Centrar-nos en la nostra tasca o centrar-nos en el que han de fer els altres

ser-diferente

Correm el perill d’estar sempre pensant en els altres (en el mal sentit de la paraula) i viure centrats en tot allò que ens sembla dolent o incorrecte que veiem al nostre voltant. Així ens erigim en una mena de jutges que poden anar condemnant a tort i a dret sense miraments i sense cap mena d’anàlisi profunda de la realitat.

Fàcilment ens adonem que els altres no fan la feina, que són hipòcrites, que la seva manera de ser no és apropiada segons els nostre punt de vista… I ens oblidem que segurament seria més profitós mirar-nos a nosaltres mateixos i centrar-nos en allò que depèn de nosaltres perquè viurem més tranquils i no ens amargarem, i  tirarem endavant els nostres projectes i les nostres obligacions.

Amb això de cap manera vull dir que haguem de viure amb una mena de vena als ulls o que siguem ingenus com si no ens adonéssim de la realitat com si tot ens importés un rave; el que vull dir és que no ens ajuda estar tot el dia situats al cercle de preocupació on no tenim res a fer, on la nostra capacitat d’actuar està totalment limitada. És molt millor situar-nos al cercle d’influència i allà canviar tot el que faci falta i estigui a les nostres mans treballant amb una implicació del 100%.

Per això recomano mirar cap endins amb honradesa, amb sinceritat i amb equilibri. Des d’aquesta posició vital podem examinar millor els diversos àmbits de la nostra vida, com per exemple la nostra relació amb els altres, les nostres motivacions, la nostra coherència de vida, el nostre treball professional, la nostra família, la nostra manera de de comunicar-nos, etc, etc, etc.

Viure senzillament o senzillament viure

niña juagno

La complexitat dels temps actuals ens pot acabar portant a un carreró sense sortida a on no tenim altra opció que la de fer, pensar i sentir el mateix que tothom. Sembla com si el pensament únic, el sentiment únic i l’únic actuar s’imposin d’una manera indubtable, però només ho sembla.

Hi ha moltes maneres de pensar, sentir i actuar. Diria que tantes com a persones. El que succeeix és que posicionar-nos diferent al que sembla la majoria sempre ens costa una mica. No ens agrada quedar “retratats en front del grup”, no ens agrada que ens assenyalin com a diferents i llavors el que queda és deixar-se portar per la corrent i pel que sembla pensar, sentir i fer la majoria.

Quan parles amb les persones “un a un”, “cara a cara” és fàcil veure que no tot és tan fàcil, que no tothom està tan orgullós d’haver-se conegut, que tots tenim limitacions i que moltes persones aspiren a una vida millor i viure d’una altra manera. El que passa també és que sovint no sabem com fer-ho.

Moltes inseguretats i moltes qüestions ens atabalen per dins encara que per fora ens fa mandra pensar-hi. Ens surt ràpid allò de “més val que no ho toquem i no ens compliquem la vida”. Ens autoconvencem, ens autoenganyem i ens autoanestessiem; i passem a una altra cosa com si res i perdem la possibilitat de créixer com a persones. Ens quedem on som.

Potser en algunes circumstàncies serà l’opció més recomanable, però segur que en altres moments podem aturar-nos i mirar una mica cap endins, observant el que portem entre mans i recuperant les nostres esperances i les nostres il·lusions més profundes. Tenir consciència de les nostres limitacions és el punt de partida per començar a créixer i per obrir-se a altres possibilitats. És el primer pas que hem de fer per a viure senzillament o senzillament viure.

Fanfarrones

golf“La vida detesta a los fanfarrones, a los que dicen que harán y no hacen nunca. A los que simulan, a los que presumen (…). En lugar de lamentarte por la injusticia, actúa. La vida no entiende de intenciones, sólo de acciones. Si actúas, lo consigues; si no actúas, no. Punto” (XESCO ESPAR, Jugar con el corazón).

Cabeza y corazón

corazón roto“Muchas de las respuestas no se encuentran en la cabeza, sino en el corazón de las personas. Priorizar lo que queremos, y no lo que pensamos; la cabeza trata de analizar, mientras que el corazón alberga nuestros deseos más profundos, que en realidad son los que nos hacen actuar” (XESCO ESPAR, Jugar con el corazón).