Un territori desconegut i imprevisible

amar riesgo“Hi ha un vincle molt íntim entre els verbs ser i estimar. Qui estima, no tan sols dóna allò que té als altres, sinó que dóna el que és; per això diem que, quan algú estima, es dóna als altres, es dóna a si mateix. En aquest sentit, l’estimació es relaciona, directament, amb l’autodonació, amb l’oferiment del jo. Però estimar no vol dir, tan sols, donar-se a l’altre, sinó vetllar per l’altre, convertir-se en el “guardià del germà”. Qui estima, desitja que l’altre sigui el que està cridat a esdevenir. (…)

És cert que l’amor ens pot conduir als cims més alts de felicitat, però també a les contrades més inhòspites de la infelicitat. Qui estima, penetra en un territori desconegut i imprevisible, viurà experiències que no sabrà descriure, però també sofriments que no podrà relatar. Quan un cor no se sent estimat per qui voldria, quan hom veu que l’altre és indiferent al seu patiment, se sent profundament desgraciat, encara que hagi buscat el seu bé, o, precisament, per això mateix. (…)

L’acte d’estimar l’altre sempre comporta un risc, però fóra una insensatesa negar-se a estimar per por de patir la pèrdua de l’altre. Seria molt poruc intentar mantenir-se en una permanent insensibilitat davant de l’altre, per no sucumbir a l’acte d’estimar. Diu Ramon Llull que el qui no desitja viu molt trist, però la pregunta és si es pot viure humanament sense desitjar. Vivint, ens veiem conduïts a estimar i, en estimar, experimentem el patiment per l’altre” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s