Conectar

DSC_6572Cuando uno conecta, uno disfruta de las cosas; sea lo que sea, toque lo que toque. Así se viven todas las situaciones con las mismas ganas y la misma pasión, no hay diferencia entre ocio y trabajo, entre un lunes y un sábado, entre comer o lavar la ropa, se vive plenamente y se disfruta cada situación. No se trata de acelerar la vida o de ir contrarreloj para disfrutar de ella; se trata de vivir y disfrutar cada momento con serenidad y equilibrio. Una cosa es estar vivo y otra distinta vivir la vida. Haz una pausa, llena cada minuto de experiencia, toma conciencia, disfruta de las pequeñas cosas (“Vivir la vida con sentido”, Victor Küppers)

San Valentín Begins

almendros san valentín

Muchos piensan que san Valentín se celebra desde hace poco y que surgió por el interés de los grandes centros comerciales, pero su origen se remonta a la época del Imperio Romano. San Valentín era un sacerdote que, hacia el siglo III, ejercía en Roma. Gobernaba el emperador Claudio II, quien decidió prohibir la celebración de matrimonios para los jóvenes, porque en su opinión los solteros sin familia eran mejores soldados, ya que tenían menos ataduras.

 

El sacerdote consideró que el decreto era injusto y desafió al emperador. Celebraba en secreto matrimonios para jóvenes enamorados (de ahí se ha popularizado que San Valentín sea el patrón de los enamorados). El emperador Claudio se enteró y como san Valentín gozaba de un gran prestigio en Roma, el emperador lo llamó a palacio. San Valentín aprovechó aquella ocasión para explicar al emperador en qué consistía cristianismo. Aunque en un principio Claudio II mostró interés, el ejército y el gobernador de Roma, llamado Calpurnio, le persuadieron para quitárselo de la cabeza.

 

El emperador Claudio dio entonces orden de que encarcelasen a Valentín. Entonces, el oficial Asterius, encargado de encarcelarle, quiso ridiculizar y poner a prueba a Valentín. Le retó a que devolviese la vista a una hija suya, llamada Julia, que nació ciega. Valentín aceptó y, en nombre del Señor, le devolvió la vista.

 

Este hecho convulsionó a Asterius y su familia, quienes se convirtieron al cristianismo. De todas formas, Valentín siguió preso y el débil emperador Claudio finalmente ordenó que lo martirizaran y ejecutaran el 14 de febrero del año 270. La joven Julia, agradecida al santo, plantó un almendro de flores rosadas junto a su tumba. De ahí que el almendro sea símbolo de amor y amistad duraderos.

Baixar del nostre pedestal

DESFILE DESIGUALC.S. Lewis, creient convençut, es preguntava: Déu ens ha creat perquè siguem feliços? I responia: sobretot ens ha creat perquè estimem i siguem estimats, i afegia més o menys el següent: el dolor ens ajuda a estimar i a ser estimats. Fa que posem en joc totes les nostres capacitats per ajudar i estimar els que pateixen i ens necessiten; i que nosaltres patim ens ajuda a baixar del nostre pedestal i fa que puguem ser estimats pels altres amb totes les nostres deficiències i debilitats, ens fa més humans. L’experiència en la pròpia carn del dolor per la pèrdua d’una persona estimada va fer que Lewis comprengués l’abast veritable de les seves afirmacions.

Tot i tractar el tema del dolor, la pel·lícula “Tierras de penumbra” no cau de cap manera en el pessimisme i acaba sent una enèrgica afirmació de la vida: com deia el mateix Lewis “vivim en terres de penombra però hi ha llum en la foscor”. En el seu llibre “El problema del dolor” també afirma:  Déu ens parla a cau d’orella en els nostres plaers, ens parla en la nostra consciència, però ens crida en els nostres patiments: el dolor és el seu megàfon per despertar a un món que està sord”. I acaba les seves reflexions sobre el dolor en la seva obra “Una pena observada”. Allà se n’adona que cal estimar la voluntat de Déu i transformar la nostra mirada per fer-la semblant a la mirada de Déu i entrar en la seva lògica perquè Ell sap més que nosaltres.

El dolor i el patiment interior o exterior arriben tard o d’hora i cal estar preparats. Com deia la Mare Teresa de Calcuta “sense dolor no hi ha amor”. O com altres han afirmat “sense dolor no hi ha transformació”.

El graffitero del pont

grafitero

“El dolor és inevitable, el patiment és opcional”. Aquesta afirmació es trobava en un dels ponts de la carretera que va cap a Montblanc, més o menys a l’alçada de la Selva del Camp i sempre que hi passo intento fixar-me en aquesta pintada que sembla més pròpia d’un filòsof que d’un graffitero d’aquests que va pintant el mobiliari urbà.

La veritat és que no sé si estic massa d’acord amb aquesta afirmació, però sempre que la veig em fa pensar una mica i intento descobrir el seu sentit. I diria que no m’equivoco si digués que a l’autor d’aquesta frase li ha tocat patir una mica.

El dolor és d’aquelles realitats humanes que tard o d’hora arriben. I l’experiència ens diu que hi ha moltes maneres de viure’l. Et proposo algunes idees que et poden ajudar a viure amb sentit els patiments d’aquesta vida.

Hi ha un a pel·lícula que te la recomano que es diu “Tierras de penumbra”. És la vida del personatge anglès C.S. Lewis interpretada magistralment per l’actor Anthony Hopkins. Lewis és un professor de literatura a la universitat d’Oxford i és també un escriptor de gran reputació. Viu de forma quasi monacal i un dia de l’any 1952 entra en la seva vida una poetessa nord-americana. Entre ells sorgeix una gran atracció intel·lectual que aviat es va transformant en un esdeveniment molt més profund i vital.

Però l’any 1956 els metges diagnostiquen en la poetessa americana un greu càncer d’ossos. Aquí comença el camí de Lewis cap a la comprensió del dolor en la vida humana basada en la reflexió i en la seva pròpia experiència. Ell, creient convençut, ja sabia la teoria i en les seves conferències afirmava amb tota la força que el patiment és el cisell que Déu utilitza per perfeccionar l’home i també deia que és precisament el patiment el que ens llança al món dels altres.