És que jo sóc així!

????????????????????????????????????????????????????Existeix un perill en les relacions personals que és el de voler “domesticar” els altres a la nostra mesura, segons la nostra manera de veure les coses. Voldríem que fessin allò que nosaltres volem, que opinessin el mateix que nosaltres, que veiessin les coses de la mateixa manera… Però això, comprensible perquè és una manera de buscar seguretats, és un flac favor que serveix per a ben poca cosa.

Certament, si hi ha una relació de confiança (amics, parella, família, companys) hem de poder corregir-nos mútuament els defectes per ajudar-nos a créixer com a persones. És molt d’agrair quan algú de des l’estimació ens fa veure algun aspecte que podem millorar. Tot i que en un primer moment ens pot picar una mica el nostre ego; en el fons, és una de les mostres d’estimació per excel·lència.

Tanmateix, no ajudem quan volem “domesticar” i dominar els altres; quan els limitem a la nostra mesura. Hem de deixar ser cadascú! I amb això no vull defensar de cap manera aquella expressió que considero tan conformista: “és que jo sóc així!”. Perquè darrera d’aquestes paraules sovint s’emparen un munt de mediocritats, faltes d’educació i de respecte, mal caràcter, egoisme, no voler superar-se, etc, etc, etc. Cal eixamplar horitzons i motivar per a què lliurement cadascun de nosaltres desitgem créixer i ser millors. Per a què siguem la millor versió de nosaltres mateixos. Sense conformismes i sense comparacions amb el que fa la “majoria”…

Anuncis

Respiraciones

DSC_7517“La vida no se mide por el número de nuestras respiraciones, sino por el número de momentos que nos quitan la respiración” (Anónimo).

Canvi, renovació i evolució

????????????????????????????????????????????????????La flexibilitat i la capacitat d’adaptació són un dels grans valors que avui cal aprendre per a poder assolir els objectius que ens anem proposant.

La vida és canvi, renovació i evolució. I això cal que ho tinguem ben assumit perquè sinó anirem per la vida contínuament amb la cintura trencada i amb el patiment que això suposa per un mateix i pels altres; o simplement viurem absents de la realitat que ens toca viure enyorant temps passats millors o esperant temps que mai acaben d’arribar.

Flexibilitat i capacitat d’adaptació és saber modificar el rumb en un moment donat, cedir a coses sense importància sense perdre l’alegria, no desanimar-se davant d’una realitat canviant, veure les possibilitats de la nova situació més que lamentar-se sense fer res, escoltar i valorar noves perspectives, mirar endavant, acostar-se als que pensen diferent sabent que sempre podem aprendre o com a “mínim” sempre podem estimar que és allò que més ens enriqueix…

Flexibilitat i capacitat d’adaptació no és viure sense principis ni ideals, no és canviar-se el color de la camisa segons els interessos del moment, no és viure de manera mediocre, no és buscar sempre la posició més còmode, ni escombrar cap a casa contínuament, ni amagar el cap sota l’ala quan hi ha problemes…

Tot això ens ho explica perfectament el famós llibre “Qui s’ha endut el meu formatge?”. Diu així: “Vet aquí que una vegada, en un país molt llunyà, hi vivien quatre personatges. Tots corrien per un laberint a la recerca del formatge que constituïa el seu aliment i els feia feliços… Un matí van descobrir que ja no hi havia formatge…”.

Compta amb mi (Txarango)

Avui i sempre molt presents aquelles persones que ens diuen “compta amb mi”; i també aquelles persones a les que nosaltres diem “compta amb mi”. La lletra d’aquesta cançó val molt la pena:

Compta amb mi en l’últim sospir de la nit
i en el primer alè del dia.
Als teus llavis, quan badallis,
compta amb mi.

Compta amb mi quan s’oxidin els dies
i si la boira entela els vidres
dels teus somnis, quan no els trobis,
compta amb mi.

I tu i jo, en una ciutat gelada
desfent la neu a dins dels teus llençols.
I tu i jo, fins que se’t curin les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons.

Compta amb mi en els dies de lluita
si l’esperança et descuida.
Als mals passos hi haurà uns braços,
compta amb mi.

I tu i jo, en una ciutat gelada
desfent la neu a dins dels teus llençols.
I tu i jo, fins que se’t curin les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons.

El príncep i el criat (inspirat en un conte oriental)

_MG_2646Una vegada hi havia un príncep que estava caçant al bosc amb el seu criat. I en un moment que es va distreure, va caure i es va fer mal a la mà. Llavors va començar a queixar-se: “Quina desgràcia la meva!” El seu criat li va respondre: “No digueu això, senyor. Mai no sabem si una cosa ens succeeix per a bé o per a mal”.

Al príncep no li va agradar aquesta resposta del criat. Es va enfurismar i el va tirar a dins d’un pou sec que hi havia al bosc i va continuar caminant tot sol. En aquestes, es troba amb un grup de salvatges que el van fer presoner perquè anaven a oferir un sacrifici al seu déu i van pensar que aquest els enviava la víctima.

Però quan l’anaven a sacrificar, el bruixot de la tribu es va adonar que el príncep tenia mal a la mà i va dir: “Ah, no! Nosaltres només podem oferir al nostre déu víctimes perfectes”. I el van deixar anar.

Llavors el príncep va comprendre que el seu criat tenia raó: la ferida de la mà l’havia salvat. Tot penedit, va anar a treure’l del pou i a demanar-li perdó pel mal que li havia fet. Però el criat li va respondre: “No m’heu fet pas cap mal, sinó al contrari, un gran bé. Si haguéssim continuat tots dos junts pel bosc, aquells salvatges m’haurien sacrificat a mi”.

Tot està fatal!!! o tot està fatal???

????????????????????????????????????????????????????Posem la televisió i veiem sobretot violència, assassinats, guerres, corrupció, fraus, enganys, lluites de poder, crisi econòmica… I també al nostre voltant, si no vivim en una bombolla, ens anem assabentant de situacions negatives, de patiment, de traïció, d’atur de tots els membres d’una família, persones que viuen en la misèria, menjadors socials plens, injustícies i una llista llarguíssima que podríem ampliar quasi fins a l’infinit.

Davant de tot això no és estrany que apareguin expressions de l’estil: “tot està fatal”, “no hi ha res a fer”, “cada dia anem pitjor”, “si tothom ho fa jo també”, etc. I podem entrar en l’espiral del negativisme on no veiem un pam de net, i on tot queda embrutit, fins i tot la nostra mirada de la realitat. O el que encara seria pitjor, acabem contribuint al conjunt de coses negatives amb la nostra actitud contaminada.

No hem de ser ingenus ni il•lusos! Però davant de tot això no som capaços de trobar algun fonament sòlid i construir en positiu sobre aquest fonament? No som capaços de discernir i separar per quedar-nos amb tantes realitats bones, justes, boniques que trobem a la vida? No som capaços de posar un filtre per a què tot el que sigui negatiu ens faci el menys mal possible i no ens deixem arrossegar per la corrent?

Mirar cap endins, reflexionar, deixar que el sol il·lumini tots els matisos de la realitat i enfocar-nos en les coses positives ens ajuda a viure més tranquils, a treballar millor i a estimar a la gent sense tants prejudicis. I de pas som més feliços…

Viure amb esperança no és ignorar la realitat, sinó estimar-ne una de millor i esforçar-nos, segons les nostres possibilitats, per anar-nos-hi acostant i per anar-la construint.

8 maneres de viure

????????????????????????????????????????????????????Quantes coses rebudes a la vida! Quantes persones importants! Formació, relacions personals, companys, alumnes, professors, família, amics, experiències…

I totes aquestes coses van configurant la nostra existència i la nostra manera de veure i de viure la realitat. Certament cadascú té la seva: personal, intransferible, única… Però seríem molt curts de mires si diguéssim que totes les maneres de viure són iguals.

Tot seguit proposo algunes actituds que poden ajudar al creixement personal, al bé comú i a la pau interior.

1. No tenir massa bona memòria. És a dir no guardar una llista de greuges i d’ofenses que les persones ens han fet. No tenir llistes negres amagades sota la màniga que surten quan menys ens ho esperem i ho enterboleixen tot. Més aviat tenir una memòria selectiva que recorda només en positiu i transforma les negatives en aprenentatges i oportunitats de creixement.

2. La vida no són matemàtiques. I en algunes dimensions de la vida mai és massa; no cal portar un compte d’explotació amb les persones; ni calcular primes de risc; ni si ens compensa o no estimar les persones. Perquè el càlcul és molt senzill!

3. La lògica pels filòsofs. Si ens haguéssim parat a pensar si això o allò era lògic, quantes coses ens haguéssim perdut. En paraules de Pascal: “el cor té raons que la raó desconeix”.

4. Esperit esportiu o esperit d’aventura. Començar i recomençar. Persistir. Intentar-ho. Ser flexibles. No deixar que ens incapacitin sense ni tan sols haver-ho intentat. Centrar-se en l’important.

5. Economia i finances al seu lloc. Viure per treballar o treballar per viure? Gaudir del que tenim però sense oblidar a qui tenim al voltant. Valorar les persones per elles mateixes, no per la nòmina, ni per la roba, ni pel cotxe, ni per la casa, ni pel nom de la família, ni pels càrrecs… Buscar una felicitat senzilla.

6. Viure el moment present. És ara que podem fer coses grans. No esperar a un temps millor perquè nosaltres som els temps. Afrontar la realitat. Aprofitar les ocasions que se’m presenten cada dia per portar a terme accions ordinàries de manera extraordinària.

7. Omplir-ho tot d’amor. Fer sempre el que indiqui més amor. Perquè l’amor autèntic no raona, no mesura, no aixeca barreres, no calcula, no recorda greuges, ni posa condicions. El que compta no és la quantitat de les nostres accions, sinó la intensitat de l’amor que hi posem en cadascuna.

8. Reforçar en el nostre interior la idea de què hem de viure cada dia, cada minut de la nostra vida como si fos l’últim; deixant tot el que sigui accessori; concentrant-nos només en l’essencial. Cada paraula, cada gest, cada trucada de telèfon, cada decisió, han de ser el moment amb més bellesa de la nostra vida. Estimar a tots, somriure a tots sense perdre ni un sol segon.