Convenciment en els nostres principis i obertura al canvi

És important viure convençuts del que fem i del que vivim. Viure en una situació d’equilibri entre els nostres principis i les nostres accions. I amb aquest tema diria que ens fa bé ser una mica exigents amb nosaltres mateixos perquè si no acabem vivint segons bufa el vent i ens passa allò que diu la dita: “viu com penses o acabaràs pensant com vius”.

No em refereixo amb aquestes expressions a una visió inamovible de la vida a on tot és rigidesa i estretor. No! No! De cap manera! Perquè em sembla que sempre hem d’estar disposats al canvi sobretot si el canvi ens fa créixer com a persones i si ens aporta millors estratègies per viure amb més pau i serenitat.

Convenciment en el nostres principis i obertura al canvi són dues realitats que s’han de conjugar amb equilibri. I potser la clau està en observar, pensar, reflexionar i decidir amb sinceritat i honradesa allò que s’escau amb els nostres principis i valors; i quan arribi el moment en el que es posin de manifest les nostres limitacions no ens ha d’importar tornar a començar una i altra vegada amb més entusiasme, amb més experiència i sobretot amb més humilitat havent aprés el que havíem d’aprendre d’aquella experiència.

I si descobrim principis o valors nostres que es poden modificar o matisar doncs fem-ho amb paciència, amb prudència i amb valentia. Que no ens faci res viure amb aquest constant dinamisme intern de millora personal, el contrari és convertir-se en estàtues de pedra sense vida, immòbils i avorrides.

Anuncis

Anar sempre a buscar l’excel·lent

Moltes vegades comentem l’error d’abordar les tasques quotidianes apuntant baix. Anem a la feina amb la intenció de complir i rebre el sous i a final de mes o cuinem per alimentar-nos i prou: de pressa que després vull fer una altra cosa! Malbaratem la capacitat que tenim de gaudir del dia a dia. I en canvi, ho puc ben assegurar: un potenciador mai no fa això!

Per consegüent, la primera regla per fer de a vida una cosa molt interessant consisteix a fixar-se una meta alta, una meta que ens il·lusioni. La vida és per esforçar-se, per arribar cansat al llit cada nit, però, això sí, havent xalat molt. I aquestes metes poden fer referència a totes les nostres tasques: cuinar, fer esport, estudiar, netejar… i sobretot, treballar.

Anar sempre cap a l’excel·lent és una oportunitat de posar sal a la vida que no podem deixar de banda. Volem una vida interessant? Tots la podem tenir! (Les ulleres de la felicitat. Descobreix la teva fortalesa emocional, RAFAEL SANTANDREU).

La sal, el got i l’estany

Un ancià mestre hindú, cansat de les queixes del seu deixeble, un matí, el va enviar a buscar sal. Quan va haver tornat, li va ordenar que en tirés un grapat en un got d’aigua i s’ho begués.

– Quin gust té? – li va preguntar.

– Molt fort – va respondre el jove.

El mestre va somriure i, tot seguit, li va dir que tirés la mateixa quantitat de sal a l’estany. Tots dos s’hi van dirigir en silenci i el jove hi va tirar la sal. Després, l’ancià li va ordenar:

– Ara beu aigua de l’estany.

Quan el jove en va haver fet un bon glop, li va preguntar:

– Quin gust té?

– És molt més bona i refrescant.

– No hi notes la sal? – va preguntar el mestre.

– No – va respondre el deixeble.

Llavors, l’ancià es va asseure al costat del jove i amb molta tendresa li va explicar:

– En aquesta vida, el dolor és sal pura: ni més ni menys. La quantitat de dolor és la mateixa per a tots, però l’amargor depèn del recipient on el fiquem. Així, doncs, quan experimentis dolor, l’única cosa que has de fer és ampliar la comprensió de dels coses. Pots deixar de ser un got i convertir-te en un estany (Les ulleres de la felicitat. Descobreix la teva fortalesa emocional, RAFAEL SANTANDREU).

Fets consumats

L’estratègia dels fets consumats és aquella que primer fa i després pensa, primer dispara i després apunta; i clar, a vegades això ens juga males passades perquè la gran majoria de nosaltres no som genis i necessitem pensar les coses, veure les conseqüències personals, les conseqüències en el nostre entorn, conseqüències ètiques, etc. i llavors decidir i fer el que considerem més adient.

L’estratègia dels fets consumats va deixant “víctimes” pel camí, arrasa amb tot el que es posa per davant i en el fons mostra poca maduresa personal, almenys en aquella situació. I a vegades fins i tot, i ja posant-se en “mal plan”, l’estratègia de fets consumats pot ser una manera d’aconseguir el que es vol peti qui peti i sense importar gens ni mica les conseqüències.

En les coses importants de la vida no podem jugar als fets consumats perquè prendrem mal o perquè farem mal a les persones que ens estimen. Tot requereix el seu procés; en les coses petites de cada dia potser aquest procés és instantani, ràpid i ben bé immediat però en les coses importants i grans cal aturar-se, cal pensar, discernir, esperar, i veure si allò que volem, realment ho volem amb totes les seves conseqüències, i si demà al matí ho tornarem a voler…

Potser a algú això li semblarà una bestiesa, però les persones podem arribar a ser molt obcecades i a vegades l’autoengany ens pot arribar a jugar males passades i a negar l’evidència. I si no, pensem quantes vegades ens ha passat que buscant algun objecte l’hem tingut als nassos i no l’hem vist simplement perquè estàvem “convençuts” que allà no hi era?