La felicitat com a resultat

TRADICIÓN PARA EVITAR LA MALA SUERTEL’experiència en ensenya que quan estem massa pendents de nosaltres mateixos i actuem buscant sobre tot la pròpia satisfacció, la felicitat es fa impossible; i llavors som inevitablement infeliços i desgraciats (o “sense gràcia” perquè ningú es molesti).

Només quan ens oblidem de nosaltres mateixos comencem a gaudir en el més profund del nostre interior d’una mena de felicitat que augmenta quan més actuem d’aquesta manera. Però no d’una felicitat sorollosa i escandalosa sinó d’una felicitat que ens omple de pau interior i de serenitat en el sentit més profund de la paraula.

Alguns entesos afirmen que mai com avui l’ésser humà ha buscant tant la felicitat, la comoditat, el plaer i el benestar; i que mai com avui tants homes i dones se senten infeliços.

La felicitat no és quelcom que haguem d’aconseguir nosaltres amb el nostre propi esforç, almenys de manera directa. Certament, són necessaris el nostre empeny i la nostra dedicació per buscar la felicitat, per córrer cap a ella però al mateix temps oblidant-nos d’ella. Sí cal preocupar-se per la felicitat però sobretot per la felicitat dels altres fent feliços els que tenim al nostre voltant (família, amics, companys de feina, desconeguts que ens trobem en un moment donat, etc.).

Donar-se, intentar fer feliços els altres (no com imperatiu moral, sinó com acció que surt autènticament del cor), posar esforç en fer la vida més agradable al nostre voltant… Aquest és el camí. Quan ens descentrem és quan més centrats estem. Ens han fet d’aquesta manera, què hi farem! Aquesta és l’experiència de tants homes i dones de tots els temps i de totes les cultures.

Ho sabem de sobres però ens costa fer-ho realitat i a vegades també ens costa entendre-ho perquè en el fons és una contradicció: només som feliços de veritat quan ens oblidem de ser feliços. L’experiència de molta gent també és que tot això es comprèn i s’aprèn quan ho posem en la pràctica; no quan pensem i reflexionem molt sobre el tema i intentem trobar la seva lògica. Potser si ho fem, ho podrem comprendre millor…