“Estamos rodeados”

img_1145

Avui he pensat ens aquella frase que surt en tantes pel·lícules d’acció: “Estamos rodeados”. Pel·lícules com les de James Bond en les que està envoltat del dolents que el persegueixen i en les que sempre se n’acaba sortint. Jo ho he pensat però en un altre sentit que ara t’explico…

He anat a fer una mica d’esport i a suar la samarreta i m’he trobat amb una gent meravellosa que també feien esport, hem intercanviat dues paraules, ens hem somrigut i hem continuat la nostra activitat…

Després he rebut una trucada d’una persona que aprecio molt, d’una grandíssima persona. Hem parlat, ens hem posat al dia d’alguns temes i a través del telèfon he notat l’afecte i la proximitat. Quina sort conèixer persones així!

A l’hora de dinar he pogut gaudir de la companyia de persones que feia temps que no estaven juntes, persones molt bones, persones amb grans valors. Persones que per a mi són referents per molts motius.

A la tarda he parlat pel whatsapp amb uns companys de la feina que són més que companys. Companys que se’n recorden de les coses i que et tenen present en la seva memòria i en el seu cor. Persones amb un gran esperit de servei i d’equip.

A la nit he passejat per una ciutat que m’encanta i he saludat a molta gent que només amb la mirada m’han fer sentir com a casa.

Sé que demà serà un altre dia, i em trobaré a les persones que més estimo i amb les que comparteixo la meva història personal. Externament no sempre passen coses extraordinàries però en l’interior serà una nova festa…

Algunes d’aquestes persones les conec força i altres d’algunes coincidències de la vida. Són persones amb les seves històries personals, fills dels seus pares i de les seves mares, amb virtuts i amb defectes, són les persones que ens envolten…

Potser no són perfectes, com jo tampoc no ho sóc, però són excepcionals! I la veritat és que em sento molt afortunat i molt agraït de tenir tan a prop persones així… Com deia al principi “estamos rodeados”…

Anuncis

Mai és massa

el-de-enero-es-el-dia-de-la-enfermera-felicidades-2-copia

Treball ben fet, dedicació, amor a les persones, un somriure sempre als llavis, bona disposició, bon caràcter, esperit de servei, donar solució a tothom…

Escoltar, escoltar i tornar a escoltar. Tractar amb afecte, tractar a tots per igual, com a persones estimades, independentment del seu origen, del seu color o de la seva condició. Actuar i parlar amb els impulsos del cor; i un cor gegant, obert, ferit per la vida i exercitat en moltes batalles.

Un “no” desterrat del seu vocabulari, un “sí” sempre atent; treballant contenta amb alegria, amb professionalitat, amb l’ajuda de les companyes i companys, que són molt bons.

Un continu homenatge a la professió i al servei. Fer les coses amb la llibertat que dóna estimar. No passar de llarg, no mirar cap un altre costat, no pensar que això no és el meu problema. Esplendidesa en totes les coses perquè “mai és massa”. I un lema final en el record de la seva jubilació després de molts anys treballant: “no hem de permetre que ningú s’allunyi de la nostra presència, sense sentir-se millor i més feliç” (Mare Teresa de Calcuta).

És feliç qui fa feliç

ser-feliz1La felicitat no és una quimera. Qui la desitja no acaba frustrat. Hi ha camins que hi menen. Cal, però, no resignar-se a fer-ne cosa d’un moment o d’un episodi. Les paraules grans no han de fer por, sempre que les avalin persones i situacions que els donin un contingut concret, una fesomia que tots –no tan sols una elit- puguin compartir.

Parlem d’una felicitat per a la qual no calen gaires tècniques ni cursos. Parlem d’una felicitat que brolla de l’amor i de l’afecte i, per tant, només esclata quan l’altre és aconseguit. Obtenir la felicitat vol dir trobar-se amb l’altre. I qui troba els altres, es troba a si mateix. Descobrint els altres, es guareix el propi cor. Ocupant-se del goig de l’altre, creix el goig en un mateix. En una paraula, és feliç qui fa feliç (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

La pregunta pel sentit

elsentidodelavidaLa pregunta pel sentit és, segons el nostre punt de vista, consubstancial a l’ésser humà, i encara que pot romandre, provisionalment, amagada en el cor de l’home, tard o d’hora aflora a la superfície i exigeix una resposta.

Felicitat i sentit formen un binomi indestriable, tan indestriable com infelicitat i absurd. Quan hom experimenta que el seu esforç té sentit, que la seva lluita té raó de ser i que la seva existència no és en debades, sinó que acompleix una funció en el món, sent en el seu interior la vivència de la felicitat.

Quan experimenta, en canvi, que allò que fa és absurd, que la seva lluita és inútil, que la seva presència en el món és completament irrellevant i que no interessa ningú, experimenta la infelicitat.

Cercar la felicitat, és, per tant, cercar una vida plena de sentit i això exigeix formular-se preguntes en la soledat més dolorosa de totes i assajar una resposta, ni que sigui provisional. Cadascú ha d’afrontar el sentit de la seva existència i ningú no pot substituir l’altre en aquesta comesa (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Entrevista per Ràdio Estel: Coaching, vacances, descans, nens, vida equilibrada (33’40 – 41’10)

llegir per vacances http://www.radioestel.com/audio/20150715-11_00FORMULAESTEL.MP3

Treballar amb el cor (conferència a DHU amb TREIC Events)

P1020184 - copiaPer arribar a l’excel·lència cal formar-se, per traspassar-la cal transformar-se. El talent produeix admiració. La lluita i l’entrega identificació. Talent i cor són dos cares d’una mateixa moneda per la grandesa.