Baixar del nostre pedestal

DESFILE DESIGUALC.S. Lewis, creient convençut, es preguntava: Déu ens ha creat perquè siguem feliços? I responia: sobretot ens ha creat perquè estimem i siguem estimats, i afegia més o menys el següent: el dolor ens ajuda a estimar i a ser estimats. Fa que posem en joc totes les nostres capacitats per ajudar i estimar els que pateixen i ens necessiten; i que nosaltres patim ens ajuda a baixar del nostre pedestal i fa que puguem ser estimats pels altres amb totes les nostres deficiències i debilitats, ens fa més humans. L’experiència en la pròpia carn del dolor per la pèrdua d’una persona estimada va fer que Lewis comprengués l’abast veritable de les seves afirmacions.

Tot i tractar el tema del dolor, la pel·lícula “Tierras de penumbra” no cau de cap manera en el pessimisme i acaba sent una enèrgica afirmació de la vida: com deia el mateix Lewis “vivim en terres de penombra però hi ha llum en la foscor”. En el seu llibre “El problema del dolor” també afirma:  Déu ens parla a cau d’orella en els nostres plaers, ens parla en la nostra consciència, però ens crida en els nostres patiments: el dolor és el seu megàfon per despertar a un món que està sord”. I acaba les seves reflexions sobre el dolor en la seva obra “Una pena observada”. Allà se n’adona que cal estimar la voluntat de Déu i transformar la nostra mirada per fer-la semblant a la mirada de Déu i entrar en la seva lògica perquè Ell sap més que nosaltres.

El dolor i el patiment interior o exterior arriben tard o d’hora i cal estar preparats. Com deia la Mare Teresa de Calcuta “sense dolor no hi ha amor”. O com altres han afirmat “sense dolor no hi ha transformació”.

Anuncis