El valor de la Reflexión

???????????????????????????????“La Reflexión es lo que nos permite desarrollar en nosotros la capacidad de ver más allá de las apariencias. Gracias a ella, podemos realizar esas observaciones y esos descubrimientos que nos acercan a una realidad más amplia… Como consecuencia del uso de esta capacidad, crecemos y evolucionamos como seres humanos, y por eso nos transformamos en hombres y mujeres mucho más capaces para influir de manera positiva en nuestra vida y en la de los demás. La Reflexión está mucho más conectada con el verdadero comprender que con el simple saber, porque está más ligada a la sabiduría que al simple conocimiento” (Dr. Mario Alonso Puig, Ahora YO).

Anuncis

El valor de la Alegría

59520f45da4d6cf[1]“La Alegría la descubrimos y la experimentamos cuando orientamos nuestra vida a la búsqueda auténtica de la Verdad. La Alegría se percibe como un sentimiento interno y muy profundo de gozo. Es, además, cuando uno experimenta la contemplación de la Verdad, cuando desaparecen la ansiedad, la preocupación y el miedo. La Alegría acompaña a la percepción incomparable de estar siempre acompañado y de ser siempre querido. Es también la sensación que a uno lo embarga cuando recupera su libertad interior. La Alegría es aquello que nos envuelve cuando entramos en esa dimensión en la que el corazón puede finalmente descansar en la contemplación de la Verdad, de la Bondad y de la Belleza” (Dr. Mario Alonso Puig, Ahora YO).

Anar amb els aclucalls posats

?????????????????????????????????????????????

En el diccionari català se’ns diu que els aclucalls són aquelles peces de cuir utilitzades per tapar la vista lateral dels animals de tir per tal que no s’espantin ni es maregin (també s’anomenen ulleres). I en el castellà se’ns explica que las anteojeras (o orejeras) són en las guarniciones de las caballerías de tiro, piezas de vaqueta que caen junto a los ojos del animal, para que no vean por los lados, sino de frente. I a més a més afegeix que s’aplica a les persones en sentit figurat…

I és que quantes vegades anem amb els aclucalls (o las anteojeras) posats! Preferim anar a la nostra amb els nostres esquemes rígids que tenir una mirada ampla i enriquidora. Preferim no marejar-nos massa no sigui que ens plantegem reptes massa alts o coses que ens facin por i ens provoquin vertigen. Preferim seguir els nostres judicis (o prejudicis).

No veure massa, ni sentir massa. O millor, només veure i sentir el que ens interessa i el que no ens provoca massa inquietud intel·lectual, emocional o del tipus que sigui. No sortir de la zona de confort en la que estem tan tranquils i en la que controlem tot allò que sentim, necessitem o volem.

Treure’ns els aclucalls (o las anteojeras) ens permet canviar estratègies, fer diferent per obtenir resultats diferents, trencar el “sempre s’ha fet així”, superar els nostres plantejaments teòrics i sorprendre’ns per la realitat, sortir de postures immobilistes, fer passes per al diàleg, per la trobada amb l’altre, veure que hi ha grans persones a prop nostre, trobar els punts en comú, mirar al voltant, gaudir del paisatge, ser més lliures, acceptar que podem millorar, aprendre que molts altres lluiten, aprendre dels altres, comprendre millor el sofriment, ser profunds, valorar l’escala de grisos, veure aquells que tenim més a prop del que ens pensem, donar la mà (o les dues mans), enriquir els nostres mapes mentals i la nostra perspectiva de la realitat, no conformar-nos amb el “jo sóc així”, conèixer a fons, escoltar activament, apreciar la bellesa de dins i de fora, …

El valor de la Amistad

amistad“Cuando hay de verdad Amistad, transmitimos el mensaje de que tú y tu bienestar son una prioridad para mí, y por eso estoy dispuesto a hacer lo que no me es agradable ni cómodo para estar a tu lado cuando tú más lo necesitas. Eso es verdaderamente compartir destino. La Amistad se sustenta sobre esos vínculos emocionales que generamos unos con otros y que nos hacen sentirnos siempre en familia, siempre atendidos, respetados y queridos. Cuando existe Amistad nos sentimos confiados para expresar nuestra vulnerabilidad y nuestros miedos sin temor a ser juzgados o rechazados” (Dr. Mario Alonso Puig, Ahora YO).

Petites passes de cada dia

?????????????????????????????

L’experiència sincera ens ensenya que en cadascun de nosaltres es dóna una gran capacitat per la noblesa, l’amor, la sinceritat; i al mateix temps la facilitat per l’egoisme, l’engany, la mentida i qualsevol tipus de feblesa. Veiem així com en el món, igual que en nosaltres mateixos, conviuen el bé i el mal, la veritat i la mentida, coses boniques i coses “horribles”. Però ni tot és bo ni tot és dolent.

Dir-ho així fredament no ens compromet massa però quan experimentem segons quines coses en la pròpia vida a vegades quedem una mica parats i no sabem com actuar. Quan tot va bé i de sobte s’entronca pel motiu que sigui podem reaccionar de diverses maneres: sentir-nos hipòcrites, poc autèntics, desgraciats, pensar que hi ha un complot universal contra nosaltres, mirar cap a un altre costat, amagar el cap sota l’ala, donar la culpa als altres o tornar a començar (si podem amb un somriure).

Aquesta doble capacitat i experiència ens recorda la importància del treball interior personal de cada dia, dels petits hàbits bons, de la lluita per fer triomfar el bé, la veritat i la bellesa primer en nosaltres mateixos i després en tot allò que ens envolta. No ens podem adormir, ni despistar perquè cal florir i prosperar en bons hàbits basats en principis i valors positius, bons, veritables, bonics…

Lamentar-se massa no serveix de res, capficar-se en les coses que ens han sortit malament no ens ajuda, fixar la nostra mirada només en les debilitats i en les coses negatives més aviat ens desmotiva i podem acabar pensant que no podem, que no servim, que no hi ha res a fer.

Tanmateix en cada persona existeix un potencial immens, sense excepció; però cal decantar la balança, potser en un primer moment amb coses petites, amb petites passetes de les que tots ens sentim capaços, amb petites fites que ens tornem a posar en camí. Amb el temps i amb la constància, el camí recorregut serà impressionant.