Transformarse

FERIA DEL CHOCOLATE EN BRUSELAS“En la vida es importante dejar un legado. Aunque decir esto pueda parecer un poco pretencioso, lo cierto es que dejamos un legado queramos o no. Nuestra vida es un modelo que imitar, o que evitar. Nuestra vida es un ejemplo, un modelo que inspirará a los demás, o un aviso de lo que no se quiere llegar a ser.

Y para ser un ejemplo inspirador hay que creer en lo imposible, en lo que ahora te parece imposible. Si tus circunstancias actuales son el punto de referencia para tomar tus decisiones o plantearte objetivos, limitas tus posibilidades y nunca serás más de lo que eres. No queda otra opción que creer en lo imposible y lanzarte al vacío, creer en lo que aún no tienes -porque de hecho aún no lo mereces- y atreverte a cambiar tus circunstancias. Para llegar a la excelencia hay que formarse, para traspasarla hay que transformarse” (XESCO ESPAR, Jugar con el corazón).

La paciència en un món instantani

????????????????????????????????????????????????????El diccionari ens diu que la paciència és “la virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació de l’ànim els infortunis, les ofenses i els treballs” i també “la qualitat del qui suporta amb calma l’espera d’una cosa que triga, la durada d’un treball”.

Aplicat a un mateix podríem dir que la paciència és saber respectar els temps i els processos personals perquè les coses valuoses de la vida no es fan d’un dia per l’altre: l’amistat, els coneixements, la vida de parella, la família, la feina, l’ofici, la vocació, el fet d’adquirir hàbits saludables i qualitats personals, les relacions, les oportunitats importants, la superació de defectes o mancances personals, la pau, etc.

Aplicat al altres la paciència suposa acceptar les persones tal com són, sabent el que poden arribar a ser. La persona impacient voldria canviar els altres, voldria que s’assemblessin al seu ideal. Però els altres són com són i no com nosaltres voldríem que fossin. Ser pacient és prendre consciència que les persones no anem sincronitzades. És comprendre que el temps de l’altre és diferent del meu, que hi ha tantes maneres de fer i veure les coses com persones hi ha en el món. Així que paciència, calma i tranquil•litat!

No caiguem en l’error d’aquell que deia: “Déu meu dóna’m paciència però dóna-me-la ja!!! Per tant tinguem paciència en qualsevol cosa, però primer de tot amb nosaltres mateixos.

Objectius i responsabilitat

kayaking at sunrise, pittsburg, nh“El camí per assolir l’objectiu comença el dia en què assumeixes la responsabilitat de les teves accions” (Dante Alighieri, 1265-1321, filòsof i màxim poeta italià).

DesÀNIM

????????????????????????????????????????????????????És innegable que en la nostra vida hi ha un conjunt de veus interiors que ens acompanyen i que estan molt presents en tot allò que fem; són els nostres pensaments, allò que sentim, allò que ens diem… I sovint escoltem massa selectivament aquest diàleg intern i podria ser que en alguns casos només deixéssim entrar aquells que ens desanimen i que no escoltéssim els que porten esperança i alegria.

Pensaments i sentiments negatius que no ens porten enlloc. Pensaments sobre nosaltres mateixos: “No vals per a res! Tothom ho fa millor que tu! Sempre fiques la pota! Ets un desgraciat! Mai faràs res a la vida! Sempre tinc mala sort! Sóc gafe! No sé! No puc!” O sobre els altres: Tots van contra mi! Ningú em compren! No et fiïs de ningú! Sempre m’estan fastidiant! Ningú m’estima! …

No deixem que s’apoderin de nosaltres els pensaments i els sentiments negatius! Aquesta vida no és de color de rosa, però la moral de derrota ens posa límits massa petits, ens tanca portes, no ens permet créixer, talla les nostres capacitats perquè llavors ja no val la pena ni intentar-ho… Lluitar amb confiança, amb fe i amb constància és garantia de victòria i d’alegria. I enfoquem-nos sobretot en el nostre cercle d’influència, no en aquelles coses que no depenen de nosaltres.

La millor manera de superar el desÀNIM és obrir-nos als altres, portar consol, estimació, donar un cop de mà, recordar i fer presents les nostres fites aconseguides, tornar-ho a recordar, enfocar-se en les coses positives que tenim (que són moltes, moltíssimes) i no oblidar mai que els estats d’ànim passen i que amb paciència sempre poden significar un moment de creixement personal i de renovació. A més a més, posant-nos filosòfics només l’Amor és etern.

Dos cosas pueden ocurrir

volar sin alas“Cuando te asomes a los límites de lo que te parece posible y tengas que dar un paso en la oscuridad de lo desconocido, ten fe en que dos cosas pueden ocurrir. O encuentras algo sólido en lo que apoyarte o se te enseñará cómo volar” (Patrick Overton).

M’agradaria ser…

_MG_2493Al llarg de la nostra vida hi ha hagut moltíssimes persones que ens han donat la mà, en sentit literal o en sentit figurat. Els nostres pares, els germans, amics, companys de feina, persones que ens hem trobat, familiars, professors… Han sigut persones que han estat a prop nostre en un moment donat o en molts moments i que han suposat un punt fort on construir la nostra vida personal o professional. Fins i tot a vegades han sigut persones “anònimes” que sense saber-ho ens han fet un gran favor.

Persones que amb el seu exemple, la seva paraula, la seva estimació han estat al nostre costat de manera decisiva perquè som el que som, en gran part, gràcies a totes aquestes persones. Formen part de la nostra història personal i a vegades els tenim molt presents però moltes altres queden com emmagatzemades de manera innegable en el nostre disc dur. Són allà presents com la pinya d’un castell que passa desapercebuda però que és absolutament necessària.

A mi personalment, m’agradaria ser una persona d’aquestes. Una persona que hagi influït positivament en molts d’altres. Una persona que sense coses massa extraordinàries hagi fet el bé a aquells que s’hagi trobat en el camí. Que hagi animat, que hagi donat esperança, alegria, sentit de la vida. Algú que hagi donat la mà, en sentit literal o figurat, ajudant a molts a tirar endavant i a viure amb més plenitud.

Excelencia

2845760689_3efc60fc85_o-1“Excelencia es el resultado de ocuparse más de lo que otros consideran lógico, de arriesgarse más de lo que otros consideran seguro, de soñar más de lo que otros consideran práctico y de esperar más de lo que otros consideran posible” (Dr. MARIO ALONSO PUIG, El Cociente Agallas).

Estar sol o sentir-se sol

2952642a181cdd3[1]Estar sol o sentir-se sol no és el mateix encara que ho pugui semblar. La soledat (estar sol) sovint és necessària per a reflexionar, pensar, treballar. Estar sols ens permet estar en silenci i des del silenci tenim l’oportunitat de reorganitzar-nos per dins i d’escoltar allò més profund del nostre cor. A més a més, a vegades no hi ha una altra opció que anar sol o fer sol alguna cosa perquè no sempre podem anar acompanyats a la vida.

Però estar sol és ben diferent de sentir-se sol. Sentir-se sol és una d’aquelles experiències dures a la vida, sobretot si es perllonga en el temps. És arribar a casa i tenir la sensació que les parets et cauen a sobre. És anar pel carrer i pensar que ningú t’espera enlloc. És un sentiment que a vegades arriba a la vida de les persones sense saber ben bé com hi ha arribat.

A més a més, aquest sentiment de soledat pot sorgir estant envoltat de persones. Perquè sentir-se sol o acompanyat no depèn de si tenim moltes o poques persones al nostre entorn, sinó del grau de sintonia, d’acolliment, de comunicació que hi hagi i de la nostra situació interior (diria que sobretot d’això últim en la majoria dels casos). I això pot canviar segons les circumstàncies de la vida.

Quan un se sent sol perquè està trist o perquè pateix per alguna cosa, una veu amiga, una estoneta de contacte humà, pot significar molt. Segur que en tenim experiència! Algú amb qui podem compartir íntimament les nostres alegries i les penes que portem a dins. Algú que ens escolti sense esperar res a canvi…

Avui en dia hi ha una autèntica por no només a sentir-se sol, sinó a estar sol. Es busca fer coses sense parar, no pensar massa, connectar-se contínuament a les xarxes socials, sentir soroll, veure la tele… I tot per evitar estar sols amb nosaltres mateixos, cosa que ens faria un gran bé.

Pequeñas acciones

175228671a6bd9f[1]

“Creer en el impacto insospechado que nuestras pequeñas acciones pueden tener es también comprender la repercusión de encender una pequeña cerilla en medio de la oscuridad” (Joni Eareckson)