Persones VIP (II)

Black and white portrait of a handsome manLes persones VIP et miren als ulls i miren amb profunditat; mostren proximitat, tenen un gran cor on hi cap molta gent, són humils, senzilles i plenes de confiança. Sempre sumen i fan grup. Han comprès que la persona és un ser en el que l’única dimensió adequada és l’amor i que només som justos en el que afecta a les persones quan les estimem.

Aquest tipus de persones diuen la veritat i són discretes tant en l’èxit com en el desastre, no busquen ostentacions, i fan la seva feina amb passió, amb justícia i amb esperit de servei. Són valentes i saben arriscar quan és el moment; estimen i no odien a ningú.

Aquestes persones són expertes en humanitat i es coneixen a elles mateixes. Són pacients i persistents. Tenen grans somnis i ideals però no són somiatruites, recomencen una i altra vegada. Fan el cor fort i resisteixen; i posen tot el cor en els que estimen.

Tenen els tres sentits: el comú, el de l’humor i el crític. Saben riure en primer lloc d’elles mateixes sense donar-se més importància del que pertoca. Saben estar en cada moment segons les circumstàncies.

Viuen amb intensitat els seixanta segons de cada minut, i els seus dies estan plens de lluita i treball per assolir la seva millor versió. En definitiva són persones al 100%!!! O almenys volen ser-ho, que això ja és molt… Persones d’aquestes fa goig de veure-les, fa goig d’estar amb elles, i quan les trobo experimento una gran alegria però també em desconcerten una mica…

Per acabar només un petit apunt final: la perfecció no existeix, i fins i tot les persones VIP tenen defectes i s’equivoquen però fan tot el possible per millorar. I un altre: quan s’ajunten dos persones VIP succeeixen coses extraordinàries.

Persones VIP (I)

Black and white portrait of a handsome man

Si busquem en un diccionari anglès trobarem que  el significat de la paraula VIP és, com tots suposem: very important person. I això normalment fa referència a personalitats reconegudes pels seus càrrecs o per la seva posició social, econòmica o cultural.

Que jo recordi només una vegada he sigut tractat com a VIP en el sentit habitual de la paraula. Va ser al Camp Nou veient un partit del Barça. Una empresa ens va regalar unes invitacions i juntament amb uns amics vam anar a veure el Barça com uns “autèntics” VIPS. Vam poder aparcar el cotxe al pàrquing dels jugadors i accedir al camp per on ho fan els VIPS. I també vam gaudir d’un bon pica-pica abans, durant i després del partit. Per altra banda, un cop allà dins vam poder distingir diversos nivells de VIPS i ens vam adonar de seguida que nosaltres estàvem al nivell dels més “pringats”, és a dir, aquells que estàvem convidats i ja està… (de fet vam aconseguir les invitacions perquè era un partit poc important i els habituals no hi eren). 

Va ser una experiència interessant, però sincerament una mica estranya per a mi; perquè considero que les autèntiques persones VIPS ho són per altres raons i no tant per l’economia, l’estatus social o el càrrec que ostentin en aquell moment.

Per a mi una persona VIP, és una very immens person, una persona molt immensa. O una gran persona, com diríem en llenguatge popular. 

El tema està en descriure com és una d’aquestes persones. Ho intentaré fer pensant en persones concretes que des del meu punt de vista són persones VIP. Persones que quan les he vist i conegut m’han impressionat profundament.

Són alegres, honrades, treballadores i saben veure el costat positiu de les coses. Somriuen habitualment, transmeten entusiasme, estan sempre pel que convingui, saben escoltar amb serenitat, tenen detalls, són generoses, són diferents…

131012_S_excursion_196-2

Siembras un pensamiento y cosechas una acción; cosechas una acción y siembras un hábito; siembras un hábito y cosechas un carácter; siembras un carácter y cosechas un destino.

Construir la pròpia vida (II)

SALTO BASE DESDE LA TORRE KUALA LUMPUR

Ser autènticament lliures és segurament la tasca de la nostra vida. Lliures per actuar amb aquells impulsos que són els genuïnament humans i que trobem en els grans personatges de la història. Però per això cal prendre’s la vida en sèrio, i no en sèrie.

Sense cap mena de dubte els moments actuals es distingeixen per la seva gran superficialitat. Mirar cap endins i conèixer-nos a nosaltres mateixos i prendre consciència del que som amb tota la seva profunditat és la condició sine qua non per emprendre aquest camí d’autoconeixement.

En aquesta tasca sorgeixen sovint moltes inquietuds i molts moments de foscor. Dificultats que fan dubtar perquè voldríem resultats immediats, al ritme dels temps que vivim.

Treure a la superfície la nostra millor versió no és fàcil, però és possible. I és possible pas a pas, no tot de cop. Els valors, els principis i les decisions es consoliden poc a poc i fins i tot canvien. Valors com veritat, amistat, honradesa, fe, llibertat, generositat, lleialtat, fortalesa, treball, etc.

Mai ningú ha dit que tot això no costi. Però tenim tota l’ajuda de moltes persones que ens envolten i que ens coneixen i ens estimen. T’asseguro i m’ho asseguro a mi mateix que si ho vivim d’aquesta manera serem feliços de veritat (sense estalviar-nos tot el pes de la vida).

L’existència humana està plena d’etapes: algunes semblants i altres de molt diferents. A vegades els canvis són vertiginosos; és llavors el moment de posar en pràctica tot el que hem rebut i treballat, i de descobrir que l’autèntic coneixement de la realitat és mirar amb les ulleres de l’amor (a la família, als amics, al treball, etc, etc, etc) i que l’amor és el veritable camí de la felicitat, però no d’una felicitat conquistada com a trofeu sinó d’una felicitat rebuda com a regal.

131012_S_excursion_143-2 - copia

“El silencio no es la ausencia de sonido sino de ruido. Sólo cuando paramos el torrente de pensamientos que nos bombardea, podemos escuchar esa voz que no surge de la cabeza sino del corazón” (Reinventarse, Dr. Mario Alonso Puig)

Construir la pròpia vida (I)

EXPOSICIÓN "UN PLANETA" EN HANOI

No és qüestió ara de fer un examen rigurós del que és la nostra vida. Però sí és bo de tant en tant pensar com van les coses i veure si anem en la direcció més adient i amb l’actitud més correcta. Avui, ara, potser és un moment apropiat per a fer-ho no només amb el cap sinó també amb el cor. I segur que trobem un munt d’experiències de tot tipus: bones i  dolentes, alegries i tristeses, records i projectes…

Fent aquesta mirada també podem arribar als nostres fonaments i veurem si estem construint la nostra vida sobre sòlid o sobre vacuïtat. Nosaltres amb les nostres decisions grans i petites d’alguna manera som o volem ser constructors de l’edifici més important que tenim a les mans: la nostra vida.

Al llarg de la nostra existència anem carregant la motxilla i ens equipem pel present i pel futur. I en cada moment hem de ser nosaltres mateixos: lluitant pels nostres objectius posant en pràctica els nostres valors, aquells més profunds, sense por, i confiant totalment en el nostre potencial per arribar a ser la millor versió de nosaltres mateixos.

Tenim a les nostres mans el nostre futur, però també el de la nostra societat i el del nostre món. No pot ser que ens deixem portar per la corrent, només els peixos vius remunten el riu i troben llocs millors, als peixos morts se’ls emporta la corrent i arriben al mar on s’hi aboca de tot.