Fets consumats

L’estratègia dels fets consumats és aquella que primer fa i després pensa, primer dispara i després apunta; i clar, a vegades això ens juga males passades perquè la gran majoria de nosaltres no som genis i necessitem pensar les coses, veure les conseqüències personals, les conseqüències en el nostre entorn, conseqüències ètiques, etc. i llavors decidir i fer el que considerem més adient.

L’estratègia dels fets consumats va deixant “víctimes” pel camí, arrasa amb tot el que es posa per davant i en el fons mostra poca maduresa personal, almenys en aquella situació. I a vegades fins i tot, i ja posant-se en “mal plan”, l’estratègia de fets consumats pot ser una manera d’aconseguir el que es vol peti qui peti i sense importar gens ni mica les conseqüències.

En les coses importants de la vida no podem jugar als fets consumats perquè prendrem mal o perquè farem mal a les persones que ens estimen. Tot requereix el seu procés; en les coses petites de cada dia potser aquest procés és instantani, ràpid i ben bé immediat però en les coses importants i grans cal aturar-se, cal pensar, discernir, esperar, i veure si allò que volem, realment ho volem amb totes les seves conseqüències, i si demà al matí ho tornarem a voler…

Potser a algú això li semblarà una bestiesa, però les persones podem arribar a ser molt obcecades i a vegades l’autoengany ens pot arribar a jugar males passades i a negar l’evidència. I si no, pensem quantes vegades ens ha passat que buscant algun objecte l’hem tingut als nassos i no l’hem vist simplement perquè estàvem “convençuts” que allà no hi era?

Anuncis

Cocinar el amor

cocinar-con-amor

Imaginemos por un momento que somos unos cocineros y queremos preparar un riquísimo pastel. Para ello, tenemos que escoger los mejores ingredientes, mancharnos un poco las manos al mezclarlos, poner las cantidades adecuadas, meter el preparado en el horno y dejar que la temperatura y el tiempo hagan el resto.

Algo parecido pasa a la hora de “fabricar” un vínculo emocional con otra persona. Son necesarios una serie de “ingredientes”. Por una parte la sinceridad a la hora de expresar lo que uno siente y, por otra, la voluntad y el compromiso para intentar entender las causas profundas que existen detrás de lo que se siente.

Hacer esto no es sencillo, ya que uno tiene que quitarse su traje habitual y ponerse el de “cocinero”, empezar a poner los ingredientes y esperar que la “temperatura” del amor que se pone y el tiempo de cocción hagan el resto.

El amor del que hablo aquí no es un sentimiento, sino que es una elección. Es tratar a alguien como si de verdad se le quisiera. Eso es lo que va a garantizarnos la paciencia, la persistencia, la humildad y la serenidad que son tan necesarias para escuchar a quien se encuentra esclavizado por la ira, la frustración o el resentimiento (Dr. MARIO ALONSO PUIG, Vivir es un asunto urgente).

Generosidad o intercambio comercial

Servicio1

Hay que distinguir entre lo que es la generosidad y lo que es un simple intercambio comercial. El lenguaje con frecuencia genera confusión y es importante matizar. Vamos a imaginarnos que esta botella de agua es mía. Supongamos que tú no tienes agua y yo te sirvo. Hace calor, tienes sed, no tienes agua. Sonríes. Estás contenta porque tienes más agua. Yo también estoy feliz. Poco después, han cambiado las cosas. El agua la tienes tú. Yo no. Estoy esperando pero tú no me das agua. Así que yo me enfado. Eso no fue generosidad, fue un intercambio comercial. Yo di porque esperaba en algún momento recibir.

¿Quiere eso decir que si me das un poquito de agua no me va a gustar? Todo lo contrario, me va a encantar. Pero lo que importa es si compartí mi agua contigo porque esperaba que en un futuro también tú lo hicieras o porque con mi gesto esperaba poderte ayudar, aunque fuera mínimamente, a ser más feliz. La segunda actitud la mayor parte de las veces, no siempre, provoca en el beneficiado por mis actos, de manera natural, el deseo de hacer lo mismo. El deseo de ayudarme a mí.

Del mismo modo, la verdadera generosidad en una pareja, algo muy difícil pero a lo que uno debe tender, si es verdad que ama, es estar dispuesto a dar el 100% de su cariño aunque el amado dé un 0%. Quiero pensar que lo más bello ante tu pareja no es estar con ella porque la quieres, sino estar con ella para quererla. Es tal ver el momento de recordar las palabras de Paolo Coelho: ”Quiéreme cuando menos lo merezca porque es cuando más lo necesito”. En ese momento en el que somos como un fuego, las otras personas pueden echar agua o echar gasolina (Dr. MARIO ALONSO PUIG, La respuesta).

Viure el moment present

????????Molts nens quan són petits tenen el costum de preguntar coses d’aquest estil: què farem després? On anirem després? Què menjarem després? Després podré anar…? Després podré veure…? I el “després” sembla que sigui el més important de les seves vides com si no hi hagués un present bonic i ple d’experiències per ser viscudes amb tota la intensitat.

Tanmateix, a moltes persones adultes els hi passa una cosa semblant i s’obliden de gaudir dels moments de felicitat que ara i aquí podem trobar en les coses petites normals i corrents. Moltes persones esperen per ser felices. No volen ser-ho ara perquè potser després vindrà una situació millor. Quan hagi acabat els estudis, quan tingui una feina fixa, quan m’hagi casat, quan tingui una casa com havia somiat, quan les meves seguretats i comoditats estiguin solucionades, quan ocupi aquest càrrec… I així podríem fer una llista de coses quasi fins i a l’infinit on hi podríem incloure aspectes molt menys importants i vitals dels que acabem d’anomenar.

El futur no existeix i és ara, en el present on hem de començar a construir-lo, on hem de ser feliços i gaudir enmig de la realitat que estem vivint, tan si és com ens l’havíem imaginat com si no. Esperar sempre una altra cosa que ens ompli per llavors ser feliços és deixar escapar la vida i desaprofitar els nombrosos moments gratuïts de felicitat que tots tenim; i la vida no para de sorprendre’ns.

Un savi va dir una vegada: “Jo no esperaré. Viuré el moment present omplint-lo d’amor. Si em passo el temps esperant, potser les coses que espero mai arribaran. L’únic que m’arribarà amb tota seguretat serà la mort. I si espero el moment oportú per fer coses grans? És ara que he d’aprofitar les ocasions que se’m presenten cada dia per a realitzar acciones ordinàries de manera extraordinària”.

La paciència en un món instantani

????????????????????????????????????????????????????El diccionari ens diu que la paciència és “la virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació de l’ànim els infortunis, les ofenses i els treballs” i també “la qualitat del qui suporta amb calma l’espera d’una cosa que triga, la durada d’un treball”.

Aplicat a un mateix podríem dir que la paciència és saber respectar els temps i els processos personals perquè les coses valuoses de la vida no es fan d’un dia per l’altre: l’amistat, els coneixements, la vida de parella, la família, la feina, l’ofici, la vocació, el fet d’adquirir hàbits saludables i qualitats personals, les relacions, les oportunitats importants, la superació de defectes o mancances personals, la pau, etc.

Aplicat al altres la paciència suposa acceptar les persones tal com són, sabent el que poden arribar a ser. La persona impacient voldria canviar els altres, voldria que s’assemblessin al seu ideal. Però els altres són com són i no com nosaltres voldríem que fossin. Ser pacient és prendre consciència que les persones no anem sincronitzades. És comprendre que el temps de l’altre és diferent del meu, que hi ha tantes maneres de fer i veure les coses com persones hi ha en el món. Així que paciència, calma i tranquil•litat!

No caiguem en l’error d’aquell que deia: “Déu meu dóna’m paciència però dóna-me-la ja!!! Per tant tinguem paciència en qualsevol cosa, però primer de tot amb nosaltres mateixos.