Siempre seguía estando en el mismo lugar

_guggenheim_1799236f“En el museo Guggenheim de Bilbao encontré una sala que despertó en mí una gran curiosidad. A través de una estrecha puerta se entraba en una habitación con cuatro paredes blancas. En la pared del fondo se estaba proyectando una película: un hombre de gran corpulencia y con la cabeza completamente rapada escalaba con dificultad un muro. Cuando había llegado arriba se encontraba con otro muro igual que el anterior. De nuevo usando sus poderosos brazos tiraba de su cuerpo cada vez más agotado hasta conseguir subirlo. Para su desolación, enfrente había otro muro y luego otro y otro, en una serie que nunca parecía tener fin. Recuerdo bien la ansiedad que producía contemplar a ese ser humano jadeante y extenuado cuyos esfuerzos no parecían tener ningún sentido.
Colgada en una de las paredes de la habitación y apenas visible por la tenue luz existente, había una rueda de madera. La rueda tenía la forma de una una escalera circular. Los pequeños escalones que la formaban recordaban a los muros que el hombre de la película escalaba una y otra vez. Pero lo más sorprendente de todo es que la rueda no giraba hacia delante sino hacia atrás. Privado de la adecuada perspectiva, aquel hombre creía que avanzaba cuando en realidad siempre seguía estando en el mismo lugar. Cautivo de su propia perspectiva, nunca habría aceptado que esta era la realidad” (Ahora YO, Dr. Mario Alonso Puig)

El valor del perdó

papa confesándoseAquesta és una de les fotos que més m’ha agradat en els últims dies. El valor del perdó: demanar perdó, donar el perdó, ser perdonat, sentir-se perdonat, perdonar-se a un mateix…

Coses d’intel·ligència emocional

?????????????????????????????

“Aferrar-se a la ira és com agafar una brasa amb la intenció de llançar-li a algú: tu ets el que es cremarà” (Gautama Buda)

Reflexiones…

21-forest

(…)

– Cuando estés en lo más alto, tus amigos sabrán quién eres. Cuando estés en lo más bajo, tú sabrás quiénes son ellos.

– El verdadero sabio sólo es riguroso consigo mismo, con los demás es amable.

– Hay tres cosas importantes en la vida: la primera es ser amable; la segunda, serlo siempre; la tercera, no dejar de serlo.

– El amor mira a través de un telescopio; la envidia, a través de un microscopio.

– Vale más fracasar honradamente que triunfar de manera fraudulenta.

– Es más fácil amar a la humanidad en abstracto que amar a la persona en particular que tenemos a nuestro lado.

(La Plumilla, Diari de Tarragona 21.03.2014)

“La Primavera besaba” de Antonio Machado

El-jardin-mas-hermosoLa primavera besaba
suavemente la arboleda,
y el verde nuevo brotaba
como una verde humareda.

Las nubes iban pasando
sobre el campo juvenil…
Yo vi en las hojas temblando
las frescas lluvias de abril.

Bajo ese almendro florido,
todo cargado de flor
-recordé-, yo he maldecido
mi juventud sin amor.

Hoy, en mitad de la vida,
me he parado a meditar…
¡Juventud nunca vivida
quién te volviera a soñar!

El cor com a centre d’operacions

handsome business man workingEn totes les circumstàncies, en qualsevol lloc i en qualsevol època hi ha hagut persones que han arrelat, han germinat i han donat fruits plens de bé, bondat i veritat. Han sigut persones que s’han canviat i transformat en primer lloc a elles mateixes; i així han pogut  millorar el nostre món.

Els homes i les dones d’avui busquem benestar, pau interior i totes aquelles coses que ens aporten felicitat però sovint experimentem la decepció del fracàs. I hi ha moltes raons que ho expliquen: una vida massa plena, massa aficionada als diners, al quedar bé, al prestigi, al poder, a la recerca del plaer i de la comoditat a tota costa, a l’abundància de coses innecessàries, una vida de ritme vertiginós i superficial que no ens deixa reflexionar ni pensar massa… I així és difícil que no quedem decebuts perquè sempre volem una miqueta més.

Treballar i educar els nostres sentiments, les nostres emocions i els nostres desitjos és clau en aquest sentit. Fixar-nos en el que desitgem diu molt de nosaltres mateixos. Perquè com va dir Algú, “allà on posem el cor allà hi tenim el nostre tresor”. Però hi ha “tresors” que al final defrauden.

El cor és el nostre centre d’operacions i del nostre cor hi pot sortir pau, alegria, respecte, amor, optimisme, esperança, actitud positiva… o bé conflictes, tristesa, egoisme, pessimisme, queixes, mandra, negativitat…

Transformar el cor, escoltar-lo, modelar-lo, preparar-lo, treballar-lo interiorment és una tasca a mig termini, molt més feixuga i lenta que posar-hi una capa de vernís per sortir del pas; però és la que ens lliga a aquelles persones de tots els temps que han donat fruits plens de bé, bondat i veritat. Aquestes persones sovint són herois anònims però els nostres herois al cap i a la fi. I que ningú es pensi que són així per casualitat.

Vivir con conciencia plena

Eye camp in IndiaEn esto consiste la atención plena, en estar despierto, en estar centrado en el presente, aquí y ahora. Es la única forma de hacernos cargo de la dirección y la calidad de nuestra vida, de las relaciones con nosotros mismos y de las relaciones con los demás. Para vivir con conciencia plena, para maximizar el tiempo que somos conscientes, hay que hacer dos cosas: 1. Desconectar el piloto automático; 2. Aceptar las cosas como son e interpretar su lado más positivo (Vivir la vida con sentido, Victor Küppers).

El pes de la vida

camino solHi ha moments de la vida en què un nota de manera més clara tot el seu pes i se n’adona que hi ha alguns tipus de càrregues que no porten ni portaran mai la pau al cor que tots tant desitgem.

I la vida corre de pressa amb les seves inèrcies i els seus contratemps i sense massa reflexió ni temps per apuntar o per corregir el rumb. I en aquesta vida no ens podem aturar massa perquè sinó perdem el tren, cal seguir caminant amb les nostres fatigues i amb les nostres lluites personals. Com em va dir poques hores abans de morir un gran amic que m’estimava molt: “Sempre endavant! Pit i amunt!”

Però no aturar-se massa no vol dir no aturar-se mai. Les persones necessitem els nostres manantials, necessitem calmar la nostra set cada dia, cada setmana, cada mes… Necessitem descansar i cadascun de nosaltres sabem prou bé on podem trobar aquest repòs tan necessari per nosaltres mateixos però també per tots aquells que tenim al voltant.

Normalment no calen coses massa sofisticades sinó que les coses senzilles i humils solen ser les que donen millor resultat: un llibre, un paisatge, una conversa, un cafè, una església, una passejada, la trobada amb un Amic, un silenci, una cançó, una bona pel·lícula, un petó, una carícia, una conversa, una visita, un servei, demanar ajuda, una mirada, un detall, la família…

Cal aturar-se a posar gasolina. Seria absurd que un conductor no ho fes perquè no té temps. La reserva dura un temps limitat i no sé si t’has quedat alguna vegada sense gasolina però és una sensació molt desagradable, sobretot si ja t’havien avisat. I pitjor encara si hi ha posat el combustible equivocat.

El problema està en què a vegades anem tan atrafegats que ni mirem la llumeta que ens avisa. Anem amb el pilot automàtic posat, capficats en els nostres pensaments i les nostres dèries i “anem fent”, “anem tirant”; i “qui dies passa anys empeny”. El pes de la vida és inevitable, però la nostra gasolina depèn en gran mesura de nosaltres mateixos; i hi ha moltes coses en joc.

Minutos fantásticos

entusiasmo“Igual que en el ajedrez hay dos relojes, en la vida hay dos tipos de minutos: hay minutos fantásticos y hay minutos de mierda. ¿De qué depende que los minutos sean fantásticos o de mierda? Hay personas que creen que la calidad de los minutos depende de las circunstancias, del entorno, de lo que les ocurre. Luego hay personas grandes, las que saben que sólo depende de ellas hacer que cada minuto sea fantástico o de mierda, personas que están comprometidas en sumar minutos fantásticos, minutos que tienen sentido en su proyecto de vida” (Vivir la vida con sentido, Victor Küppers)

Lluitar per un somni!

puyol“S’ha de lluitar per un somni. Si no l’assoleixes, que no sigui per culpa teva… L’actitud és bàsica per arribar al primer equip, i sobretot, per mantenir-s’hi” (Carles Puyol al llibre “La força d’un somni, els camins de l’èxit” de l’Albert Puig)