És que jo sóc així!

????????????????????????????????????????????????????Existeix un perill en les relacions personals que és el de voler “domesticar” els altres a la nostra mesura, segons la nostra manera de veure les coses. Voldríem que fessin allò que nosaltres volem, que opinessin el mateix que nosaltres, que veiessin les coses de la mateixa manera… Però això, comprensible perquè és una manera de buscar seguretats, és un flac favor que serveix per a ben poca cosa.

Certament, si hi ha una relació de confiança (amics, parella, família, companys) hem de poder corregir-nos mútuament els defectes per ajudar-nos a créixer com a persones. És molt d’agrair quan algú de des l’estimació ens fa veure algun aspecte que podem millorar. Tot i que en un primer moment ens pot picar una mica el nostre ego; en el fons, és una de les mostres d’estimació per excel·lència.

Tanmateix, no ajudem quan volem “domesticar” i dominar els altres; quan els limitem a la nostra mesura. Hem de deixar ser cadascú! I amb això no vull defensar de cap manera aquella expressió que considero tan conformista: “és que jo sóc així!”. Perquè darrera d’aquestes paraules sovint s’emparen un munt de mediocritats, faltes d’educació i de respecte, mal caràcter, egoisme, no voler superar-se, etc, etc, etc. Cal eixamplar horitzons i motivar per a què lliurement cadascun de nosaltres desitgem créixer i ser millors. Per a què siguem la millor versió de nosaltres mateixos. Sense conformismes i sense comparacions amb el que fa la “majoria”…