L’acceptació d’un mateix

Aceptarse“La felicitat es relaciona amb l’acte d’estimar, però també amb la capacitat d’acceptar-se un mateix. Cada persona té una configuració única i irrepetible, perquè és un univers singular (…). Un cop més cal recordar la frase de Sòcrates manllevada de l’Oracle de Delfos: “Coneix-te a tu mateix!” Heus ací el primer exercici que cal desenvolupar per acceptar-se i poder ser, mínimament, feliç. La fugida cap enfora, l’autoengany, la infravaloració o la sobrevaloració són formes de relació amb un mateix que condueixen, tard o d’hora, a la infelicitat. (…)

Acceptar-se un mateix no vol dir resignar-se a allò que hom és ara, sinó acceptar com a do les possibilitats que s’han rebut. No hem escollit la nostra corporeïtat, ni tampoc la nostra dimensió sexuada, ni la nostra capacitat memorística o la nostra sensibilitat musical, però tampoc no hem fet mèrits per tenir les possibilitats que té el nostre ésser en tants camps.

Acceptar-se, doncs, no significa dimitir i resignar-se a ser el que som ara en el present i a reiterar-nos indefinidament en el futur, sinó que ens exigeix tensar al màxim les nostres possibilitats, desenvolupar el nostre potencial creatiu. Res no ens fa més feliços que l’assoliment de les nostres possibilitats, però encara ens fa més feliços veure com, mitjançant la nostra ajuda, hem fet possible el desenvolupament de les possibilitats dels altres” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s