensament crític que té aparença de ser-ho però que en el fons és una manera de pensar canalitzada, dirigida i estandarditzada.

Pensament crític és la capacitat d’anar més enllà de l’evidència, és l’habilitat per a qüestionar i replantejar noves preguntes sobre la realitat que ens envolta de la manera més objectiva i àmplia possible. Fugint d’anàlisis simplistes i reduïts, evitant la temptació de ser tan originals que en el fons diem bajanades o la originalitat de la majoria.

El pensament crític no es fonamenta només en els coneixements sinó que també les emocions hi són presents però emocions controlades, emocions ben gestionades i emocions que ajuden a veure-hi clar i no a enterbolir la realitat. Si ens veiem molt implicats emocionalment en algun tema tinguem molta cura en les nostres emocions, prenem distància, deixem-les reposar, tinguem pensament crític amb totes les postures i sobretot amb nosaltres mateixos.

Fets consumats

L’estratègia dels fets consumats és aquella que primer fa i després pensa, primer dispara i després apunta; i clar, a vegades això ens juga males passades perquè la gran majoria de nosaltres no som genis i necessitem pensar les coses, veure les conseqüències personals, les conseqüències en el nostre entorn, conseqüències ètiques, etc. i llavors decidir i fer el que considerem més adient.

L’estratègia dels fets consumats va deixant “víctimes” pel camí, arrasa amb tot el que es posa per davant i en el fons mostra poca maduresa personal, almenys en aquella situació. I a vegades fins i tot, i ja posant-se en “mal plan”, l’estratègia de fets consumats pot ser una manera d’aconseguir el que es vol peti qui peti i sense importar gens ni mica les conseqüències.

En les coses importants de la vida no podem jugar als fets consumats perquè prendrem mal o perquè farem mal a les persones que ens estimen. Tot requereix el seu procés; en les coses petites de cada dia potser aquest procés és instantani, ràpid i ben bé immediat però en les coses importants i grans cal aturar-se, cal pensar, discernir, esperar, i veure si allò que volem, realment ho volem amb totes les seves conseqüències, i si demà al matí ho tornarem a voler…

Potser a algú això li semblarà una bestiesa, però les persones podem arribar a ser molt obcecades i a vegades l’autoengany ens pot arribar a jugar males passades i a negar l’evidència. I si no, pensem quantes vegades ens ha passat que buscant algun objecte l’hem tingut als nassos i no l’hem vist simplement perquè estàvem “convençuts” que allà no hi era?