La pregunta pel sentit

elsentidodelavidaLa pregunta pel sentit és, segons el nostre punt de vista, consubstancial a l’ésser humà, i encara que pot romandre, provisionalment, amagada en el cor de l’home, tard o d’hora aflora a la superfície i exigeix una resposta.

Felicitat i sentit formen un binomi indestriable, tan indestriable com infelicitat i absurd. Quan hom experimenta que el seu esforç té sentit, que la seva lluita té raó de ser i que la seva existència no és en debades, sinó que acompleix una funció en el món, sent en el seu interior la vivència de la felicitat.

Quan experimenta, en canvi, que allò que fa és absurd, que la seva lluita és inútil, que la seva presència en el món és completament irrellevant i que no interessa ningú, experimenta la infelicitat.

Cercar la felicitat, és, per tant, cercar una vida plena de sentit i això exigeix formular-se preguntes en la soledat més dolorosa de totes i assajar una resposta, ni que sigui provisional. Cadascú ha d’afrontar el sentit de la seva existència i ningú no pot substituir l’altre en aquesta comesa (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s