Brúixola interior

brujula, mapas 160825“La felicitat no pot identificar-se amb el desbocament. El desbocament és, molt sovint, la conseqüència d’un excés de repressió i, en aquest sentit, n’és una reacció lògica, però mai no és un fi en si mateix, sinó la rèplica davant una educació, una política i una societat excessivament puritanes i restrictives (…).

La necessitat d’evasió posa de manifest, al cap i a la fi, una vida infeliç de la qual hom mira d’eixir tan sovint com pot. El qui té una vida plena en el lloc on viu i treballa, el qui estima el que fa i estima els seus, no té necessitat de tocar el dos i de desaparèixer d’escena (…).

Tot i els grans mecanismes d’evasió col·lectiva de què disposem, tot i els infinits artefactes tecnològics que tenen com a objectiu distreure’ns i divertir-nos, malgrat el benestar social i econòmic de què gaudeixen molts ciutadans occidentals, en les nostres societats es detecta una mena d’abatiment, de tristor (…).

La primera conseqüència d’aquesta tristor és la inestabilitat, la necessitat de bellugar-se, una set de moure’s físicament, psicològicament i espiritualment (…). Dia i nit practiquem el surf. Però aquesta inestabilitat exterior és el símptoma del desmanegament de la brúixola interior” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).