Ni ho sé tot ni ho faig tot bé (II)

girasol1[1]

Humilitat és, entre moltes altres coses, tenir respecte per tothom, no mirar els altres com a inferiors, tractar tothom amb educació, escoltar què diuen els altres, sobretot quan pensen diferent a nosaltres o quan ens corregeixen;  posar-se en la seva pell; reconèixer les pròpies limitacions; acceptar els valors i les qualitats dels altres; viure amb naturalitat…

En canvi si penso: “jo això ja ho sé”, “a mi què m’han de dir”, “jo no fallo mai”, “jo ho faig tot bé”, “jo ja sóc el millor”, “ningú em supera”, “els altres em tenen enveja”, etc. Si vaig amb aquesta actitud pel món és ben bé impossible que pugui créixer com a persona i com a ésser humà.

L’actitud humil és la que ens permet conviure amb els altres. L’humil ja ha posat la primera pedra del seu aprenentatge i del seu creixement personal, o més ben dit, l’humil ja ha començat a aprendre i a créixer.

Un símptoma d’humilitat és tenir una actitud de servei cap als altres, cap a la societat, cap el món sencer. A la pel·lícula “La vida es Bella” trobem aquesta perla: “Servir és l’art suprem, Déu és el primer servidor. Déu serveix els homes però no és un criat dels homes”. I aconsella fixar-se en els girasols que s’inclinen al sol però si n’hi ha un massa inclinat és que està mort. L’humil serveix però no és un criat en el sentit negatiu de la paraula.

Les persones estem dotades d’intel·ligència, emocions i voluntat lliure; i és utilitzant aquestes capacitats que podem esdevenir persones humils. L’actitud humil en principi no té res a veure ni amb els diners que un pugui tenir ni amb la seva capacitat intel·lectual. És a dir, es pot ser pobre i poc humil; i es pot ser ric i molt humil; o es pot ser molt intel·ligent i molt humil, i també no massa intel·ligent i poc humil (de fet ser humil indica intel·ligència en el sentit ampli de la paraula).

Hi han aspectes externs que poden ajudar o desajudar a l’actitud humil però sobretot és una actitud que ve de dins, interna, que va de dins cap enfora i que es manifesta en les situacions quotidianes de la vida: en la feina, en l’estudi, en la relació amb els altres, en l’oci, en la família, amb els amics, etc.

Anuncis

Ni ho sé tot ni ho faig tot bé (I)…

89522059b6eed77[1]

Segurament aquesta afirmació és d’aquelles que es troba en la base de tot autèntic aprenentatge i creixement personal. La humilitat com actitud vital és d’aquelles coses que no estan gens de moda. Més aviat avui el que s’estila és una actitud arrogant, avassalladora i orgullosa. Sembla com si mostrar-se d’una altra manera sigui un símptoma d’apocament i de feblesa.

Reconèixer els propis errors queda malament i sovint es busquen excuses fora de la pròpia responsabilitat. Sempre és culpa dels altres, dels factors, de les circumstàncies, de l’educació rebuda, de la família, de la política, de l’economia, del caràcter personal… És difícil trobar persones que assumeixin les seves responsabilitats amb totes les conseqüències.

I sobre la humilitat cal que l’entenguem bé ja que, sincerament, no és gens fàcil trobar definicions que ens ajudin. Potser si descrivim algunes actituds ens aproparem una mica més al significat del què és la humilitat…