Si una cosa brilla per la seva absència en els nostres dies és el pensament crític. Però l’autèntic pensament crític, no un pensament crític que té aparença de ser-ho però que en el fons és una manera de pensar canalitzada, dirigida i estandarditzada.
Pensament crític és la capacitat d’anar més enllà de l’evidència, és l’habilitat per a qüestionar i replantejar noves preguntes sobre la realitat que ens envolta de la manera més objectiva i àmplia possible. Fugint d’anàlisis simplistes i reduïts, evitant la temptació de ser tan originals que en el fons diem bajanades o la originalitat de la majoria.
El pensament crític no es fonamenta només en els coneixements sinó que també les emocions hi són presents però emocions controlades, emocions ben gestionades i emocions que ajuden a veure-hi clar i no a enterbolir la realitat. Si ens veiem molt implicats emocionalment en algun tema tinguem molta cura en les nostres emocions, prenem distància, deixem-les reposar, tinguem pensament crític amb totes les postures i sobretot amb nosaltres mateixos.
