Adquiriendo hábitos

Deseo, capacidad, esfuerzo y repetición; deseo, capacidad, esfuerzo y repetición; deseo, capacidad, esfuerzo y repetición; deseo, capacidad, esfuerzo y repetición; deseo, capacidad, esfuerzo y repetición; deseo, capacidad, esfuerzo y repetición; deseo, capacidad, esfuerzo y repetición; deseo, capacidad, esfuerzo y repetición; deseo, capacidad, esfuerzo y repetición …

Anuncis

Un món de desgraciats

sufrimiento“Només un ésser individualista i tancat sobre si mateix podria ser feliç en un món de desgraciats, però un ésser que s’obre a la perspectiva dels altres i viu en pròpia pell el seu sofriment no pot restar indiferent al seu patiment. En aquest sentit, la felicitat personal no pot anar deslligada de la felicitat dels altres. Només puc ser feliç si veig els altres feliços o, dient-ho d’una manera més suau, si tinc consciència que m’he esforçat tant com he pogut, perquè els altres, els propers i els llunyans, els que conec i els que desconec, siguin més feliços del que són.

Si la pròpia felicitat està tan lligada a la felicitat dels altres, l’objecció que es presenta és immensa, perquè hom es plantejarà si hom pot ser feliç en un món on hi ha tant de sofriment, on hi ha tantes calamitats, injustícies, crueltats i violència. En més d’una ocasió hem sentit a dir que, per a poder ser mínimament feliç, cal apagar el televisor i deixar de llegir el diari, perquè, en entrar en contacte amb els mitjans de comunicació de masses, hom s’assabenta de la immensa ferida del món i, en interioritzar el patiment dels altres, experimenta una profunda tristesa en el cor. (…)

No podem excusar-nos en la ignorància, perquè en som coneixedors des del nostre petit regne de confort occidental. És evident que no tenim un accés neutral al que passa, però sabem que el que passa no és bo per a moltes persones, sabem que hi ha milers de persones que pateixen diàriament i que no podem aspirar a una felicitat que impliqui la indiferència davant del patiment que hi ha en el món. No fóra una autèntica felicitat, sinó un estat d’ànim prefabricat de manera fictícia des d’interessos egocèntrics i individualistes.

La felicitat no és incompatible amb la compassió; ans tot al contrari, la felicitat està íntimament relacionada amb l’experiència de la compassió i de l’acció a favor de l’altre.

La ignorància no ens fa feliços, sinó estúpids. No podem tancar els ulls davant de la misèria, no podem mirar a una altra banda i fer veure que aquell immens oceà de patiment no existeix. La felicitat és un estat que es conquereix mitjançant la lluita, però no amb la lluita individual per a ser més, per a tenir més, per aparentar més, per ocupar la punta de la piràmide social, sinó amb la lluita comuna a favor de l’altre, de la justícia i del bé” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Fases para adquirir un hábito

En el camino hacia la excelencia es imprescindible crecer adquiriendo hábitos y en el trabajo para la adquisición de hábitos podemos distinguir 4 fases. Hace falta tener los ojos bien abiertos para descubrir nuevos retos; dedicación porque no nacemos enseñados; tiempo para poder repetir, equivocarse y volver a repetir; y como no, esfuerzo y perseverancia como en casi todas las cosas que valen la pena en la vida.

Vivències interiors i exteriors

anochecer“La felicitat, entesa com a vivència interior de l’ànima, s’esdevé en la interioritat de la persona. No depèn, en sentit estricte, dels sentits externs, ni del que veiem, ni del que olorem, si bé la interioritat no és autosuficient ni subsisteix independentment de l’exterioritat. La felicitat brolla de dins, però emergeix cap enfora. I si brolla de l’interior, és perquè és allí on es produeix l’experiència d’haver realitzat el bé, però el bé l’hem vist realitzat a l’exterior (…). La veritable felicitat no es troba solament en l’ànima, sinó que irradia fins al cos.

Entre exterioritat i interioritat es poden establir diverses relacions, però no totes ens fan igualment feliços. Solament l’home que assoleix una concordança entre la seva vida interior i la seva vida exterior és un home feliç. La felicitat seria com una espècie de transparència entre exterioritat i interioritat. Tot i que aquesta transparència total mai no existeix en la vida humana, sí que pot erigir-se com allò a que podem aspirar.

Generalment, la relació que es produeix entre exterioritat i interioritat és de caràcter translúcid. Manifestem cap a l’exterioritat alguns pensaments del cor, però n’hi ha d’altres que preferim guardar secretament dins de nosaltres per vergonya, per pudor o bé per no ferir els altres. La vida humana no és ni totalment fosca, ni totalment lluminosa, sinó, més aviat, clarobscura, i així són també les relacions interpersonals.

La vida social ens porta de vegades a practicar una doble moral, que ens causa tristesa. Seria insostenible una existència constantment intal·lada en aquesta contradicció; tard o d’hora acabaria explotant, perquè l’ésser humà no pot romandre permanentment en la falsedat i la hipocresia, i menys encara quan un s’endinsa en el seu propi ésser i experimenta la lletjor de la falsedat en la pròpia carn.

Hi ha situacions vitals on hom experimenta la foscor, però sortosament també n’hi ha d’altres, en què la comunicació entre persones és totalment lluminosa. Quan la comunicació interpersonal assoleix els nivells màxims de plenitud, l’exterioritat no és cap barrera per a entrar en la interioritat de l’altre, sinó tot al contrari. En aquest nivell de plena comunicació, ja no calen paraules, ni gestos, ni obres, perquè les dues persones es coneixen tan bé l’una a l’altra que sense dir-se res ja saben el que volen, el que senten, el que desitgen” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

La búsqueda de la excelencia

Tenemos que buscar nuestra mejor versión. Y una pregunta muy interesante que nos podemos hacer es: “mi manera de trabajar, ¿cómo es? ¿va hacia la excelencia? ¿es mediocre? ¿es la ley del mínimo esfuerzo? ¿es ir tirando? ¿es cumplir el expediente y ya está? ¿es tanta que al final voy estresado y tampoco rindo?

La vida es un milagro continuo

naturaleza“Muchos de nuestros esquemas mentales, de los cuales no somos conscientes, afectan de una manera tan profunda a nuestra percepción de la realidad, a aquello que es capaz de registrar nuestro cerebro, que precisamos revisar algunos de ellos, porque el mapa mental, aquellas ideas, conceptos y creencias que nos fueron útiles en el pasado, puede que ya no lo sean para llevarnos hacia el futuro que buscamos. Nosotros somos mucho más que lo que nos dice nuestro pasado que somos. El pasado es una fuente de información y de experiencias, y no una bola de cristal que determina nuestro porvenir. Entre lo que estuvo en el pasado y lo que estará en el futuro actúan nuestra libertad, nuestra capacidad de apasionarnos y de elegir.

Soy de los que creen que no existen los momentos ordinarios, sino que cada uno de ellos es mágico si tenemos la visión de contemplarlo así; que la naturaleza no es muda, sino que somos nosotros los que estamos sordos; que la vida es un milagro continuo y que nosotros estamos demasiado ciegos como para darnos cuenta de ello. Un momento de reflexión, un sencillo descubrimiento pueden mover la trayectoria de nuestra vida unos humildes grados y, sin embargo, con el tiempo esta mínima desviación es capaz de conducirnos a un nuevo y apasionante destino” (Dr. MARIO ALONSO PUIG, Vivir es un asunto urgente).

Punto de partida

vlcsnap-2015-05-31-17h54m44s131Reconocer que hay aspectos que podemos mejorar es esencial, es muy importante… Saber poner nombre y apellidos a estas cosas es la manera de mejorar tanto en el ámbito personal como en el profesional. Si no concretamos, todo queda en buenos propósitos y poco más…