Parlar a mitges

Hi ha una manera de parlar que és aquella que no acaba de dir les coses, que no revela les intencions veritables i que en el fons és poc clara. A aquesta forma de parlar l’anomeno “parlar a mitges”.

Per posar algun exemple que il·lustri millor el que vull dir; a mi em sembla que parla a mitges aquell que quan el conviden al cinema diu que no hi pot anar perquè té alguna obligació però la veritat és que no hi va perquè no en té ganes perquè si en tingués posposaria l’obligació concreta sense cap mena de problema.

Potser això pot semblar una mica rebuscat o potser pensarem que això és fa contínuament per a no ferir susceptibilitats; però no seria millor expressar el que un pensa amb respecte i assertivitat? Perquè ens agrada tant viure en un món de mitges veritats que al final ens acabem creient?

Està clar que en aquesta vida no tot és blanc o negre i que no existeix una única raó o motivació per a fer o deixar de fer les coses però que passaria si en les nostres comunicacions expresséssim les raons de més pes o les més profundes? No ens limitem personalment quan no expressem o no volem sentir el que els altres pensen realment de les coses? Preferim que ens diguin només el que volem sentir? Podem aprendre a expressar amb tranquil·litat la realitat del que sentim? Podem escoltar amb serenitat el que ens diuen encara que ho veiem de manera diferent?

Ja fa uns anys, Algú va lloar les persones que no enganyen i va fer aquesta recomanació tan actual: “que el nostre sí sigui sí, i que el nostre no sigui no”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s