Ser feliços en cada present que ens toca viure

felizQuan hom experimenta que, gràcies al seu esforç i a la seva donació, l’altre té un futur, se sent plenament feliç. També és propi de l’home savi saber distingir les preocupacions grans de les petites, i no magnificar les que són petites ni, naturalment, minimitzar les que tenen grans proporcions.

En moltes ocasions, les petites foteses de la vida humana ens acaparen i ens priven de l’experiència de la felicitat. Quan passa això, ens manca distància, mirada crítica i irònica sobre la realitat. Hi ha preocupacions que, certament, no poden deixar d’afectar-nos, però n’hi ha d’altres que no haurien d’ocupar el més mínim espai mental.

La vida humana està teixida de preocupacions, la qual cosa vol dir que, si la felicitat és possible, ha de ser possible en aquest teixit i no esquivant-les o foragitant-les. (…)

L’home feliç no tem el futur, sinó que l’assumeix amb serenitat, sense anticipar abans d’hora les dificultats que vindran. Soren Kierkegaard es lamenta del fet que els homes visquin permanentment preocupats pel futur i que d’aquesta manera se’ls escapi el present i, en els “Discursos edificants”, ens exhorta a viure com els ocells de cel i els lliris del camp, despreocupats i centrats en el present. (…)

Hauríem de fer el possible per ser feliços en cada present que ens toca viure, extreure tota la potència de l’ara i no posposar la felicitat per al futur, pensant que en aquell hipotètic futur es donaran unes condicions excel·lents que ens permetran ser feliços.

També hem d’evitar mitificar el passat i convertir la felicitat en una experiència pretèrita que, com a molt, es pot reviure a través de la memòria. Hem d’assumir interiorment que estem fets per a ser feliços en el present, en cada moment, en cada circumstància que vivim, ara mateix (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Anuncis

Formarse y transformarse

La formación es esencial en todo proceso de crecimiento. Pero la formación no puede reducirse a un mero cumplir el expediente, o a una forma de incrementar nuestra lista de títulos. Cuando la actitud está en la dirección correcta la formación nos transforma, nos abre la mente, nos hace tomar consciencia, nos permite adquirir nuevas capacidades y nuevas posibilidades, en definitiva nos convierte en alguien nuevo. Este nuevo yo puede poner en juego muchas más dimensiones personales y por tanto no olvida la pasión necesaria para llegar a nuestros objetivo y para acercarnos a la excelencia.

La Malanca

50-Minimoto-50cc-1970-rouge-malanca-01-La Malanca era una moto petita de color vermell de la que gaudíem amb els meus cosins tots els estius. Passàvem les vacances al poble i la Malanca era un dels elements, entre altres, que no hi podien faltar. Tots plegats configuraven uns estius genials plens d’alegria, bon humor, creativitat, imaginació, iniciativa, diversió, descans, família, innocència, llibertat… Ara aquells estius són records i al mateix temps fonament de les nostres històries personals i familiars.

Com deia, la Malanca era una moto petita, de poca cilindrada i que no corria massa; però al seu voltant passaven moltes coses: hores i hores de córrer cronometrant a veure qui anava més ràpid; hores i hores millorant el nostre estil traient el genoll tant com podíem quasi fins a tocar el terra o tocant-lo literalment i pelant-nos els genolls; hores i hores compartint l’amistat i passant-s’ho la mar de bé…

També la Malanca suposava algun enfado, quan no funcionava i la intentàvem arreglar per tot els mitjans abans de portar-la al taller. Quan no s’engegava passava de ser el millor entreteniment a ser un desastre. La Malanca suposava inversió de temps i de diners ja que la gasolina sortia dels nostres diners (o dels pares) i ens repartíem el subministrament.

La Malanca era una de les diversions de l’estiu entre moltes altres. Podríem dir que era un dels nostres “tresors”. Estàvem orgullosos de tenir aquella moto, amb el circuit que ens fèiem sota uns pins, amb les carreres que ens transportaven als grans campions de motociclisme d’aquella època. Quina gran moto la Malanca i quantes hores de bons moments ens va donar.

Quines són les nostres Malanques d’avui? Les cuidem? Estem orgullosos de tenir-les? Invertim temps i diners? Les valorem? Les millorem? Busquem aquests moments que ens donava la Malanca per trobar-nos amb les persones que estimem, per descansar, per divertir-nos? Les Malanques canvien amb el temps però són importants, no tant per elles mateixes sinó per tot el que ens poden donar i sobretot perquè ens ajuden a trobar-nos amb els altres i junts compartir moltes coses.

Entrevista per Ràdio Estel: Coaching, vacances, descans, nens, vida equilibrada (33’40 – 41’10)

llegir per vacances http://www.radioestel.com/audio/20150715-11_00FORMULAESTEL.MP3

El día que “aprendí” a hacer snow

Baqueira-el-mejor-escenario-para-hacer-snow1Comparto con vosotros una experiencia personal. La experiencia del invierno que “aprendí” a hacer snow y la aplicación de las fases para adquirir hábitos: deseo, capacidad, esfuerzo y repetición. Seguro que cada persona podría explicar una experiencia similar. Pues eso mismo que hemos hecho tantas veces de manera inconsciente también lo podemos hacer de manera consciente para adquirir nuevos hábitos; para conseguir actitudes concretas y para generar emociones que nos ayuden a crecer.