Autoconeixement

L’autoconeixement és segurament una de les habilitats més importants que pot tenir una persona. Conèixer el propi estar vital, els pensaments i els nostres sentiments és una d’aquelles coses que ens pot ajudar a relacionar-nos millor amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Saber el que passa en el nostre interior no sempre és fàcil però és un aspecte al que no podem renunciar perquè és una font de creixement personal i de prevenció de moltes angoixes i problemes. Ser conscients d’aquests factors és imprescindible per canviar, gestionar i canalitzar el que va venint.

El mateix succeeix amb el coneixement dels nostres gustos i preferències, del que ens agrada i del que ens desagrada. Conèixer-ho i saber expressar-ho amb tranquil·litat és fonamental en les nostres relaciones personals per a què siguin saludables, serenes i lleials.

En la mateixa línia podem posar els punts forts i punts febles, les actituds i els valors que cadascú pot tenir, a més a més de conèixer els recursos personals i socials amb els que podem comptar. Ser conscients de tot això ens situa en una posició realista, objectiva i ens evita embrancar-nos en aventures impossibles de realitzar.

Conèixer què volem a la vida i poder identificar els camins i les decisions que ens hi apropen ens posa en camí d’aconseguir-ho.

Busquem per tant moments de reflexió per a conèixer-nos mirant sense por al nostre interior. Descobrirem grans tresors i potser alguna part més fosca. No passa res, perquè si volem, la llum s’escola fins i tot per l’escletxa més petita.

Anuncis

Centrar-nos en la nostra tasca o centrar-nos en el que han de fer els altres

ser-diferente

Correm el perill d’estar sempre pensant en els altres (en el mal sentit de la paraula) i viure centrats en tot allò que ens sembla dolent o incorrecte que veiem al nostre voltant. Així ens erigim en una mena de jutges que poden anar condemnant a tort i a dret sense miraments i sense cap mena d’anàlisi profunda de la realitat.

Fàcilment ens adonem que els altres no fan la feina, que són hipòcrites, que la seva manera de ser no és apropiada segons els nostre punt de vista… I ens oblidem que segurament seria més profitós mirar-nos a nosaltres mateixos i centrar-nos en allò que depèn de nosaltres perquè viurem més tranquils i no ens amargarem, i  tirarem endavant els nostres projectes i les nostres obligacions.

Amb això de cap manera vull dir que haguem de viure amb una mena de vena als ulls o que siguem ingenus com si no ens adonéssim de la realitat com si tot ens importés un rave; el que vull dir és que no ens ajuda estar tot el dia situats al cercle de preocupació on no tenim res a fer, on la nostra capacitat d’actuar està totalment limitada. És molt millor situar-nos al cercle d’influència i allà canviar tot el que faci falta i estigui a les nostres mans treballant amb una implicació del 100%.

Per això recomano mirar cap endins amb honradesa, amb sinceritat i amb equilibri. Des d’aquesta posició vital podem examinar millor els diversos àmbits de la nostra vida, com per exemple la nostra relació amb els altres, les nostres motivacions, la nostra coherència de vida, el nostre treball professional, la nostra família, la nostra manera de de comunicar-nos, etc, etc, etc.