Anar sempre a buscar l’excel·lent

Moltes vegades comentem l’error d’abordar les tasques quotidianes apuntant baix. Anem a la feina amb la intenció de complir i rebre el sous i a final de mes o cuinem per alimentar-nos i prou: de pressa que després vull fer una altra cosa! Malbaratem la capacitat que tenim de gaudir del dia a dia. I en canvi, ho puc ben assegurar: un potenciador mai no fa això!

Per consegüent, la primera regla per fer de a vida una cosa molt interessant consisteix a fixar-se una meta alta, una meta que ens il·lusioni. La vida és per esforçar-se, per arribar cansat al llit cada nit, però, això sí, havent xalat molt. I aquestes metes poden fer referència a totes les nostres tasques: cuinar, fer esport, estudiar, netejar… i sobretot, treballar.

Anar sempre cap a l’excel·lent és una oportunitat de posar sal a la vida que no podem deixar de banda. Volem una vida interessant? Tots la podem tenir! (Les ulleres de la felicitat. Descobreix la teva fortalesa emocional, RAFAEL SANTANDREU).

Anuncis

Hi ha una cosa que tots tenim en comú…

bombollas

Hi ha una cosa que tots tenim en comú. Tots els que llegiu aquest text. Tots sense excepció. Aquesta “cosa” en comú és que volem ser feliços, i desitjar el contrari és impossible. Però la qüestió és com ho hem de fer per a ser-ho; de fet aquí és on comencen els problemes.

En primer lloc perquè no tots tenim el mateix concepte de felicitat; però si ara prescindim d’això i d’altres conceptes teòrics al voltant de la felicitat i ens centrem en la pràctica segur que també tots coincidim ens acceptar que no totes les nostres decisions i opcions ens apropen de la mateixa manera a la nostra idea de felicitat. I no només això, sinó que algunes de les nostres decisions de fet ens allunyen.

Un primera pregunta que ens podem fer seguint el fil del que comentem és si les nostres estratègies són les més adients a l’hora de decidir coses. Ens centrem en la immediatesa? Sabem valorar el que ens convé més tenint presents els nostres principis i valors? Sabem agafar distància per tenir sempre una perspectiva més rica? Sabem discernir els diversos elements i emocions que intervenen en les nostres decisions? Reflexionem sobre allò que fem i sobre com podem millorar-ho?

No és cap secret que avui en dia vivim en una contínua superficialitat i que si un es despista una mica és molt fàcil centrar-se en el tenir abans que ens el ser. Per això, una última recomanació en la reflexió d’avui: posem tot l’esforç en el ser, en la vida interior, en la maduresa emocional i en la fortalesa d’ànim. Mirem endins i escoltem què ens diu el cor (atenció: el cor! no els sentiments a flor de pell), la nostra consciència, allò més sagrat de la persona… Estarem posant els fonaments de la nostra felicitat i facilitarem la dels que tenim al nostre costat.

La pregunta pel sentit

elsentidodelavidaLa pregunta pel sentit és, segons el nostre punt de vista, consubstancial a l’ésser humà, i encara que pot romandre, provisionalment, amagada en el cor de l’home, tard o d’hora aflora a la superfície i exigeix una resposta.

Felicitat i sentit formen un binomi indestriable, tan indestriable com infelicitat i absurd. Quan hom experimenta que el seu esforç té sentit, que la seva lluita té raó de ser i que la seva existència no és en debades, sinó que acompleix una funció en el món, sent en el seu interior la vivència de la felicitat.

Quan experimenta, en canvi, que allò que fa és absurd, que la seva lluita és inútil, que la seva presència en el món és completament irrellevant i que no interessa ningú, experimenta la infelicitat.

Cercar la felicitat, és, per tant, cercar una vida plena de sentit i això exigeix formular-se preguntes en la soledat més dolorosa de totes i assajar una resposta, ni que sigui provisional. Cadascú ha d’afrontar el sentit de la seva existència i ningú no pot substituir l’altre en aquesta comesa (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

La vida és xula?

3 monosDoncs que voleu que us digui? Depèn de moment, depèn de la persona, depèn de les experiències, depèn de la visió de la jugada… Jo no sé si la vida és xula. El que sí sé és que la vida no és de color de rosa.

La vida a vegades és un camí abrupte, difícil, fred, fosc. Altres, és un camí afable a on tot fa baixada, on les coses surten per si soles sense gaire esforç, on les floretes alegren la mirada del camí…

No sé si la vida és xula… El que sí sé és que totes les coses bones a la vida costen un esforç; que la vida consisteix en començar i recomençar una i altra vegada sense cansar-se; que cal ser valent, cadascú a la seva manera…

No sé si la vida és xula… El que sí sé és que a vegades cal anar sol i prendre decisions; i altres molt acompanyat estimant i deixant-se estimar; i que les persones que estimes són essencials per viure.

No sé si la vida és xula… Potser alguna vegada ho diràs perquè estaràs eufòric, content i enamorat; però altres vegades detestaràs aquests tipus de frases perquè estaràs trist i fastiguejat o et sentiràs traït després de tant esforç.

La vida és el gran repte que tenim entre les mans. La vida és apassionant. La vida és la vida i cal viure-la amb la nostra millor versió.

Conflictes del dia a dia

caminoHi ha un conflicte que sovint es dóna en la nostra vida i que no ens pot estranyar gens. El conflicte és que no sempre és fàcil fer el que ens proposem. Volem viure d’una manera concreta segons uns principis i uns valors personals però mantenir-se en aquests principis i valors a vegades és feixuc. Però això és ben normal. L’important és saber superar aquesta primera tendència de perfil baix i fer el que cal en cada moment fins el final.

Posar la primera pedra no requereix gaire esforç, perseverar fins el final i posar l’última pedra és el que costa. Les bones intencions, els bons desitjos i els objectius s’han de fer realitat amb esforç, amb dedicació i amb estratègia (planificant, dividint en etapes, marcant subobjectius que ens apropen a la meta final, etc.), sinó les paraules com tots sabem se les emporta el vent. Per això cal distingir entre el dir i el fer.

En aquests moments és quan el compromís personal es posa en joc. Començar i recomençar, intentar-ho i tornar-ho a intentar posant tot l’esforç necessari i tota la intel·ligència possible per superar resistències, obstacles i contratemps. Les coses es fan no perquè siguin fàcils sinó perquè les considerem bones i valuoses per a nosaltres, i ens fan créixer com a persones.

Mantenir els valors i el veritable compromís ens fa estar orientats i no anar a la deriva sent víctimes del moment, de les modes, del gust superficial, de la pressió social o de la mandra existencial.