Volar més alt (I)

Vaig escriure aquesta reflexió aprofitant l’experiència d’un vol en avió… En aquells moments em trobava en un Boing 747 direcció Barcelona i ens acabaven de donar les instruccions de vol per les petites pantalles típiques del avions que apareixen i desapareixen segons convingui. Tots els passatgers ja teníem cordats els cinturons i l’avió començava a moure’s per la pista. Hi havia un silenci típic a l’avió, estàvem a punt d’enlairar-nos. L’aparell començava a agafar velocitat i cap a munt, pujant i pujant fins agafar l’alçada necessària per seguretat i per poder fer un vol com cal.

Quan un avió puja se’t tapen una mica les orelles i et fa una miqueta d’impressió en tot el cos. Jo personalment noto molt els canvis de pressió; i tots els moviment que fa l’avió m’afecten d’una manera o altra. Normalment m’agafa una miqueta de són i sento els ulls pesats. Però vaja, diuen que això és ben normal.

Pujar costa, enlairar-se suposa un esforç suplementari però al mateix temps un esforç necessari. Només així els avions agafen les rutes previstes i ens porten des dels nostres orígens fins a les nostres destinacions.

En la vida si fa no fa passa el mateix…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s