Els números de 2014 al blog de Coaching & People

Los duendes de las estadísticas de WordPress.com prepararon un informe sobre el año 2014 de este blog.

Un tren subterráneo de la ciudad de Nueva York transporta 1.200 personas. Este blog fue visto alrededor de 7.300 veces en 2014. Si fuera un tren de NY, le tomaría cerca de 6 viajes transportar tantas personas.

Haz click para ver el reporte completo.

Únics, originals i irrepetibles

????????????????????????????????????????????????????En la vida de cada persona trobem un munt d’aspectes que ens condicionen: educació, família, genètica, salut, circumstàncies… però malgrat això, al cap i a la fi, som nosaltres els constructors de la nostra història personal.

Coneixements, actituds, valors, habilitats, fe, voluntat, emocions i llibertat es conjuguen de manera que el resultat és el que som. I encara que trobéssim dues persones molt semblants (o fins i tot bessones) cada persona és única, original i irrepetible. Ocupem un lloc que ningú més pot ocupar de la mateixa manera.

I això cal dir-ho i repetir-ho tantes vegades com sigui possible: cada persona és única, original i irrepetible; i té tot el valor en sí mateixa, per ser qui és, per ser el que és. Independentment de si té més o menys diners; de si es troba més o menys guapa, més o menys intel·ligent, més o menys feliç; de si és de tal família o del tal altra; de si es dedica a una professió o a una altra; de si passa un bon o un mal moment…

Aquestes consideracions cal tenir-les sempre presents de cara enfora, en relació amb els altres; però també de cara endins, sobretot quan algú comença a pensar que no val res, que no pot, que sempre té mala sort, que és un desastre, que ningú l’estima o que tot plegat no té sentit.

Cada persona és única, original i irrepetible… Cada persona pot ser una gran font de bondat, bellesa i veritat… I ningú més pot viure i estimar com nosaltres ho faríem…

Fer de la nostra vida una obra d’art

sixtina“No naixem feliços, ni tampoc infeliços, sinó potencialment lliures i capaços de fer de les nostres vides una obra d’art. No s’hi val d’excusar-se en els altres, en les circumstàncies difícils o entorns hostils per a justificar la pròpia infelicitat, sinó que s’imposa la tasca de fer el bé, i en fer el bé, sigui on sigui, hom experimenta dins de si mateix la felicitat.

Si, com diu Jean-Paul Sartre, estem condemnats a ser lliures i no hi ha excuses en la tasca de ser lliures, nosaltres podem dir que estem cridats a ser feliços i que no podem excusar-nos en els altres per a justificar la nostra infelicitat. Sempre podem pensar que la nostra situació no és l’òptima per ser feliços, que podríem gaudir d’un altre entorn natural, que podríem tenir una feina més ben remunerada i reconeguda, que podríem disposar d’un entorn familiar més culte i educat; sempre podem imaginar un escenari millor on desenvolupar la nostra acció, però la felicitat no depèn ni de l’escenari, ni dels altres, sinó de la ferma voluntat de fer el bé allà on s’és” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Jo sempre hi seré

Si sents que el cor t’ofega
Vine i t’abraçaré prop de mi
Si el teu batec s’apaga
Jo seré aquí per fer-te costa
I tot aquell amor que em vas donar
És tan gran, que el no puc amagar
Per tot allò que vàrem viure junts

Jo sempre estaré
Prop de tu al teu costat
Treient forces per lluitar
Contra un món que ens dóna l’esquena
Aquí…
On jo cuidaré per tu
On jo vetllaré per tu
És la fe que ens dóna la vida

Aquí…
On allò que jo no sóc
Jo ho acceptaré per tu
Si tu no perds l’esperança
Sé que ho aconseguirem

Records que avui ressonen
I que no vull deixar escaparl’ànima em travessen
Estripant-me avui per la meitat
I tot aquest amor, te’l donaré

Jo sempre estaré
Prop de tu al teu costat
Treient forces per lluitar
Contra un món que ens dóna l’esquena
Aquí…
On jo cuidaré per tu
On jo vetllaré per tu
És la fe que ens dóna la vida

Aquí…
On allò que jo no sóc
Jo ho acceptaré per tu
Si tu no perds l’esperança
Sé que ho aconseguirem…

Aquí…
On jo cuidaré per tu
On jo vetllaré per tu
És la fe que ens dóna la vida
Aquí

Jo sempre hi seré – Laura Pausini

Consumir, ser i estimar

ahorro“De vegades, la felicitat es converteix en un ham publicitari. Els dissenyadors i creadors publicitaris ens volen fer creure que el consum de determinats objectes ens portarà la felicitat. No és estrany veure en les tanques publicitàries de la via pública la paraula felicitat al costat d’un vehicle, d’un viatge o d’un ordinador personal. És evident que un mínim discerniment intel·lectual posa fora de joc aquesta estratègia publicitària, però el fet que la paraula felicitat sigui tan usada vol dir que, molt probablement, té efectes beneficiosos per a les esmentades campanyes.

La felicitat, però, no depèn del consum d’objectes, sinó que és un tipus de vivència interior que transcendeix l’acte de consumir. No és senzill desprendre’s d’aquesta idea, perquè està molt arrelada en la mentalitat de l’home consumista, però l’ésser humà no està fet per als objectes, sinó per al trobament interpersonal. Els objectes estan al servei d’una vida digna i pròspera, però la persona no ha de viure mai al servei dels objectes i dependre’n per assolir cotes de plenitud.

Sovint ens volen fer creure que, pel fet de consumir determinats productes, assolirem la vivència de la felicitat. Tanmateix aquesta vivència no depèn dels objectes que devorem, sinó que (…) està estretament lligada a dos altres verbs més fonamentals que el consumir: el ser i l’estimar” (ARMAND PUIG i FRANCESC TORRALBA, La felicitat).

Quan ho pronuncies desapareix…

????????????????????????????????????????????????????Hi ha molts moments a la vida i moltes situacions ens les que el millor que podem fer és restar en silenci. Un silenci eloqüent que expressa la nostra proximitat a una persona que pateix o la nostra necessitat de pair allò que anem vivint i experimentant perquè molts aspectes de la vida humana no deixen de ser un misteri.

El silenci ens permet obrir els ulls, les orelles i tots els nostres sentits però sobretot ens permet escoltar el cor; i el cor entès com a centre d’operacions, com el lloc on guardem els sentiments i els valors més profunds, més autèntics, més reals…

Sense silenci, la superficialitat queda a flor de pell i la nostra capacitat d’anàlisi i reflexió esdevé fàcilment dirigida per aquell que fa més soroll sigui qui sigui; i tots tenim els nostres sorolls. Sense silenci anem fent amb la inèrcia dels nostres hàbits i creences ja siguin potenciadores o limitants.

El silenci ens permet aprofundir, reflexionar, centrar-nos en allò realment important i necessari, corregir el rumb, tornar-lo a corregir, rectificar, fer memòria, recordar, trobar la serenitat, progressar, retrobar la il·lusió original, prestar atenció, obrir la mirada, contemplar el misteri… i sobretot, sobretot: escoltar-nos a nosaltres mateixos i escoltar el nostre cor.

Com deia l’endevinalla de la gran pel·lícula “La Vida és Bella”: “Quan ho pronuncies desapareix, què és? El silenci.”

¿En qué nos convertimos?

????????????????????????????????????????????????????????????????“A la semana siguiente de cualquier logro, éste ya es pasado. Entonces, sólo queda la persona en quien te has convertido” (XESCO ESPAR, Jugar con el corazón).