“Estamos rodeados”

img_1145

Avui he pensat ens aquella frase que surt en tantes pel·lícules d’acció: “Estamos rodeados”. Pel·lícules com les de James Bond en les que està envoltat del dolents que el persegueixen i en les que sempre se n’acaba sortint. Jo ho he pensat però en un altre sentit que ara t’explico…

He anat a fer una mica d’esport i a suar la samarreta i m’he trobat amb una gent meravellosa que també feien esport, hem intercanviat dues paraules, ens hem somrigut i hem continuat la nostra activitat…

Després he rebut una trucada d’una persona que aprecio molt, d’una grandíssima persona. Hem parlat, ens hem posat al dia d’alguns temes i a través del telèfon he notat l’afecte i la proximitat. Quina sort conèixer persones així!

A l’hora de dinar he pogut gaudir de la companyia de persones que feia temps que no estaven juntes, persones molt bones, persones amb grans valors. Persones que per a mi són referents per molts motius.

A la tarda he parlat pel whatsapp amb uns companys de la feina que són més que companys. Companys que se’n recorden de les coses i que et tenen present en la seva memòria i en el seu cor. Persones amb un gran esperit de servei i d’equip.

A la nit he passejat per una ciutat que m’encanta i he saludat a molta gent que només amb la mirada m’han fer sentir com a casa.

Sé que demà serà un altre dia, i em trobaré a les persones que més estimo i amb les que comparteixo la meva història personal. Externament no sempre passen coses extraordinàries però en l’interior serà una nova festa…

Algunes d’aquestes persones les conec força i altres d’algunes coincidències de la vida. Són persones amb les seves històries personals, fills dels seus pares i de les seves mares, amb virtuts i amb defectes, són les persones que ens envolten…

Potser no són perfectes, com jo tampoc no ho sóc, però són excepcionals! I la veritat és que em sento molt afortunat i molt agraït de tenir tan a prop persones així… Com deia al principi “estamos rodeados”…

Anuncis

Todos vivimos en la misma realidad pero en mundos diferentes

mundo-interior

Estamos todos muy acostumbrados a pensar que lo qué está claro para nosotros, también está claro paro los demás. Si yo le digo a alguien que no me está tratando con respeto, doy por hecho que la otra persona sabe exactamente de lo que hablo, cuando en realidad no es así.

Cada uno tiene su manera de interpretar lo que significa no sentirse respetado. Sin embargo, la precisión en el lenguaje, buscando términos más objetivos, permite que nos entendamos todos mejor.

La gran dificultad está en hacer este ejercicio de transformar nuestros juicios tan llenos de subjetividad en la expresión de unos conceptos mucho más objetivos y por tanto mucho más comprensibles para todos.

Muchos conflictos, desavenencias y malentendidos no sucederían si no hiciéramos tantos supuestos acerca de lo fácil que es entender lo que decimos. Por eso, todavía nos llama tanto la atención cuando le decimos algo a una persona y reacciona de una manera que nos desconcierta.

Tal vez lo que creíamos que estábamos emitiendo en nuestra conversación no es lo mismo que le ha llegado al receptor. Recordemos que todos vivimos en la misma realidad, pero en mundos diferentes. Cada uno de nosotros interpretamos las cosas de acuerdo con nuestra historia particular, nuestras experiencias previas y nuestra manera particular de ver el mundo (La respuesta, Dr. MARIO ALONSO PUIG).

Posar una cara de merda

familiaadams

Victor Küppers en les seves xerrades i en els seus llibres utilitza una expressió que m’encanta; diu: “no som responsables de la cara que tenim, però sí de la cara que posem”. I m’encanta perquè penso que té tota la raó…

Ell amb la seva gràcia característica (escolteu-lo si teniu l’oportunitat) explica amb detalls i bromes això de “la cara que tenim i la cara que posem”. I és que, com ell diu a vegades, hi ha gent que posa una cara de merda. De fet, fins i tot a vegades nosaltres, la posem encara que no ens ho sembli.

No sabria descriure exactament com és una cara de merda, però si recordem una mica la cara que posàvem l’últim cop que ens vam enfadar, o que ens vam posar nerviosos per tonteries, jo diria que això és una cara de merda. I si fins i tot i així, no ho recordem, la propera vegada que ens passi ens fem un selfie i llavors segur que no se’ns oblida mai més.

Els altres mereixen la nostra millor cara, el nostre millor somriure, la nostra millor actitud. Hi ha persones que habitualment fan una cara de merda. Alguns sincerament no tenen un altre remei perquè han patit molt o estan patint, o tenen algun drama personal o familiar que els colpeja de manera duríssima. Aquests que facin la cara que puguin. Però la resta, no tenen excusa, o millor, no tenim excusa.

Romper límites

Hay que marcar los objetivos con un estado de ánimo elevado, pero no es suficiente con marcar los objetivos. Es necesario planificar y ser consciente de aquellas habilidades que tendremos que adquirir para conseguirlos. Porque la planificación no se debe hacer desde el “ahora”, sino desde el objetivo; y una vez en el objetivo hay que retroceder hasta nuestra situación actual marcando las etapas y sus objetivos particulares.