La pedra preciosa

piedra-preciosa

Mentre caminava per unes muntanyes solitàries, el savi Nasreddín va descobrir una pedra preciosa. “Quina sort!”, va pensar, i va decidir que la vendria al mercat de la seva ciutat. Amb el que en tragués es podria comprar una casa gran amb terreny i corrals per al bestiar. Amb aquests pensaments, se la va ficar a la bossa de viatge.

L’endemà va topar amb un altre viatger. Es tractava d’un home pobre, que vagava pel món sense esperança. Sense pensar-s’ho, Nasreddín va obrir la bossa per compartir amb ell el menjar que duia.

Després de recuperar les forces, el viatger va dir:

– Senyor, he vist un gran esclat a dins de la vostra bossa. Què hi porteu?

– És una pedra preciosa que vaig trobar ahir a la muntanya –va respondre el savi-. Amb aquesta pedra compraré un preciós habitatge.

– Quina sort! Jo no seré mai tan afortunat. Es va gratar el cap i, en un dels seus típics gestos de generositat, va agafar la pedra i la va oferir al viatger.

– Em sembla impossible! Sou l’home més bo que he conegut mai –va exclamar el pobre, emocionat.

El viatger va reprendre la ruta, feliç amb la seva nova fortuna, i Nasreddín va fer rumb a la seva ciutat, ja tan sols a un dia de camí.

Però al cap d’unes hores, el nostre savi va sentir un crits darrere seu. Era altre cop aquell home, acalorat i ple d’excitació:

– Senyor, he estat pensant sobre el valor d’aquesta pedra i us la vull tornar. Ho faig amb l’esperança que a canvi em doneu una cosa que posseïu i que és molt més valuosa.

Nasreddín se’l va mirar, sorprès i expectant.

El pobre va continuar:

– Vull que em doneu allò que us ha permès de regalar-me aquesta pedra preciosa sense dubtar-ho ni un instant (Les ulleres de la felicitat. Descobreix la teva fortalesa emocional, RAFAEL SANTANDREU).

Anuncis

Preguntes que ens podem fer…

max-rive-1

Preguntes que ens podem fer:

Les tasques d’avui, les puc realitzar amb tendresa i atenció, de manera que gaudeixi del procés com no ho havia fet mai? És clar que sí!

Em comprometo a buscar la passió en les meves relacions per convertir-la, cadascuna, en una cosa bella i vibrant? Ja ho crec!

Puc convertir cadascun dels meus actes, menjar, vestir-me, ordenar o netejar… en una cosa sagrada? (…) Sí que ho puc fer, i aquest serà un dels pilars de la meva transformació!

Sovint busquem les emocions en escalades al·lucinants a l’Himàlaia, en intrèpids viatges a terres exòtiques… quan la nostra vida quotidiana és plena d’oportunitats d’experimentar aventures meravelloses, profundes i inspiratives: resoldre un problema familiar d’una manera exemplar, incrementar l’amor en una relació, treballar per crear i recrear-se a cada minut (Les ulleres de la felicitat. Descobreix la teva fortalesa emocional, RAFAEL SANTANDREU).

En qué nos convertimos cuando buscamos el objetivo

A veces no todo depende de nosotros porque hay muchos factores y muchas personas en juego. Pero hay una cosa que sí depende de nosotros: merecer ganar; haber hecho todo lo posible para llegar a la meta, para conseguir el objetivo.

Mesura infal·lible del seny de l’home

gozarfamilia

Hi ha una mesura del seny de l’home quasi infal·lible, i és la seva capacitat de gaudir del que és bonic. Quan estem estressats perdem aquesta capacitat: ja no ens fixem en l’harmonia dels colors del parc, en el blau intens del migdia o en la bellesa d’una persona jove (Les ulleres de la felicitat. Descobreix la teva fortalesa emocional, RAFAEL SANTANDREU).

Ens hem de convèncer que som genials

geniales

Quan algú es fica amb nosaltres, freqüentment, el que ens fastigueja és que “ens rebaixen”, ens menyspreen, ens lleven una qualitat. Quan ens diuen carrinclons, pallussos, incapaços, ridículs… és la nostra posició la que es veu atacada.

Això sí, la cosa només regeix per als qui no s’han construït una autoestima a prova de bombes. Per a les persones realment fortes, no passa res. Però el que potser ens sorprendrà és que aquesta autoestima està basada en la simplificació, en la humilitat, en la renúncia.

Per fer-ho, ens hem de convèncer que som genials, no perquè siguem guapos, llestos o hàbils, sinó únicament i exclusivament per una senzilla i poderosa raó: perquè som éssers humans amb capacitat d’estimar (Les ulleres de la felicitat. Descobreix la teva fortalesa emocional, RAFAEL SANTANDREU).

Les úniques relacions que fomenten la felicitat són les relacions amoroses

infancia

El primer pas per aconseguir no enfadar-se davant d’un insult consisteix a confiar més en la naturalesa humana, a comprendre que tots els éssers humans som meravellosos quan naixem i durant tota la nostra infantesa.

Què passa, doncs, quan ens convertim en persones llegudes i menyspreadores? Que ens confonem! Que embogim! Arran d’una experiència educativa errònia, de vegades aprenem a relacionar-nos malament: desconfiem dels altres, estem aclaparats per sentiments d’inferioritat o simplement creiem que situar-se per damunt dels altres és el correcte.

Aquests adults agressius són nens confosos que no s’adonen que les úniques relacions que fomenten la felicitat són les relacions amoroses basades en el fet de donar-se el màxim afecte possible. Són com gossos folls que han rebut garrotades de cadells: no saben que una altra vida és possible (Les ulleres de la felicitat. Descobreix la teva fortalesa emocional, RAFAEL SANTANDREU).