Univers personal i interpersonal

AGATHA RUIZ DE LA PRADA“(…) no és veritat que l’home més feliç sigui el que més mostra les seves qualitats o les seves excel·lències. Generalment, l’acte de lluïment obeeix a la necessitat de demostrar el que hom és, i, en aquest sentit, pot ser conseqüència d’un sentiment d’inferioritat. El qui sap que val, no necessita lluir les seves excel·lències cap enfora, perquè en té la certesa interior. En tot acte de lluïment subsisteix la recerca del reconeixement. L’home feliç no és el que aconsegueix lluir les seves virtuts, sinó el que se sap estimat pel seu ésser i no per allò que representa.

Am tot, l’ésser humà necessita ser reconegut pels altres i aquest reconeixement també és causa de felicitat. De la mateixa manera que la ingratitud o la desídia dels altres ens causa patiment i, fins i tot, tristesa, no es pot negar que quan els altres ens reconeixen les qualitats o bé ens agraeixen els favors que els hem fet ens sentim feliços. Per això, la felicitat (…) no depèn dels objectes, sinó essencialment de l’univers personal i interpersonal” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s