El valor del Compromiso

????????????????????????????????????????????????????

“El Compromiso es lo que nos hace ser inasequibles al desaliento, empujándonos siempre una vez más de las que nos caemos. El Compromiso es la búsqueda continua, permanente e inagotable por alcanzar aquello que hemos declarado que es una prioridad para nosotros. Es el Compromiso lo que nos permite mantener la energía, la confianza y la determinación en medio de cualquier tipo de obstáculo o adversidad. Del Compromiso surge el valor y la audacia para estar dispuesto a arriesgarlo todo, a fin de lograr lo que tanto se anhela.

El Compromiso es una fuerza asombrosa que nos impulsa y que supera nuestro miedo a cometer errores, a equivocarnos en las decisiones, a quedar como estúpidos, locos, tontos o ignorantes ante otros. El Compromiso nos hace actuar como verdaderos “guerreros pacíficos” que defienden a muerte aquello que es valioso, sin perder su flexibilidad y sin necesidad de ser duros o agresivos.

El Compromiso nos mantiene centrados en la búsqueda de lo que se quiere y no en evitar aquello que se teme. El Compromiso es aquello que hace que salgamos una y otra vez de nuestra zona de comodidad (…). El Compromiso también es el coraje de hacerse plenamente vulnerable y atreverse a pedir ayuda. El Compromiso es lo que provoca que abandonemos nuestra inercia y nuestra pereza y hagamos lo que no es ni cómodo ni agradable de hacer y que, sin embargo, en nuestro interior, sabemos que es lo correcto” (Dr. MARIO ALONSO PUIG, Ahora YO).

Quan el que importa de veritat és amb qui…

IMG-20140421-WA0023Una vegada una nena petita es va apropar mostrant-me la seva mà tancada i em va dir que tenia un regal per a mi. Jo li vaig preguntar què era i ella obrint la mà em va dir que era una flor i que me la regalava. De fet el que jo vaig veure van ser un munt de pètals “espatxurrats” però li vaig agrair aquell detall.

I és que les persones tenim la capacitat de transformar la realitat, de fer les coses noves, de convertir un lloc bonic en un lloc especial i preferit.

Així un cafè amb la persona que estimes té un gust especial; un sopar normalet pot ser un sopar romàntic; i un regal senzill el regal més preuat.

El mateix succeeix amb els diversos llocs del món. Recordem llocs bonics on hem estat, però sobretot recordem a les persones amb les que vam estar, les vivències que vam tenir i les sensacions interiors que això va provocar. Recordem que ho vam viure amb intensitat i que ho vam poder compartir amb algú proper i estimat.

És curiós però és així. En primer lloc quan estem del tot “amb nosaltres mateixos”, amb tots els nostres sentits posats en allò que fem, vivint el present, tot millora; i quan estan les persones que volem que hi siguin la qualitat és superior. Perquè no importa tant on, quan, com, què, sinó que el que importa de veritat és amb qui (amb nosaltres mateixos i amb els que estimem).

I és normal perquè vivim amb una càrrega emocional innegable i amb molts sentiments activats, i això influeix en el nostre coneixement i en les nostres percepcions. És el cas de la nena! A mi em va regalar, sense cap mena de dubte, la millor flor amb tot el carinyo!

“Sobretot no et fiquis mai nerviós per res, perquè el que avui et sembla important demà no ho és” (Tito Vilanova, Entrevista en la Marató de TV3)

vilanova_0

El valor de la Compasión

teresa_de_calcuta“Compasión es conectar con la pasión, con el dolor que experimenta una persona al sentir que sus necesidades básicas no están cubiertas, al no sentirse valorado, querido, conectado. La Compasión es buscar siempre lo mejor en los demás y tratarlos de acuerdo no a como ellos se manifiestan en nuestra vida, sino a como ellos son y a como podrían manifestarse. La Compasión es la expresión de un amor incondicional, de un respesto, de una generosidad que no busca el agradecimiento ni se convierte en un mero intercambio comercial. La Compasión es comprendrer que detrás de la ira, la envidia, el resentimiento y la frustación, no hay otra cosa que el miedo y la tristeza.  La Compasión es no dejarse seducir por etiquetas que empequeñezcan la talla de una persona, ni convertir a nadie en un simple objeto o medio para conseguir algo” (Dr. MARIO ALONSO PUIG, Ahora YO)

Hàbits de tota la vida

?????????????????????????????????????????????

Donar les gràcies, demanar per favor les coses, ser amable, tenir educació, saber quan s’ha de fer silenci, ser educat en el tracte amb els altres, tenir modals a la taula, anar pel món amb els ulls ben oberts, saber que no estem sols ni pel carrer, ni a casa, ni a la feina, ni amb els amics…

Somriure aquells amb els que ens creuem, saludar els amics i coneguts, cedir el pas, obrir la porta per a què passi primer els que ens acompanya, preguntar si estan bé, cedir el lloc, ser positiu, oferir ajuda, dir bon dia, deixar les coses millor de com les hem trobat, ser agradable, aixecar-se quan ens parlen a peu dret, donar la mà, fer un petó, una abraçada, una carícia…

Ser agraït, viure content i alegre, buscar la solució als problemes, no sortir a corre-cuita quan has acompanyat algú a casa, tractar els altres com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres mateixos, ser humils, ser assertius, demanar perdó, disculpar-se, no interrompre, no avassallar…

I com em va dir la meva mare un dia: a la núvia i a la dona se l’hauria de tractar com si fos una princesa.

En fi, aquestes coses i moltes altres són hàbits que ens ajuden a fer la vida més feliç i agradable els uns als altres. Normalment la majoria s’aprenen de petits a casa amb l’exemple de la repetició dels que tenim a prop, i altres s’incorporen ja de més grans si es valora alguna cosa més que la pròpia comoditat.

El valor de la Reflexión

???????????????????????????????“La Reflexión es lo que nos permite desarrollar en nosotros la capacidad de ver más allá de las apariencias. Gracias a ella, podemos realizar esas observaciones y esos descubrimientos que nos acercan a una realidad más amplia… Como consecuencia del uso de esta capacidad, crecemos y evolucionamos como seres humanos, y por eso nos transformamos en hombres y mujeres mucho más capaces para influir de manera positiva en nuestra vida y en la de los demás. La Reflexión está mucho más conectada con el verdadero comprender que con el simple saber, porque está más ligada a la sabiduría que al simple conocimiento” (Dr. Mario Alonso Puig, Ahora YO).

El valor de la Alegría

59520f45da4d6cf[1]“La Alegría la descubrimos y la experimentamos cuando orientamos nuestra vida a la búsqueda auténtica de la Verdad. La Alegría se percibe como un sentimiento interno y muy profundo de gozo. Es, además, cuando uno experimenta la contemplación de la Verdad, cuando desaparecen la ansiedad, la preocupación y el miedo. La Alegría acompaña a la percepción incomparable de estar siempre acompañado y de ser siempre querido. Es también la sensación que a uno lo embarga cuando recupera su libertad interior. La Alegría es aquello que nos envuelve cuando entramos en esa dimensión en la que el corazón puede finalmente descansar en la contemplación de la Verdad, de la Bondad y de la Belleza” (Dr. Mario Alonso Puig, Ahora YO).

Anar amb els aclucalls posats

?????????????????????????????????????????????

En el diccionari català se’ns diu que els aclucalls són aquelles peces de cuir utilitzades per tapar la vista lateral dels animals de tir per tal que no s’espantin ni es maregin (també s’anomenen ulleres). I en el castellà se’ns explica que las anteojeras (o orejeras) són en las guarniciones de las caballerías de tiro, piezas de vaqueta que caen junto a los ojos del animal, para que no vean por los lados, sino de frente. I a més a més afegeix que s’aplica a les persones en sentit figurat…

I és que quantes vegades anem amb els aclucalls (o las anteojeras) posats! Preferim anar a la nostra amb els nostres esquemes rígids que tenir una mirada ampla i enriquidora. Preferim no marejar-nos massa no sigui que ens plantegem reptes massa alts o coses que ens facin por i ens provoquin vertigen. Preferim seguir els nostres judicis (o prejudicis).

No veure massa, ni sentir massa. O millor, només veure i sentir el que ens interessa i el que no ens provoca massa inquietud intel·lectual, emocional o del tipus que sigui. No sortir de la zona de confort en la que estem tan tranquils i en la que controlem tot allò que sentim, necessitem o volem.

Treure’ns els aclucalls (o las anteojeras) ens permet canviar estratègies, fer diferent per obtenir resultats diferents, trencar el “sempre s’ha fet així”, superar els nostres plantejaments teòrics i sorprendre’ns per la realitat, sortir de postures immobilistes, fer passes per al diàleg, per la trobada amb l’altre, veure que hi ha grans persones a prop nostre, trobar els punts en comú, mirar al voltant, gaudir del paisatge, ser més lliures, acceptar que podem millorar, aprendre que molts altres lluiten, aprendre dels altres, comprendre millor el sofriment, ser profunds, valorar l’escala de grisos, veure aquells que tenim més a prop del que ens pensem, donar la mà (o les dues mans), enriquir els nostres mapes mentals i la nostra perspectiva de la realitat, no conformar-nos amb el “jo sóc així”, conèixer a fons, escoltar activament, apreciar la bellesa de dins i de fora, …