A vegades les coses millors són enemigues de les coses bones

VISTA DE BERLÍNTotes les coses importants a la vida requereixen esforç, constància, dedicació i perseverança. Totes, en definitiva, costen una mica. Per això no podem llençar la tovallola a la primera de canvi.

Tots a la vida, d’una manera o altra, ens fem els nostres ideals, dissenyem els nostres projectes i esperem les nostres il·lusions. Ideals, projectes i il·lusions són absolutament necessaris, especialment en els nostres temps; tanmateix aquests ideals, projectes i il·lusions es poden posar en contra nostra quan passem d’un perfeccionisme sa (perquè tots aspirem al millor) a un perfeccionisme rígid que no accepta els grisos i les limitacions de la realitat.

Totes les coses humanes tenen dimensions agradables i altres que no ho són tant. Som limitats! No hi ha volta de full! I acceptar-ho és un gran pas. Perquè no tot pot estar sempre perfecte! No podem estar sempre al 100%!

La realitat i la vida ens sorprenen contínuament. I deixar-se sorprendre és clau per viure contents i alegres. Cal treballar per assolir la nostra millor versió, per fer realitat els nostres projectes, per arribar als nostres ideals! Cal ser inconformista! Però si en algun moment no arribem a les nostres expectatives (no a les dels altres eh!) i hem fet tot el que podíem, no tot es converteix en una porqueria ni nosaltres ens transformem en un desastre.