Un món de desgraciats

sufrimiento“Només un ésser individualista i tancat sobre si mateix podria ser feliç en un món de desgraciats, però un ésser que s’obre a la perspectiva dels altres i viu en pròpia pell el seu sofriment no pot restar indiferent al seu patiment. En aquest sentit, la felicitat personal no pot anar deslligada de la felicitat dels altres. Només puc ser feliç si veig els altres feliços o, dient-ho d’una manera més suau, si tinc consciència que m’he esforçat tant com he pogut, perquè els altres, els propers i els llunyans, els que conec i els que desconec, siguin més feliços del que són.

Si la pròpia felicitat està tan lligada a la felicitat dels altres, l’objecció que es presenta és immensa, perquè hom es plantejarà si hom pot ser feliç en un món on hi ha tant de sofriment, on hi ha tantes calamitats, injustícies, crueltats i violència. En més d’una ocasió hem sentit a dir que, per a poder ser mínimament feliç, cal apagar el televisor i deixar de llegir el diari, perquè, en entrar en contacte amb els mitjans de comunicació de masses, hom s’assabenta de la immensa ferida del món i, en interioritzar el patiment dels altres, experimenta una profunda tristesa en el cor. (…)

No podem excusar-nos en la ignorància, perquè en som coneixedors des del nostre petit regne de confort occidental. És evident que no tenim un accés neutral al que passa, però sabem que el que passa no és bo per a moltes persones, sabem que hi ha milers de persones que pateixen diàriament i que no podem aspirar a una felicitat que impliqui la indiferència davant del patiment que hi ha en el món. No fóra una autèntica felicitat, sinó un estat d’ànim prefabricat de manera fictícia des d’interessos egocèntrics i individualistes.

La felicitat no és incompatible amb la compassió; ans tot al contrari, la felicitat està íntimament relacionada amb l’experiència de la compassió i de l’acció a favor de l’altre.

La ignorància no ens fa feliços, sinó estúpids. No podem tancar els ulls davant de la misèria, no podem mirar a una altra banda i fer veure que aquell immens oceà de patiment no existeix. La felicitat és un estat que es conquereix mitjançant la lluita, però no amb la lluita individual per a ser més, per a tenir més, per aparentar més, per ocupar la punta de la piràmide social, sinó amb la lluita comuna a favor de l’altre, de la justícia i del bé” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s