Mirada profunda

ojos-verdes2“Tengo la sensación de que vivimos en una sociedad que observa las cosas de una manera muy superficial. Nuestra mirada revolotea de aquí para allá y normalmente sólo se para ante lo que nos parece sorprendente. Hoy falta alcance para ver más allá de lo aparente, falta profundidad para reflexionar sobre las realidades más importantes de la vida y, falta amplitud para descubrir la manera en la que todo está interconectado. Esta forma tan peculiar y limitada de mirar, impide que nos demos cuenta de que aquello que muchas veces tomamos como verdades absolutas y completas, son sólo aproximaciones parciales e incompletas de la realidad. Por eso, es importante mantener una actitud de humildad y fascinación ante los grandes misterios de la vida, ya que si tomamos una actitud dogmática y arrogante, la verdad se nos escapará como el agua entre los dedos.

Es fácil confundir el bienestar subjetivo con la felicidad y sin embargo, no son para nada lo mismo. El bienestar subjetivo me puede proporcionar euforia y goce, mientras que la felicidad me hace sentir alegría y gozo. Tienen algún parecido, pero no son lo mismo.

Si queremos un mundo más humano, más justo y más inspirador, cada uno de nosotros, ha de hacer un gran trabajo en su propio interior, porque lo que hay dentro de nosotros, también se manifiesta fuera de nosotros. Este trabajo exige valor, compromiso, fe, persistencia, disciplina y paciencia” (Dr. MARIO ALONSO PUIG, Madera de líder).

Anuncis

Sigueu feliços, però feliços de veritat!

FUEGOS ARTIFICIALESVull que els altres siguin feliços? Me n’alegro quan veig una persona feliç? Em preocupo per col·laborar en la felicitat dels altres? Intento fer la vida més feliç i agradable a les persones que m’envolten? Quina felicitat desitjo pels altres?

Totes les coses ens fan feliços de la mateixa manera? Sabem de sobres que no! A vegades trobem succedanis de la felicitat; altres vegades passatemps que ens entretenen un ratet; altres, coses que calen fins al fons; i altres, equivocacions que ens aporten experiència i humanitat.

M’ho dic sobretot a mi mateix i a qui li pugui servir: Desitjo que siguis feliç. Però feliç de veritat. No vagis a buscar la felicitat allà on no la pots trobar: en ambients superficials que sols ofereixen consumisme, però no alimenten l’interior ni donen raons per viure. No oblidis que l’alegria és el premi que obtenen aquells que, encara que hagin d’anar a contracorrent, tenen la valentia de ser conseqüents amb els seus propis valors.

Los verdaderos líderes

Imagen1“Los verdaderos líderes no son los que nos invitan a escapar de la realidad, sino a crear una nueva realidad. Son ellos y ellas los que nos inspiran con su ejemplo a creer en nosotros mismos y a desplegar todo nuestro potencial. Nuestra sociedad necesita de esas personas que tal vez con frecuencia o que tal vez nunca salgan en un periódico o en un programa de televisión y que sin embargo, tanto ayudan a otros seres humanos a avanzar por ese camino de plenitud” (Dr. MARIO ALONSO PUIG, Madera de líder).

Viure el moment present

????????Molts nens quan són petits tenen el costum de preguntar coses d’aquest estil: què farem després? On anirem després? Què menjarem després? Després podré anar…? Després podré veure…? I el “després” sembla que sigui el més important de les seves vides com si no hi hagués un present bonic i ple d’experiències per ser viscudes amb tota la intensitat.

Tanmateix, a moltes persones adultes els hi passa una cosa semblant i s’obliden de gaudir dels moments de felicitat que ara i aquí podem trobar en les coses petites normals i corrents. Moltes persones esperen per ser felices. No volen ser-ho ara perquè potser després vindrà una situació millor. Quan hagi acabat els estudis, quan tingui una feina fixa, quan m’hagi casat, quan tingui una casa com havia somiat, quan les meves seguretats i comoditats estiguin solucionades, quan ocupi aquest càrrec… I així podríem fer una llista de coses quasi fins i a l’infinit on hi podríem incloure aspectes molt menys importants i vitals dels que acabem d’anomenar.

El futur no existeix i és ara, en el present on hem de començar a construir-lo, on hem de ser feliços i gaudir enmig de la realitat que estem vivint, tan si és com ens l’havíem imaginat com si no. Esperar sempre una altra cosa que ens ompli per llavors ser feliços és deixar escapar la vida i desaprofitar els nombrosos moments gratuïts de felicitat que tots tenim; i la vida no para de sorprendre’ns.

Un savi va dir una vegada: “Jo no esperaré. Viuré el moment present omplint-lo d’amor. Si em passo el temps esperant, potser les coses que espero mai arribaran. L’únic que m’arribarà amb tota seguretat serà la mort. I si espero el moment oportú per fer coses grans? És ara que he d’aprofitar les ocasions que se’m presenten cada dia per a realitzar acciones ordinàries de manera extraordinària”.

La felicitat no és patrimoni d’una minoria

alergría“La felicitat es relaciona íntimament amb els verbs ser i estimar. Aquests són els dos verbs essencials que cal conjugar per a experimentar la vivència interior de la felicitat. Dient-ho a la manera de Descartes: “Estimo, aleshores sóc feliç”.

Si fóssim incapaços d’estimar, no podríem viure l’experiència de la felicitat, perquè estimar consisteix a voler el bé de l’altre, a patir per l’altre, i la felicitat és la vivència interior d’haver realitzat aquest bé. Des d’aquest punt de vista, el patiment no és incompatible amb la felicitat, sinó que és el tràngol que cal passar per a poder experimentar la joia interior que identifiquem amb la felicitat. Per estimar, doncs, cal no tenir por de patir, perquè el que és obvi és que no es pot estimar sense patir per l’altre. La por de patir comporta, també, la por d’estimar i aquesta por ens paral·litza davant de la felicitat.

Per a poder estimar correctament, caldrà, naturalment, una iniciació a l’art d’estimar, però la felicitat, en contra del que es pensa generalment, no és patrimoni d’una minoria, ni un estat reservat als més selectes, sinó una possibilitat oberta a tota persona que es mogui pels impulsos del cor” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Perquè t’estimo…

enamorarse“Era un matrimoni pobre que s’estimaven molt. Ella filava davant la porta de la seva barraca i tothom qui passava quedava seduït per la formosor del seus cabells: abundosos, negres, llargs, brillants…

Ell anava cada dia al mercat a vendre algunes verdures. Mentre esperava els compradors, s’asseia a l’ombra d’un arbre tot subjectant entre les seves dents una pipa buida. No arribaven els diners per poder comprar tabac.

S’acostava el dia de l’aniversari de les seves noces i ella no parava de preguntar-se què podria regalar al seu marit. I, a més, amb quins diners? De sobte, una idea li va venir al pensament. Va sentir una esgarrifança només de pensar-ho. Però, en decidir-se, tot el seu cos es va estremir de goig: vendria els seus cabells per comprar-li tabac.

Ja s’imaginava el seu home assegut davant la parada de verdures fent llargues glopades de fum, amb tot l’aspecte i la solemnitat d’un autèntic comerciant.

Pels seus cabells només va obtenir unes quantes monedes, però va elegir curosament un paquet de tabac del més fi. El goig que sentia li compensava amb escreix el sacrifici que havia fet venent els seus cabells.

A la tarda, el seu marit va retornar. Venia tot cantant pel camí. Portava a la mà un petit embolcall: era una bonica pinta que acabava de comprar a la seva dona, després d’haver-se venut la pipa” (Adaptació d’un poema de R. Tagore).

Brúixola interior

brujula, mapas 160825“La felicitat no pot identificar-se amb el desbocament. El desbocament és, molt sovint, la conseqüència d’un excés de repressió i, en aquest sentit, n’és una reacció lògica, però mai no és un fi en si mateix, sinó la rèplica davant una educació, una política i una societat excessivament puritanes i restrictives (…).

La necessitat d’evasió posa de manifest, al cap i a la fi, una vida infeliç de la qual hom mira d’eixir tan sovint com pot. El qui té una vida plena en el lloc on viu i treballa, el qui estima el que fa i estima els seus, no té necessitat de tocar el dos i de desaparèixer d’escena (…).

Tot i els grans mecanismes d’evasió col·lectiva de què disposem, tot i els infinits artefactes tecnològics que tenen com a objectiu distreure’ns i divertir-nos, malgrat el benestar social i econòmic de què gaudeixen molts ciutadans occidentals, en les nostres societats es detecta una mena d’abatiment, de tristor (…).

La primera conseqüència d’aquesta tristor és la inestabilitat, la necessitat de bellugar-se, una set de moure’s físicament, psicològicament i espiritualment (…). Dia i nit practiquem el surf. Però aquesta inestabilitat exterior és el símptoma del desmanegament de la brúixola interior” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).