Define tu objetivo con precisión…

Define tu objetivo con precisión, quedando claro lo que quieres y lo que no quieres. Ponle detalles, fechas de inicio y de fin, datos concretos de lo que quieres conseguir. Defínelo de modo que dependa de ti al máximo.

Ahora convierte esas palabras en el lenguaje del cerebro: ¿qué tendrás que ver, oír o sentir para saber que ya has conseguido tu objetivo? Es decir, ¿cómo sería tu objetivo si ya fuera realidad? (El arte de conseguir lo imposible. Cómo convertirte en héroe de tu propia vida. XAVIER PIRLA LLORENS).

Anuncis

Viure a les fosques o viure amb llum

Hi ha èpoques de la vida en que una persona pot arribar a viure (o millor intentar viure) a les fosques, sense llum. Imaginem-nos per un moment el que això pot suposar de patiments, dificultats i angoixes… Viure sense llum, sense claredat, subsistint de qualsevol manera, desorientat… I afegim-hi encara, el que passa tantes vegades, que és que aquells que estan més a la vora no sàpiguen com ajudar o com donar una mica del llum.

Són situacions humanes que es donen més del que ens pensem i que a vegades arriben a una intensitat quasi insuportable.

Però també passa el contrari. Em refereixo a quan algú viu amb clarividència, amb plena consciència la seva vida, amb una llibertat més perfecta i lliure del que marca el políticament correcte o del que accepta la majoria… Aquesta persona sol ser incompresa, sobretot si vol viure amb profunditat i amb coherència. Llavors al voltant apareixen expressions d’aquest tipus: “calla!, no siguis exagerat!, no n’hi ha per tant!, no val la pena!”. I la pressió pot arribar a ser constant i agressiva per silenciar el profund desig de cada persona que ens dirigeix al Bé, a la Veritat, a la Bellesa o a la Justícia.

I quantes vegades passa també que sentint dins nostre la il·lusió d’una vida diferent, d’una vida més noble, sentim també una veu interior que busca la nostra complicitat i la comoditat. I és que el combat més importat té lloc al cor de cada persona. Dins nostre hi ha la barreja de les il·lusions d’una vida més alegre, més generosa; i també l’acció de la nostra mandra, de l’egoisme, i de la por, que ens diuen: calla, no cridis, no et compliquis la vida! Com si apropar-nos al Bé, a la Bondat i la Veritat signifiqués una manera de viure més difícil o més complicada i no un apropament a una llum que ens esperona a viure d’una manera nova.

Fixem-nos en tantes persones que ho han aconseguit, certament amb limitacions. És emocionant veure i conèixer el seu testimoni de persistència, sense desanimar-se mai.

Sortir de les nostres foscors i de les nostres cegueses personals no és fàcil perquè a més a més ens hi acostumem, però el repte és viure amb més agilitat, amb més llibertat, amb més alegria, amb més agraïment…

La diferencia entre decir “quiero ser feliz” y …

(…) Existe una gran diferencia entre decir “quiero ser feliz” e imaginarte viéndote feliz, rodeado de las personas, de las situaciones, escuchando, sintiéndote realmente feliz (…).

¿Has perdido alguna vez a un ser querido o a algún animal de compañía al que realmente querías mucho? ¿Tuviste al amor de tu vida y se escapó? ¿Qué pasa cuando lo recuerdas? Seguramente te sientes mal, ¿verdad? Lo interesante es que te sientes mal por algo que ya ha pasado, pero el cerebro sigue reaccionando como si pasara ahora.

Las razones por lo que esto ocurre responden al hecho de que el cerebro está diseñado precisamente para reaccionar a imágenes, sonidos, sensaciones, etc., y le cuesta mucho diferenciar entre lo que se representa en él (nuestros recuerdos, aquello que pensamos que va a pasar) y lo que sucede fuera.

Cuanto más claro se muestra en el cerebro, más recursos vas a tener disponibles, pero además también tendrás más emoción, es decir, más motivación. Porque cuando pienses en el objetivo, y dado que es algo que quieres, te vas a emocionar, aunque todavía no lo hayas conseguido (El arte de conseguir lo imposible. Cómo convertirte en héroe de tu propia vida. XAVIER PIRLA LLORENS).

Si fueras esa persona que admiras…

(…) Estábamos definiendo lo que es un objetivo. Déjame proponerte que aparques por unos instantes lo que crees que es o no posible y que te centres simplemente en lo que quieres. Si tuvieras todos los recursos internos necesarios, si fueras esa persona que admiras, y que es capaz de llevar a cabo hazañas increíbles y que te inspiran tanto, ¿cuál sería tu objetivo? (El arte de conseguir lo imposible. Cómo convertirte en héroe de tu propia vida. XAVIER PIRLA LLORENS).

Cor gran

Tenir un cor gran és signe de moltes coses: generositat, amplitud de mires, valentia, passió, afany de creixement, ganes d’aprendre, capacitat d’estimar, etc.

El contrari és tenir un cor petit amb una mentalitat petita que normalment acaba excloent els altres. Un cor petit ens limita i ens empetiteix. La mentalitat de partit únic i de pensament únic rebutja els que són diferents a nosaltres i els que pensen diferent pel simple fet de fer-ho.

Davant d’aquesta mentalitat exclusivista, de partit únic, de pensament únic que porta a rebutjar i a desacreditar les maneres d’actuar que són diferents a la nostra cal tenir magnanimitat i valentia per a superar una visió pobre i reduïda de la vida que no porta en lloc.

I en aquest tema el principal enemic som nosaltres mateixos. La falta de reflexió, la pobresa de perspectiva, la por, l’avorriment i la frivolitat, la manca d’imaginació i d’interioritat  porta a moltes persones a buscar falses seguretats que en el fons són succedanis de la felicitat. Ens conformem amb poca cosa i ens sembla que no és possible una vida diferent.

Poner a prueba tus valores

Los héroes son aquellos que no se desvían atraídos por los cantos de las sirenas, los que siguen navegando a pesar de la tempestad, los que a pesar de los atajos siguen siendo coherentes consigo mismos y no dejan que su espíritu ni su corazón se corrompan. Y créeme: el camino está lleno de situaciones que van a poner a prueba tus valores (El arte de conseguir lo imposible. Cómo convertirte en héroe de tu propia vida. XAVIER PIRLA LLORENS).

Instalado en la cotidianidad

Si estás demasiado instalado en la cotidianidad, te aconsejo que empieces con retos muy pequeños, como por ejemplo, elegir otra ruta para llegar a casa. ¡Arriésgate! Aunque eso implique que al final sea un camino más largo. ¡Lo has intentado y eso es lo que cuenta! Combina tu ropa de otra manera; lee aquello que nunca hojearías; saborea alimentos de otros países; mira películas que en principio no serían de tu agrado; ¡visita otra ciudad, país o continente! Conviértete en un microaventurero. Ése es el primer paso (El arte de conseguir lo imposible. Cómo convertirte en héroe de tu propia vida. XAVIER PIRLA LLORENS).