Ser feliços en cada present que ens toca viure

felizQuan hom experimenta que, gràcies al seu esforç i a la seva donació, l’altre té un futur, se sent plenament feliç. També és propi de l’home savi saber distingir les preocupacions grans de les petites, i no magnificar les que són petites ni, naturalment, minimitzar les que tenen grans proporcions.

En moltes ocasions, les petites foteses de la vida humana ens acaparen i ens priven de l’experiència de la felicitat. Quan passa això, ens manca distància, mirada crítica i irònica sobre la realitat. Hi ha preocupacions que, certament, no poden deixar d’afectar-nos, però n’hi ha d’altres que no haurien d’ocupar el més mínim espai mental.

La vida humana està teixida de preocupacions, la qual cosa vol dir que, si la felicitat és possible, ha de ser possible en aquest teixit i no esquivant-les o foragitant-les. (…)

L’home feliç no tem el futur, sinó que l’assumeix amb serenitat, sense anticipar abans d’hora les dificultats que vindran. Soren Kierkegaard es lamenta del fet que els homes visquin permanentment preocupats pel futur i que d’aquesta manera se’ls escapi el present i, en els “Discursos edificants”, ens exhorta a viure com els ocells de cel i els lliris del camp, despreocupats i centrats en el present. (…)

Hauríem de fer el possible per ser feliços en cada present que ens toca viure, extreure tota la potència de l’ara i no posposar la felicitat per al futur, pensant que en aquell hipotètic futur es donaran unes condicions excel·lents que ens permetran ser feliços.

També hem d’evitar mitificar el passat i convertir la felicitat en una experiència pretèrita que, com a molt, es pot reviure a través de la memòria. Hem d’assumir interiorment que estem fets per a ser feliços en el present, en cada moment, en cada circumstància que vivim, ara mateix (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).