La felicitat no és patrimoni d’una minoria

alergría“La felicitat es relaciona íntimament amb els verbs ser i estimar. Aquests són els dos verbs essencials que cal conjugar per a experimentar la vivència interior de la felicitat. Dient-ho a la manera de Descartes: “Estimo, aleshores sóc feliç”.

Si fóssim incapaços d’estimar, no podríem viure l’experiència de la felicitat, perquè estimar consisteix a voler el bé de l’altre, a patir per l’altre, i la felicitat és la vivència interior d’haver realitzat aquest bé. Des d’aquest punt de vista, el patiment no és incompatible amb la felicitat, sinó que és el tràngol que cal passar per a poder experimentar la joia interior que identifiquem amb la felicitat. Per estimar, doncs, cal no tenir por de patir, perquè el que és obvi és que no es pot estimar sense patir per l’altre. La por de patir comporta, també, la por d’estimar i aquesta por ens paral·litza davant de la felicitat.

Per a poder estimar correctament, caldrà, naturalment, una iniciació a l’art d’estimar, però la felicitat, en contra del que es pensa generalment, no és patrimoni d’una minoria, ni un estat reservat als més selectes, sinó una possibilitat oberta a tota persona que es mogui pels impulsos del cor” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s